La Manxuela és una comarca entre la planura de La Manxa i la serrania de Conca; abarca 70 municipis de Conca i Albacete (històricament també alguns valencians); alhora és una denominació d'origen vinícola. No sé quina és l'etimologia. Sobre l'origen del topònim Mancha hi ha diverses teories: d'origen llatí, macŭla, o d'origen àrab, manja, "terra seca"; o "lloc elevat", "altiplà"; o "terra d'esparts, seca" (dels gots a través de l'àrab)...
Tant se val, aprofitant els dies de Falles ens escapem a descansar a un balneari, que anava a ser el de Fuente Podrida, però no ha pogut ser i al final ha sigut el de la Concepción (Im-macula-da), a Villatoya, la Manxuela (màcula), amb unes amigues (Im-macula-des, dues de nom i totes de fet).
Cada dia, hem eixit un poc i hem dinat fora.
dimecres, 16 de març
Després d'una volteta per la comarca, un vinet o un café a Jorquera (els àrabs la denominaren Xurquera, del Xúquer; depengué del senyoriu de Villena) i abans del bany relaxant i tonificador, fem una paradeta a Alcalà del Xúquer per dinar, a l'Hostal Rambla Hostelchega (Los Robles, 2)
Tot i que hi ha una carta de vins molt graciosa en una botella, ens deixem aconsellar
Divina Putea 2016 DO ManchuelaGarnatxa Tintorera
12 mesos en roure
14,5% vol
Bodegas Recial Santa Cruz de Pozo-Lorente, Albacete
18 € (Aprox. 8,90 €)
Fruita, espècies, vainilla, suau, agradable.
[El nom del vi té a veure amb l'etimologia de "pou", puteum]
Com a detall, unes ametletes amb corfa.
Aigua (1,80 €)
No sabem si demanar menú, plats a la carta, compartir... I ens ho posen ben fàcil.
Ens regalen també una ensalada, perquè sí (pensàvem que seria perquè anaven a tardar els plats, però no)
Ens recomanen les carxofes confitades amb pernil, i clar, les demanem.
Morter d'Atascaburras (7,50 €)
Per a les postres compartim un pastís de pasta fullada amb crema (deu entrar al menú)
Ens regalen també una ensalada, perquè sí (pensàvem que seria perquè anaven a tardar els plats, però no)
Molt tendres, boníssimes
(8 €)
Morter d'Atascaburras (7,50 €)
L'atascaburras (o ajo mortero, o ajoarriero manxec) porta creïlla, abadejo desalat, all, oli, ou bollit, sal i anous.
D'on ve el nom? Llig que de l'expressió "farta fins i tot a les burres", però ves a saber...
Jo demane unes xulles de corder (13,50 €) perquè a l'entrada he vist les brases i m'han abellit.
Les xiques demanen gaspatxo i cigrons amb tripes
Cobren un menú del dia (17 €)
Café (1 € x 3)
Total: 23 € x 3
Tot molt bo, i atenció "molt professional".
Lloc recomanable.
dijous, 17 de març
Cañitas Maite. Tomás Pérez Úbeda 6. Casas-Ibáñez (Albacete)
967 461 054
Javier Sanz i Juan Sahuquillo (1997) són amics des de la infantesa; estudiaren hostaleria i treballaren en restaurants com Casa Marcial i Atrio (el primer) i Mugaritz i Andreu Genestra (el segon). En 2019 tornaren al poble, Casas-Ibáñez, on l'avi de Sanz havia tingut el bar "Cañitas", i els pares havien obert l'hotel-restaurant Cañitas Maite (nom de la mare).
Javier Sanz i Juan Sahuquillo (1997) són amics des de la infantesa; estudiaren hostaleria i treballaren en restaurants com Casa Marcial i Atrio (el primer) i Mugaritz i Andreu Genestra (el segon). En 2019 tornaren al poble, Casas-Ibáñez, on l'avi de Sanz havia tingut el bar "Cañitas", i els pares havien obert l'hotel-restaurant Cañitas Maite (nom de la mare).
En 2021 saltaren a la fama en obtindre els Premis Madrid Fusión al Cuiner Revelació, a la Millor croqueta de pernil ibèric i el Millor Escabetx. Tenen 1 Sol Repsol i estan inclosos en la Guia Michelin (sense estrella).
No sabia que en la planta superior tenen el nou projecte, Oba, obert de dimarts a divendres, amb només quatre taules i un menú de 119 €.
Tenim torn a les 13,15 hores (l'altra opció era 15,30 h), i una taula gran compartida amb un altre grup, separat per una mampara de metacrilat; no em fa gràcia, però després fem un poc de colla, perquè són de la cooperativa de vins, i entre ells està l'enòleg ("cocinero", li diuen).
 |
| ComerViajarYNadaMas |
Hi ha carta i diversos menús. Triem el Menú Degustació Pura Barra (63 €), i tots els plats s'hauran de menjar amb les mans.
Unes cervesetes (2,50 € x 4) per començar, sense cap detall de benvinguda, ni tampoc papes ni olivetes.
Fundamentalista 2020 DO Manchuela
Boval i Syrah (Monastrell?)
15 mesos en roure francés (11 mesos en tina de fang?)
13,5% vol.
Finca Sandoval. Ledeña, Cuenca
Víctor de la Serna
22 € x 2 (Aprox. 10,50 €)
Amb fruita, suau i fresc, molt agradable.
Ens hauria agradat poder comprar una de les botelletes d'aigua KM0, però no les venen (1,95 €; crec que n'hem demanat més d'una).
Homenatge a la matança –
Coqueta de dacsa fregida lleugerament coenta, amb forma de porquet, farcida d'un parfait (pâte à bombe, postres gelades, bomba gelada) especiat de ajo mataero i pinyons.
El ajo mataero o ajopringue (variant del morteuelo) s'elabora bàsicament amb fetge i pa. I per això no esperem que siga gelat; sorprén.
Xàmbit d'avellana i foie –
Galleta cruixent d'avellanes torrades, gelatina de foie d'ànec i confitura de fruites roges.
La textura d'aquest plat és l'única que no m'agrada; trobe que tinc un problema amb les gelatines.
Pizzeta versió Cañitas –
Massa molt fina cruixent d'AOVE, pols de tomaca seca i orenga, pesto de pinyons i núvol de formatge manxec de llet crua d'ovella Dehesa de los Llanos.
Textura subtil, sabor intens; deliciosa.
Ninoyaki de formatge i tòfona negra –
Esfera (pa bao) líquida de formatge de cabra (Granizo -formatge tendre amb tòfona negra-, La Rueda del Cabriel, Villamalea) i tòfona negra, base de pistatxos i crema de codonyat.
Un mos-bomba extraordinari.
Croqueta de pernil ibèric –
A base de mantega i llet fresca d'ovella, daus de pernil de bellota Joselito, làmina de cansalada (Premi Millor Croqueta del Món Madrid Fusión 2021)
Ens recomanen que ens posem primer la cansalada a la boca per preparar el paladar.
Cruixent, cremosa... sublim.
Versió del bocata de calamars –
Croissant artesà de mantega i tinta farcit de calamarons guisats a la bruta amb un tartar de calamar i emulsió d'alls torrats
(Premi Millor Croissant Artesà de Mantega Espanya 2021: Panem Madrid. elperiódico)
Una versió molt arriscada; el croissant sembla carbonitzat, i pren vida amb el farcit.
Bikini trufat —
Pa fullat, pastrami d'Aberdeen (Black) Angus fumat, formatge cheddar vell fos, làmines de tòfona i mostassa de cervesa.
Ens traslladem en un bufit a NY; molt bo.
(Al menú constava que anaven a servir Ssäm de porquet i cigala; el canvien sense avís previ)
Viaril Viñas Viejas 2017 DOP Manchuela
100% Boval
14,5% vol.
Coop. Ntra Sra de la Cabeza. Casas-Ibáñez
Luis Jiménez
20 € (4,85 € a la cooperativa)
Fruita, espècies; amb potència.
Tan diferent a l'anterior...!
Mantou (pa de vapor xinés) fregit, amb tartar fresc de tonyina roja lligat amb crema de rovell, papada Joselito i tòfona negra.
Sabor, textura... fantàstic!
Roll de costella de vaca —
Pa brioix de mantega farcit de costella de vaca torrada i guisada, ceba cruixent i emulsió de Chipotle (xili)
Potent.
El menú s'acaba ací, i és més que suficient, però no podem resistir-nos a la proposta d'afegir...
...un Donut de cua de bou — (7,5 € x 6)
Rosquilla fregida i farcida d'un guisat clàssic de cua de bou, glasada amb una crema de parmesà i ratllada amb quètxup de verdures àcides.
Sí, sabem ens han batejat com a sangoneretes, però mereix la pena.
 |
| MesaParaDos |
Namelaka de vainilla de Madagascar i pebre rosa, encapsulat en un bany de xiclet de maduixa
Namelaka significa "molt cremós" en japonés; és una crema pastissera que s'elabora amb llet, nata o crema de llet, gelatina, glucosa... mai amb ous; l'ha popularitzat Valrhona.
Ens diuen que també ens la mengem amb la mà, cosa ben difícil, però divertida. Les fotos, graciosíssimes, per a la intimitat.
Sablé (galleta de pa de pessic), toffee, ganache (crema de pastisseria aromatitzada amb xocolate, café...), streusel (empolsat) de cacao amb gelat de fava tonka (kumaru) i espècies picants.
Cafés, tallat i te (1,80 € x 6). Cap detall final.
Cafés, tallat i te (1,80 € x 6). Cap detall final.
Total: 85 € x 6
No apareixen els cuiners a saludar.
Plou i no abelleix passejar, però anem a la Cooperativa a visitar els nostres veïns de taula, i a comprar alguns vinets, clar. Triomfen el vermut, el Viñas Viejas, i el blanc Macabeu en barrica (que és el que tenien ells a taula).
Parlant parlant ens conten que ells demanen a la carta quan van al Cañitas, i que els agraden molt els arrossos. Haurem de tastar-los un altre dia, no?
divendres, 18 de març
Després d'un passeget preciós per la vora del Cabriol, un emotiu reencontre amb les casetes de Fuente Podrida de la infantesa, i un altre bany de bombolletes i xorros, dinem a Casa Diana (Alcalà, 1. Alborea - 681 110 495 / 967 477 334), tot i que no podem encantar-nos, que la cuinera té pressa.
Sembla que el topònim d'Alborea prové del mateix ètim àrab que Alboraia: (البرج al-burĝ, «torre») (البريج al-buraīĝ, «torreta»), (البرجة al-burĝa); i pel que sabrem després de mà de la nostra cambrera-guia turística, hi ha "un pont de no sé quin segle"* i una església "que és una mesquita, ah, no, una catedral"**.
Cerveses i vi, amb el detall d'unes olivetes
Ens lligen el menú.
Jo, albergínia farcida.
Per cert, vos en mengeu la pell? Jo normalment no, però avui ho faig, que sóc molt obedient.
I galta guisada.
(Quasi totes demanen secret; també algun peix)
Tot està bastant bo, correcte.
Ens hauríem d'haver resistit a les postres, però som febles, i ens les venen amb tanta intensitat...! Quasi totes demanem pastís de xocolate i cervesa Guinness (totalment prescindible);
l'altra opció és pastís de formatge.
Cafés
Total: 15,16 € x 6
No hi ha compte en paper, a viva veu.
Després de dinar fem un passeget pel poble. L'església és dels segles XVI-XVIII i és coneguda com "la catedral de la Manxuela". El pont és contemporani, d'estil romà; sembla que és part d'una antiga calçada romana. A l'antic dipòsit d'aigua del poble li han posat unes aspes i l'han "convertit" en molí i atracció turística.
---------------
Cada dia hem desdejunat i sopat al balneari, envoltats de joventut; he de confessar que millor del que esperava, en varietat i qualitat. El café del desdejuni, fins i tot, era exprés.
Hem tastat el negre i el rosat. Potser també hi havia blanc, i fins i tot una sidra rosada.
Ara recorde que a l'habitació teníem el detall d'un rosat semidolç (3,50 €) que no hem begut ni ens hem endut, no sé per què...
Hem begut molta aigua, clar...
al Garito Bar de Casas-Ibáñez,
a l'únic bar obert de Xurquera (potser el dels Jubilats);
al balneari, amb una partida de parxís gloriosa o un Paraulògic a 12 mans... en què aconseguim el paó 🦚
I una infusió al Torres, prop de la platja i el pont romà d'Alcalà del Xúquer.
Quina experiència, xiques, i com ens acoblem al que calga. Només ens ha faltat una donyeta meravellosa... ✨
Ja esteu pensant en la pròxima?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada