dimecres, 23 F
La sala Russafa inicia el cicle de lectures dramatitzades "Dimecres d'emoció" amb una versió de l'obra teatral de Jaime Pujol Tierra en los ojos, i Berta Esparza és una de les actrius que hi posa veu, de manera que no ens ho podem perdre.
L'emoció d'avui és la por, i aquesta és una obra d'humor -humor negre- i de terror.... "res no fa tanta por com la vida".
Pensava que hi hauria cerveseta després, però no; només ens hem quedat tres ànimes esporuguides que haurem de pegar un mosset i xarrar un poc per llevar-nos la por de damunt.
El Almacén - Sueca, 41. Russafa - 963 281 200
El venen com a “nova cuina rústica”, “tapes sofisticades d'esperit viatger amb producte fresc i local”: moll de l'os, panet al vapor (bao), causa limeña, ostres, pollastre satai, cebiche de reig (corbina), ensalada russa, tartar de vaca...
Decidim compartir alguns platerets (carta al Codi QR) i demanem un poc de pa. Ens en serveixen tres tipus diferents, amb oli (1 € x 3)
Una copeta de vi L'equilibrista (Garnatxa, Samsó, Sirà; 14 mesos en roure Allier; Ca N'Estruc, Esparreguera, Barcelona; Aprox. 15 €)
(4 € x 2)
Aigua Lanjarón 0,5 l (2,50 € x 2)
Cebiche peruà de círvia (Seriola dumerili, pez limón) salvatge,
amb llet de tigre (suc del peix, ceba morada, celiandre, llima ratllada, ají...) (11,50 €)
Poc de peix, però sabor potent al plat.
Disfressadetes, però bones.
Tako Koreano de tires de vedella (lomo bajo, carn entre les costelles) amb mantega, fetes amb una flama a taula; amb encisam, xucrut i arròs inflat (15,00 €)
Fins ara ens havia atés Vanina Vila , però aquest plat ens el prepara i explica el cuiner, Raimon Moreno (fou cap de cuina al Mercatbar de Quique Dacosta).
Està bo, però el més xulo és tota la preparació i la presentació.
eltipoquenuncacenaencasa ho conta molt millor i de manera més divertida.
Banoffee Pie. Almívar de llet (dulce de leche), gelat de plàtan, brioix caramel·litzat i xantillí (6 €, Ostres, no les han cobrades!)
Total: 17,70 € x 3
Parlen valencià (ell).
El més graciós de tot ha estat quan, així, de sobte, sense haver begut vi ni res, la xiqueta li diu a son pare: -Saps? M'ha costat adonar-me'n, però crec que sempre tens raó, que sempre en tenies quan discutíem sobre qualsevol cosa... i el pare quasi s'ennuega. Hem rist molt.
Una vesprada-nit molt agradable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada