dimarts, 6 de juny
Es perd en el temps l'origen del grup ArreJuntats; al caliu de la Junta (JQCV), clar. Més antics encara són els vincles que ens uneixen, quasi tots relacionats amb la llengua; la universitat, l'institut, l'amistat, la germanor... i el dinaret al Pepico.
Fa un sol que bada les pedres, però ací trobem el recer de la frescoreta d'una casa de l'horta. Avui, les circumstàncies -per poc de temps, sembla- ens permeten seure set persones a la mateixa taula, en eixe corralet ja tan nostre -tot i que n'hauríem d'haver sigut 9, però no ha pogut ser; trobarem a faltar als dos pájaros-.
Mentre hi anem arribant, vermut P. Quiles (Monòver; 3 € x2) -amb el detall d'unes olivetes-, i cervesa (2,75 € x 4).
Aigua de Benassal 1l (2,35 € x 3)
Domaine Charvin Côtes du Rhône Rosé 2019
85% garnatxa
14% vol
EARL Charvin G et Fils. Aurenja, Provença-Alps-Costa Blava
24 €
Rosat amb caràcter i subtil alhora. Fruita, pedra, bona acidesa...
Tot i que hi ha alguna reticència a la proposta del mestre, ha agradat molt.
No solc demanar plats "de només producte", però Pep ens ha parlat de la tomaca de l'horta que li serveix Platero i, clar, no ens hi em pogut resistir. Amb ventresca de tonyina, ceba i germinats (9,50 € x 2). Espectacular (algun trosset un puntet verd).
La tonyina està molt bona, però com diu Pep, la podem menjar en qualsevol lloc, no com la tomaca, que creix ací entre nosaltres. Llàstima haver-nos-el perdut presentant la Guia de TurismeCarraixet.
Mandonguilles d'abadejo (2,50 € x 7)
(Carme, extraordinàries.)
Com les fa Ana..! Textura, sabor... Mira que en dec haver menjat en ma vida (sense comptar les de la mare i les de la sogra), però encara me'n meravelle.
Calamar amb favetes i allets (12,50 € x 2)
Dr. Von Bassermann-Jordan Riesling Trocken 2015 Pfalz (Renània-Palatinat)
100% Riesling
12% vol.
Geheimer Rat Basserma-Jordan. Deidesheim, Alemanya
26 €
Fruita blanca i de pinyol, punt mineral, floral. Deliciós
Potser a algú se li ha passat pel cap que no anàvem a demanar potetes de sépia amb ceba (8,25 € x 2)? És que estan tan bones! La sépia, en el seu punt; la ceba, quasi caramel·litzada, gloriosa...
No sé, he sentit campanes que li van a posar el meu nom al plat (hehehe).
Podríem haver triat prèviament algun arròs o fideus dels que fan a la casa, però vam decidir acoplar-nos als que feren avui. Ànec? No, quant de greix! Melós? No, quina calor! Doncs arròs melós d'ànec, bolets i verdures (16,50 € x 3).
Conasbrancas 2019 DO Ribeira Sacra
Dona Branca i Godello (85%?), Treixadura
8 mesos en roure francés
12,5% vol
Fedellos do Couto. Castro Caldelas, Ourense
5.000 botelles
24,50 €
També amb fruita blanca i de pinyol, punt mineral; potser més salí.
Fedellos és una paraula gallega que significa "andròmines, entremaliats, inquiets"; O Couto al·ludeix a l'emplaçament del celler, el Pazo do Couto.
Fideus amb gambes, rap, calamars... (18 € x 4)
Per a les postres fem un variadet -que no barrejat-
Flam de cassalla Tenis (3,75 € x 2),
Gelat d'arnadí amb terra de xocolate (6 €),
Gelat de formatge (6 €)
Tatin de poma amb gelat (6 €)
El flam triomfa. La tatin també. Les altres no desmereixen gens.
Ens ha faltat el meló Vicentín. Xeeee
I és l'hora de les sorpreses dolces que se'ns havien anunciat:
Vinsanto del Chianti Classico 2015 Vin Santo del Chianti Classico DOC
Malvasia i Sangiovese
6 anys en roure i castanyer
12,5% vol.
Azienda Agricola Fontodi. Panzano in Chianti, Florència
(Aprox. 64 € 37,5 cl)
Caramel, xocolate, panses, figues... dens, fabulós.
Recóndita Armonía Tinto Dulce 2018 Alacant
100% Monastrell
12 mesos en roure francés i hongarés
14,5% vol.
Gutiérrez de la Vega. Parcent
(Aprox. 18 € 50 cl)
Guinda, mora, cirera, espècies... "dolç sense endolcir" diu alguna.
Ja sabeu que "Recondita Armonia" és la primera romança de l'òpera Tosca, de Puccini, que canta el pintor Mario Cavaradossi quan compara una foto de la seua estimada, Floria Tosca, amb el quadre d'una Maria Magdalena que està pintant.
I arriba l'hora de la poesia i del borró. Anem a tastar una cosa molt exclusiva, però primer hauré de llegir un poema, que enregistra Dora a través d'una copa ("dins la meva copa veig reflectida la teva llum, me la beuré, servil i acabat, boig per tu", que diu Ester) i que no penjaré ací, que em fa vergonya.
ARA MATEIX
(Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible"
I què és el que beurem???? No m'ho puc creure.
Maria de Cal Vall Ranci DOQ Priorat
Garnatxa negra
Soleres de castanyer i acàcia de 1927, 1947, 1970
19,5% vol.
Celler Vall Llach. Porrera
Albert Costa
295 botelles (novembre 2017)
(Aprox. 115 € 20 cl)
[El nom és un homenatge de Llach a sa mare, que va salvar les botes d'aquest vi. Quantes ganes tenia de tastar-lo des d'aquell dia que me'l presentaren al celler Vall Llach ja fa quasi tres anys... El poder de la licorella]
"És un ranci de color caoba, potent, concentrat, estructurat, amb notes a fruits secs, vernissos, moble vell i acetats. Ja va dir l’escriptor francès Théophile Gautier que “per reduir l'infinit al finit, allò que és inassequible al que és humanament real, no hi ha més que un camí: la concentració”. Té cos i molta ànima. És un vi molt emocionant, amb 19,5º, d’aquells que sacsegen. Lluís Llach considera que s’estan recuperant de l’oblit els grans rancis, “uns tresors que no es poden improvisar”, i recorda com fa molts anys enrere per les festes majors cada casa s’intercanviava “amb orgull” el seu propi ranci amb el veïnatge tot presumint de la seva qualitat. De fet, s’atribueix al filòsof i matemàtic grec Pitàgores una frase que, en aquest marc, pren tot el sentit: “Si vols viure molt guarda una mica de vi ranci i un amic vell”". Naciodigital
De llagrimeta.
Café (1,65 € x 5) i café amb gel (1,75 € x 2)
Parlen valencià (carta en castellà)
Som els últims a eixir del restaurant, amb unes cares de felicitat i un regust dolç que difícilment oblidarem en temps. Quin luxe de plats, de vins, d'atenció..!
Només puc dir "G R À C I E S", Pep. I gràcies, amics.
[Les fotos xules són de la fotografiaDora i de Pilar]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada