Que no em faré vallera?

dimarts, 20 d'agost

Abans de conéixer Inés al taller de cuina i tòfona que organitzà Clara ("Ratllant el cel: Culla") jo ja n'era fan gràcies al que em contava Carme sobre els seus plats, els seus tallers amb herbes de la muntanya i altres propostes engrescadores. Hi hagué un moment que pensava que la tindríem a Russafa, però no, ella s'estima molt la seua Marina. Fa poc més d'un any va obrir restaurant a Xàbia, La Cambra d'Inés (Ronda Sud, 37 - 675 996 134), i jo no veia el moment de disfrutar-lo. Avui, gràcies a la meua bruixeta particular, és el dia.

Obri al migdia de dimarts a dissabte i a la nit de dijous a dissabte.
Per a dinar hi ha menú (16 €)

La Raboseta (2018?)
Forcallat (Airén a La Manxa), Sauvignon Blanc (15%?)
Celler El Rabosot. Agres
Voro Suay
9 € (6,05 € LaDespensaRural)

Fresc i molt àcid.





Comencem:
Crema de meló. Fresqueta, suau i saborosa.

Ensalada d'aladroc, tomaca i llentilles. Deliciosa

Cavalla

Carn estil rosbif amb bolets i crema d'anxoves. Quin contrast! Espectacular.

Demanem un poquet de pa, fet a casa (1,50 €). També se'n pot comprar per a endur-se'l.

Per a les postres, crema de llima

Te verd (1,40 €) i café (1,10 €)
Amb detall de mistela de Giró (Garnatxa).
Total: 23,40 € x 2

Parlen valencià. I quin valencià tan bonic!
Tot envoltat de molt d'art. Lloc imprescindible.

---------------------

A la nit, sopem a Benitaia, a la terrasseta coberta de ca Carme, amb el soroll i l'olor de la pluja que cau sense contemplacions: ensalada, tomaca, pernil, formatge, fuet, pa torrat amb oli... i una copeta de Bardos (Ribera del Duero; Vintae)

-------------------

dimecres, 21 d'agost

Ha passat la nit, ha plogut molt i fins i tot diuen que se n'ha anat la llum, però jo he dormit com un soc i no m'he assabentat de res, i crec que només m'he despertat per l'obsessió del desdejuni a la terrasseta, de cara a la Foradà: café, fruita fresca, torradeta amb oli i amb melmelada casolana de cumquat... i més de dues hores de xarradeta. Impagable. Mentrestant, va eixint el solet. 

Un passeget cap a Benialí i un vermutet a L'Aplec mentre fem temps per al dinar (hehe).

Mai havia tastat la paella de fetge de bou fora de l'entorn de l'Horta (Almàssera), feta per mon pare i alguna vegada pel meu cosí Javier... Ahir la vaig tastar en un marc inaudit: la piscina de la Vall de Gallinera. A "Mohama", tot un personatge de Benitaia, li la va ensenyar a fer sa mare, que havia aprés d'algú de l'Horta. El d'avui és un arròs sec i sense picant, però extraordinari (10 € x 3).

Abans, només un hummus amb pesto i una cervesa.

I després, un cafenet o un te, del temps.

Parlen valencià.

Al fum de la ximenera
ValenciaBonita.es
Blog El fetge de bou
"Ets dels que no s'atreveix amb la paella de fetge de bou?"

Dos dies fantàstics. Gràcies per tot, Carme.