Restaurant Milán a València

Gràcies a una invitació, conec aquest lloc al qual probablement no hauria anat mai.

I comence copiant les paraules d'Abreunvinito, que em fan molta gràcia:
"Local pequeño (de un antiguo bar más pequeño) que tenía el padre y que ahora lleva en el comedor su hijo, Santi, que más que recomendarte los platos te los vende como si hubiera pescado y cocinado él mismo (...) Sorprende la presencia de carta de vinos, por fin. En un libro propio de regalo de comunión, una carta de vinos corta (...)" - i damunt no tenen algun vi dels que hi ofereixen-.
Verema (3 de les 14 valoracions, les més extenses i completes, són d'Abreunvinito)

No sé l'origen del nom del restaurant, però no és menjar italià. El local està de gom a gom, sembla que quasi tots que són habituals (i estem per davall de la mitjana d'edat!); fins i tot dues parelles esperen segon torn i hi ha gent que pregunta i es queda sense poder dinar.
El Santi ens porta unes creïlletes braves i comença l'espectacle espectacular del cant de plats que tenen avui; costa triar, la veritat.

Mar de Frades 2012  DO Rías Baixas
100 % albariño
Mar de Frades. Meis, Pontevedra.
Enòleg: Víctor Cortizo Fontán
L'etiqueta és termosensible: hi apareix un galió quan la temperatura del vi és inferior a 11º, la ideal per a beure'l.
Aprox. 11,77 € (celler)

Fruita blanca, bresquilla verda, herba, un poquet mineral; sec; fresc, agradable.


Per a compartir:
- Pastís de peix i gambes.

- Calamarsons (puntilla) arrebossats.

- Calamarsons (chipirones) a la planxa. Espectaculars.

I ara ve la típica discussió: quina diferència hi ha entre la puntilla i els chipirones? No són tot calamarets xicotets? És qüestió de grandària? De forma de preparació? No em puc aclarir

- Clòtxines. Les demanem sobre la marxa perquè no ens hi podem resistir veient passar plats. Al vapor, amb llima, com les fem nosaltres, però també hi posen all sencer.

I com a plat principal:
- Gall a la planxa. Maedéu, quin exemplar!

 - Allipebre de rap i anguila. El caldet està espectacular, sí; el rap no està malament, però l'anguila està massa dura (almenys a mi, m'agrada que se'm desfaça a la boca).

Per a acabar, un poquet de fruita. Demanem cireres, però ens trauen un plat fantàstic on afigeixen pinya natural i meló.
I uns cafenets (jo descafeïnat, qui m'ho havia de dir!!!)

Un lloc tradicional, clàssic, amb molt bona matèria primera i una bona cuina. No sé la relació qualitat-preu, però intuïsc que no està malament. Gràcies, M.