Típica pregunta: quin és el millor restaurant italià de València? A cadascú el que més li agrade, no? El que és ben cert és que en aquest es menja molt bé, fan cuina napolitana, i Enzo (Vincenzo, germà de Carlo) et fa sentir com a casa.
Diumenge d'estiu i solament dues taules i la nostra (a més, com que el restaurant és tan gran, es nolta molt que està quasi buit), però no per això perd el somriure. No hi ha carta, així que ens la canta, i com que tot és molt abellidor ens ajuda a triar tres entrants i tres principals per a compartir (dos plats de cada per a set persones)
Comencem amb aigua i unes cervesetes italianes. Com a detall unes olives napolitanes a les quals no em puc resistir (espere que ningú no em compte els pinyols).
Carta de vins sí que hi ha, però ens deixem aconsellar i, sense dubtar-ho, ens recomana
Castel Firmian Pinot Grigio Doc Trentino
Pinot Grigio
Celler: Mezzacorona. Mezzocorona, Trentino-Alto Adigio, Trento.
Aprox. 7,50 € (x 2)
Fruita, un poc cítric però no massa, una miqueta mineral. Molt agradable.
Carpaccio de carxofes crues marinades, amb sépia i formatge. Un poc cítric. Fresc, molt bo.
A la gent li sorprén la carxofa crua (a mi, no, com que el tio Quelo me la fa tan bona...)
Croquetes d'albergínia (a l'home li fa gràcia escoltar com diem "albargina", però ho he buscat en italià i crec que és "melanzana")
Flors de carabasseta farcides de brull, mozzarella fumada (scamorza) i prosciutto i arrebossades.
Santa Cecilia Nero d'Avola 2008, D.O.C. Noto
100 % Nero d'Avola
Celler: Planeta. Sicília
(Noto està prop de Siracusa, al sud-est de l'illa)
(18,80 € ItalVinus)
Fruita roja (diuen que l'aranyó -endrina- és típica del nero), tabac, un poc mineral, bona acidesa. Agradable.
(D'esquerra a dreta...)
Canelons de sépia i peix (són els menys acceptats; jo els trobe bons).
El plat estrella... Fusilli amb pasta de tòfona blanca (no són els típics fusilli en espiral, sinó uns que s'anomenen "fusilli al Ferretto". Jo no dic que no estiguen bons, que sí que ho estan... deixem-ho en "poquet i bo".
Ravioli de bacallà amb tomaca i tàperes (molt bons, llàstima que una miqueta salats, i trobe que no és per culpa del bacallà).
I per a les postres també compartim
- Tiramisú (quasi perfecte, a mi m'agrada notar més l'amarg)
- Pana cotta amb alfàbega (mira que m'agrada l'alfàbega, però...)
- Pastís de xocolate amb ametla (al cel directe)
- Gelat de maduixa amb nata
I com no, un limoncello per acabar. Que bo!
Pa, aigua, cafés... Total: 40 € persona (això sí, és sorpresa perquè no saps en cap moment què val res!)
Un lloc molt recomanable.
Per tu, Juan!
elmiercolestoca
nomadea
ojoalplato
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada