Tickets. La vida tapa

Si algú em contara que féu el que jo fiu per a aconseguir una reserva al Tickets... no m'ho creuria.
D'una banda, JJ va començar la història: entrava a la pàgina del restaurant, però mai aconseguia fer la reserva perquè el calendari no li deixava punxar cap dia.
D'altra banda, jo vaig comprar al mes de gener les entrades per a veure, al maig, al TNC, l'obra Agost, que tant m'havia recomanat la meua amiga més teatrera.
I les dues bandes s'ajunten: ja que havíem d'anar al teatre a Barcelona... també podíem anar al Tickets. Cada dia, Ester i jo intentàvem punxar el maleït calendari, però era impossible; de manera que ella va investigar: hi havíem d'entrar a les 12 de la nit; cada dia s'oferien les places d'un dia determinat; ho calculàrem i el dia 6 de març eixien les del 5 de maig. No ho faré més llarg, que ja està bé, però al final tenia 4 reserves diferents...! (que ningú no volgué aprofitar i que haguí d'anul·lar).

L'avinguda del Paral·lel -el traçat de la qual coincideix amb el del paral·lel 41º22'34", nord- va ser un lloc on, des de finals del segle XIX  fins ben entrats els anys 70 del segle XX, hi hagué infinitat de teatres, cabarets i altres sales d'espectacles. El local és ben eclèctic: hi ha molts elements de l'espectacle (l'entrada, les estores roges, el vestuari del personal, els cartells anunciadors de diferents tapes-espectacle...), altres barcelonins (les persianes de la Barceloneta, el trencadís i les forms gaudianes, elements mariners...), altres de la cuina dels Adrià, i hi ha fins i tot un taulell amb centenars de gats de la fortuna.

Són les 15h. Arriba el moment de la veritat. Tenim un poc de por, entre la "tonteria" del lloc, que ens han dit que, al cap i a la fi, és un bar, i que ens col·loquen en una barra llarga...

Ens mostren la carta (que, per cert, es ven a la botiga) i, com que és la nostra primera vegada, ens proposen que ens deixem aconsellar (incloent les recomanacions que ens havia fet la teatrera). Comencem amb una cerveseta: Estrella, naturalment. Ens relaxem, el taulell per dinar no està tan malament, tenim l'Albert al davant donant ordres i rematant plats. En directe.

Pel que fa al vi, com que no hi ha res que ens emocione, ens deixem aconsellar; finalment sols en beurem una copa de blanc i una de negre.
4 x 5 €

Pazo Señorans 2011. DO Rías Baixas

Albariño

 (11,95 € a Vinissimus)
Poma golden, llima, un poquet escpeciat. Fresc i agradable, sense més.

 Venta Las Vacas 2009. DO Ribera del Duero

 (12,90 € a Vinissimus)
Vi fàcil i fresc; flors, fruita, balsàmic i un poc de fusta.

All That Jazz / Empieza el Espectáculo:

1. Fruita impregnada. Meló d'Alger amb sangria servit en una mitja botella de Kripta.
5,80 €

2. Les olives de Tickets: gordal adobada o verdial. Esferificades. Impressionants.(no és res nou, però l'impacte a la boca és tan especial!)
5,46 €

3. Pernil de toro: làmines de ventresca de tonyina pintada amb algues, caviar... Art a l'hora de mesclar ingredients, subtilesa...
13,50 €

4. Codium Tomentosum (Ramallo de Mar a Galícia) és una alga de color verd intens, amb una carn sucosa  i gelatinosa, fa gust de percebes o anemones.
Un dels plats que no us podeu perdre. A banda servixen una salsa de mar que també està bona, però jo no la mesclaria.
2,80 €   (1/2)

5. Canaló d'alvocat amb bou de mar, crema agra i romesco lleuger.

12,50 €

6. Cornet de tartar de tonyina amb suc de piparra (i tants ingredients que no sé com hi caben. És un dels plats que, boníssim com està, no aporta res especial)
2 x 3,90 €

7. Peix de mercat: xerna o mero déntol

 5,75 €   (1/2)

 8. Ostra al natural amb caviar d'oli. Espectacularment fresca.

2 x 4,80 €

9. Ostra amb toc de brassa i salsa de ceps. (Diversitat d'opinions: jo la preferisc ben fresca)

2 x 4,90 €

10. Navaixes amb gingebre, pebre i aire de llima.
Oi que recorden les d'Albacete? Talladetes per agafar-les fàcilment amb les pinces; en el seu punt, amb un toc picant suau...mmmmm
6,25 €    (1/2)

11. Fregitel·la de peix. Bo i prescindible alhora.

5,40 €  (1/2)

12. Llamàntol

35 €

13. Ou d'ànec fregit en el seu greix trufat i amb crema de creïlla. Preciós, saborós, exquisit. un altre dels molt recomanables.

2 x 3,90 €

14. Taco de conill al salmorejo

2 x 3,90 €

15. Xuxi de formatge Payoyo  (formatge de cabra de la raça payoya, Cadis), amb llesca de pa torrat i salsa de llima. Novament, tenim la esferificació adrianina, que esclata a la boca (està molt bona, però repeteix la de l'oliva).
 2 x 3,10 €

16. Roca volcànica de xocolata negra i avellanes. Com a la Garrotxa.
 (Ens recomanen no menjar-nos la roca, encara com!)
2 x 2,90 €

17. Pastís tebi d'ametles amb sorbet de bresquilla roja. Molt treballat, amb aquella textura i aquell sabor que fan tancar els ulls i sospirar.

9,50 €



Café: 1,80 €

El cap de sala és el que pren nota, el responsable de la "taula" i el que serveix les primeres tapes; després ens les van servint diferents cambrers, amb diferents vestits, i uns amb més experiència que altres. L'Albert sempre està darrere per a qualsevol dubte -també ens havia donat la benvinguda en asseure'ns-.
Sabeu qui hi apareix? Nooo, l'Adrià gran no, però sí el Juli Soler, que ens va servir el vi quan estiguérem al Bulli, allà pel 97, però per vergonyetes incomprensibles no li fem la foto.

És un lloc car? Potser sí.
És un lloc original i simpàtic? Sí.
S'hi menja bé? Sí. A banda que a aquestos llocs no solem vindre a alimentar-nos, i que el fet de anar dinant amb tapetes crea un poc d'ansietat, s'hi fa una proposta molt interessant.
És un lloc recomanable? Sí

tickets
verema
cocinacreativa (veient aquesta pàgina, hi he de tornar: no me'n falten ni què per tastar, mare!)

I açò no acaba ací, ara ens falta el  41º Experience.
Quan? De moment, retallades.



capítol 2

capítol 3

capítol 4

Lo siento, pero hay un tinto mal puesto

Kata 79 – JJ Tamarit, 4/5/2012 

1. Château Khoury Cuvée Sta. Thérese 2004, Líban
Raïm: 80 % cadaloc (garnatxa i malbec) 20 % pinot noir
Celler: Chateau Khoury          Enòleg: Jean Paul Khoury
Preu: 16 €

-Capa mitjana alta, cirera fosc, rivet granatós evolucionat / ataronjat
-Lactis, flors, espècies, un poc de fusta; poca intensitat / flors marcides, fruita (cireres, guindes), alcohol, fusta
-En boca té més caràcter, encara que no és redó; alcohol, licorós; fusta; astringent, amargós.

2. Humberto Canale Malbec Gran Reserva 2006, Argentina, Patagònia, Alto valle de Río Negro
Raïm: malbec
Celler: Humberto Canale          Enòleg: Horacio Bibiloni
Preu: 24 €

[El Gran Reserva ara ha aparegut al mercat amb el nom de Marcus]

-Capa mitjana baixa, brillant, cirera fosc, rivet un poc taronja
-Poca aroma, farmàcia, sotabosc (timó, romer, menta…), fresc; càrnic, dolç / el mateix però més potenciat; terra, ferro
-Entrada més esfèrica, equilibrat, dolç, ferrós, tanins marcats, curt (A JJH li recorda un Priorat; a SR, un d’Alacant)

3. Malpuesto 2009, D.O.C. Rioja
Raïm: tempranillo
Celler: Bodegas Orben           Enòleg: Ángel Ortega
Preu: 28 €

(Veges per on, aquest era el mal puesto)

-Capa alta, morat cardenalici, porpra
-Croissant amb melmelada de móra o gerd / perd intensitat i ix l’alcohol (Per a SG, és Nutella amb taronja amarga)
-En boca, respon a les aromes; tanins madur.

 4. Bell. Syrah of Malta 2005, Malta
Raïm: sirà
Celler: Meridiana Wine Estate Enòleg: Roger Aquilina? Mark Miceli-Farrugia?
Preu : 26 €

[Bell porta el nom del déu fenici de la fertilitat, segons ens diuen a la pàgina de la bodega. Baal és un nom semític que significa "senyor" i que ha estat aplicat a diversos déus i, posteriorment, dimonis, com Beelzebub]

-Tèrbol, marró
-Aromes un tant especials: “boca de metro diumenge de matí”, claveguera, Camembert vell o Muster; figa dolça
-Per a alguns és elegant; aigualit, licorós, lleuger, sense aristes; tapenade. No sembla un vi francés però sí emparentat o amb alguna relació. (He de reconéixer que a poquet a poquet me'n vaig fent amiga)



Dokument de kata

I avui tenim dos regalets, un de l'aniversari de Sergio

Champagne Louis Roederer. Brut premier
56% Pinot Noir, 34% Chardonnay, 10% Pinot Meunier
Fruita blanca i pastisseria. Fresc i cremós. Postgust torrat.

Per molts anys, i salut!

I l'altre de JJH, que ha vingut directament de Pamplona, quasi sense passar per casa.
Patxaran Usua
Gràcies.

[El patxaran és una beguda alcohòlica obtinguda per maceració dels aranyons, (cast. endrinas). Té un grau alcohòlic entre 24 i 30 graus i un color roig i marronós. El nom deriva del basc baso aran, que vol dir "pruna silvestre" per la semblança de l'aranyó amb una pruna. És típic de Navarra, on hi ha una denominació d'origen per a aquest producte que en determina el tipus d'elaboració. Es fa posant a macerar 250 grams d'aranyons en un litre d'anís en un lloc fosc i fresc durant uns 3 mesos i després filtrant el producte. Hi ha qui afegeix una branca de canyella i alguns grans de cafè. No millora amb el temps i s'ha de consumir abans de dos anys.] VIQUIPÈDIA

Enjoying the spring weather in London

Anar a Londres dos dies i mig i que no pare de ploure, supose que entra dins del normal. Fred a finals d'abril? També. Però a més a més que bufe el vent i s'emporte tots els paraigües dels turistes...! Home, ja està bé. Quina gràcia d'oratge!

Al costadet de Hyde Park que teníem l'hotel... com per a passejar-hi!

I anar a Londres i menjar de tot i ben internacional... també deu ser normal.
Un dia dinem pel Soho, propet de Charing Cross road (21 Lisle Street), en un xinés,  
Mr Kong , un lloc ple d'etiquetes amb tots els premis possibles. Hi ha turistes i hi ha gent que viu a Londres. El míster no és massa simpàtic.

 (foto tripadvisor)

Demanem alguna sopeta calenta (que plou i fra fred),
uns rotllets de primavera vegetarians,
ànec (Roasted Peking Duck, amb vinagre i mel, ceba, cogombre, salsa de soja i coquetes de forment),

arròs tres delícies (o Special Fried Rice),
i ocra (Okra -Lady's Fingers- with Black Beans and Chilli; o bàmia; em recorda tant Damasc...!).

I tot, amb Diet Coke! I al final, uns gallonets de fantàstica taronja anglesa. Ha, ha.
Total: 46 £  (19 € persona)

També podíem haver dinat al mercat del Covent Garden amb una meravellosa paella cuinada davant del públic, amb molt d'art, abocant-hi un immens poal de menjar congelat. mmmmmmmmm

Com que és difícil fer-se un bon tallat, entre en un forn-pastisseria-cafeteria encantador, Le pain q uotidien, i demanem un cappuccino. King Size, tant que li fem la foto i l'home de la taula del costat ens confessa que ell també li l'ha feta

Per sopar, un italià, Little Italy Restaurant 21 Frith Street, Soho

Demanem uns entrants per a compartir:

CAPESANTE (vieira) IN PADELLA CON DRESSING ALLO ZAFFERANO E PRIMIZIE DI SPINACI
Ben tendretes i ben adobades.

MELANZANE (albergínies) SICILIANE NANE RIPIENE DI MOZZARELLA E POMODORO CON PESTO DI BASILICO AND POMODORINI SEMI SECCHI
Llàstima que no haja eixit bé la foto, el plat està molt ben presentat i els sabors molt ben combinats.

CALAMARI E FRITTI CON SALICORNIA IN PADELLA E ALIOLI






Després, cadascú demana un plat de pasta. Tarden una eternitat a servir-los.

Jo demane RAVIOLONI FATTI IN CASA RIPIENI DI VITELLO OLLANDESE CON SALSA LEGGERA D’OLIO AL TARTUFO E FUNGHI
Molt saborós -potse un puntet sentidet de sal-, però gens especial.
 

Belén, FREGOLA (un tipus de pasta siciliana) CON VONGOLE (cloïsses) CLASSICA
No és molt bonica la presentació, però té la seua gràcia.

El preu del vi és prohibitiu en alguns restaurants anglesos, però Alfredo -que exerceix de'amfitrió perfecte- em demana una copeta de Nistri Chianti Classico DOCG Geneste 2009. 

Suau i afruitat, però suficient per arrodonir el sopar.

Gràcies i... salut!







Un café ben italià, i el restaurant a poc a poc es converteix en sala de ball.

L'endemà el dinar serà pel carrer, ara toca àrab, un rotllet vegetarià a l'E.A.T. (ben bo, però el tindré ben present tota la vesprada).

I per sopar... intentem algun anglés"autèntic", com el Rule's (un dels més antics, amb cuina anglesa tradicional, prop de Covent Garden)... tot ple. I amb l'oratge del dimoni que fa...
Finalment trobem lloc al Porters, esperant uns 40 minuts, això sí. Mentrestant ens fem una pinta.
Volem demanar un entrant i un plat cadascú, però la cambrera sembla que no s'ho creu i ens diu que això és "much more than enough". Retallem: un plat cadascú.

Fetge de vedella amb cansalada, crema de ceba i verdures.





 

Filet amb verdures (les mateixes verdures)

Pudding de pollastre i pernil amb verdures
(Tenen poca gràcia per elaborar els plats, eh?)

Tenim més fam i, davant la incredulitat de l'amable cambrera, demanem un World Famous Pie -per compartir, això sí- (pasta fullada farcida de carn i xampinyons, amb creïlles bollides -també podíem haver demanat les mateixes verdures-. Està bo, però eixa salsa marró que ho uniformitza tot...)



Fins i tot ens atrevim amb les postres, un syrup sponge, una epècie de pudding suau amb crema anglesa que està molt bo (potser li sobra la mel, o potser és que no m'agrada molt la mel)

Total: 71,68 £ (30 € persona; cerveses a banda). Al compte ens inclouen el 12,5 % pel servei i 0,75£ en concepte de Help for heroes! I encara tenen la barra de preguntar-me si vaig a necessitar el canvi  (3,32 £). Jo, com ells m'han ensenyat: "Yeees, pleeease". 

I l'ultim dia, a l'aeroport, també marranejarem menjar internacional a l'E.A.T.

maduresa

Qui protagonitza aquesta foto? La Pantom? La botella? L'etiqueta? El vi?

Maduresa 2004  D.O. València

Celler de Roure

30% cabernet sauvignon, 20% sirà, 20% mandó, 10% monastrell, 10% petit verdot i 10% merlot.

Intens. En obrir-lo és un cavall desbocat, però a poquet a poquet ens anem fent l'un als altres.
Fruita roja madura, un poc balsàmic, mineral, un poc torrat; tanins marcats. Finalment, fantàstic, però s'acaba...
verema

Els 50 millors restaurants del món

Els 50 millors restaurants del món?

1. Noma Copenhagen - No Change   (René Redzepi, xef)
2. El Celler de Can Roca, Girona - No Change
3. Mugaritz San Sebastian - No Change
4. D.O.M Sao Paolo - Up 3
5. Osteria Francescana Modena - Down 1
6. Per Se New York - Up 4
7. Alinea Chicago - Down 1
8. Arzak San Sebastian - No Change
9. Dinner By Heston Blumenthal London - New Entry
10. Eleven Madison Park New York -  Up 14


40  Quique Dacosta
65 Sant Pau de Carme Ruscalleda
31 Asador Etxebarri
67 Martin Berasategui (ha perdut trenta-vuit posicions)

theworlds50best
vilaweb

Vi de nit, vi de dia

Si teniu temps, ganes i diners, ací teniu unes propostes interessants, al Priorat (Marçà, Torroja...), al Baix Empordà, al Penedés...

Poesia a les caves
Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès  04/05/2012

5a edició del Cicle de poesia a les caves, un cicle obert a poetes d'estils diversos que es desenvoluparà en diverses caves de Sant Sadurní d'Anoia. La segona de les sessions serà el divendres 4 de maig a les Caves Recaredo i hi participaran els poetes Enric Casasses, David Caño i Jordi Nopca. Prèviament, mitja hora abans del recital, es farà una ruta per les caves. Totes les sessions començaran a dos quarts d'onze de la nit.

VideNit

nosolovino

Tast de Cal Compte

tastdecalcompte

gtwclub