Aigua i vida

dissabte, 13 d'abril

Hui, amb el Cefire de Xàtiva, anem al Canal de Bellús, una obra hidràulica islàmica de 7 km que voreja el marge esquerre del riu Albaida (o d'Alboi). Naix a la font de Bellús, enmig del que es coneix com a Senda de l'Estret de les Aigües. Hi ha la Cova negra, un important jaciment arqueològic.

No vos ho creureu, però ens hem banyat a l'assut de Bellús.

UA "Xàtiva, la ciutat de les mil fonts"

Després, hem anat a dinar a Típics (Baixada L'Estació, 14 fb), on havíem hagut de reservar automàticament a través del telèfon (962 274 531). Pertany al Grup Alameda.

El menú del dia val 24 €; també s'han de triar els plats de forma automàtica a través d'un codi QR!

Dos plats (tant se val primer o segon)

Timbal d'ensalada amb formatge de cabra

Calamars farcits de xoriç. Curiós

Pa bao

Daurada

Arròs al forn (no massa encertat)

Antonio González 2022 DO Ribeiro

100% Godello

13,5% vol

A Portela. Beade, Ourense

18 € (Aprox. 9,75-13 €)

Fruita blanca, fenoll, herba, mineral; agradable.

L'aigua entra en el menú.

Postres

Pastís de formatge

Tiramisú

Monjàvena amb gelat

 

Café (1 €) i infusió (1,10 €)

Total: 28,02 € x 5

No parlen valencià.

Servei poc professional.

------------

Busquem un forn obert per comprar monjàvenes: Las Delicias del Forn de Pla (així, tot mesclat i amb accent a Plà; Albereda Jaume I; el forn antic està a Noguera, 11)

AVL. Actualment, amb la paraula monjàvena es designa una coca fina, típica de moltes comarques valencianes -sobretot la costera i la Vall d'Albaida-, que s’elabora amb farina pastada amb aigua, oli i ous; després de deixar fermentar la massa, es cobrix amb uns pessics de sagí, sucre en pols i canella; es fica al forn, i a poc a poc, a mesura que es cou, va adquirint volum i unes rugositats espectaculars. A més de monjàvena, que és la denominació pròpia de Xàtiva i altres pobles de la Costera, esta coca és coneguda també en altres llocs amb els noms de monjàvina, almoixàvena i almonjàvena. Totes estes formes provenen de l’àrab (al-)mujabbana, amb la presència o l’absència de l’article àrab, i significava ‘feta de formatge’. En castellà, procedent del mateix ètim, hi ha la paraula almojábana, que, preservant més fidelment el sentit que tenia originàriament, designa una coca de farina i formatge.

GuíaHedonista (2/21) "La almoixàvena es lo que se lleva en carnaval"