diumenge, 27 d'agost - Dia del Corpus a Almàssera
Segons la llegenda, un moro -convers- anomenat Hassam-Ardà, que estava molt malalt, cridà al capellà d'Alboraia (ja que Almàssera pertanyia llavors eclesiàsticament a eixa localitat) per a rebre el Sant Viàtic. El clergue, creuant de tornada el barranc del Carraixet, que venia crescut per una forta pluja, perdé l'arqueta on guardava les sagrades formes. Més tard hi acudiren uns llauradors dient que havien vist unes llumenetes brillants al barranc, que resultaren ser dos peixos amb les formes dins de la boca. Així doncs, el capellà recollí les formes amb un calze, que es conserva a Alboraia, mentre que l'arqueta és custodiada a Almàssera. Els d'Alboraia diuen que l'arqueta caigué abans de vindre el rector a Almàssera, i per això hi hauria tres formes i tres peixos. Arran d'aquest succés, Almàssera sol·licità al bisbe de València una parròquia pròpia, cosa que aconseguí el 1352 gràcies a la mediació de n'Hug de Fenollet. (Viquipèdia, adaptació)
Els dos pobles poden celebrar el dia del Corpus en les seues festes patronals (Almàssera, el quart diumenge d'agost), diuen que per una dispensa papal.
.png)
Feia uns anys que no hi venia, però avui la mare ens convida a mi i a l'única neboda que està per ací a dinar a la Terrassa del Frare (Vicent Lladró*, 12 - 963 298 163), l'antiga carnisseria de Lorenço, al costat de l'església (encara que, com que fa calor, la terrassa està tancada).
Cervesa Heineken sense alcohol (2 €), Amstel (1,60 €), Coca-Cola Zero (1,50 €), sense detall de benvinguda.
Compartim creïlles braves, calamar a la romana i ensalada (que no ens havien oferit en un primer moment).
Plat de paella.
Tot acceptable
Per a les postres, pinya natural (que tampoc ofereixen en principi), gelat de maduixa i nata, i brownie.
Total: 14,70 € x 3
Alguna cambrera parla valencià.
Són un poc lentes en el servei, però molt atentes i agradables.
*Crec que el carrer està dedicat a Vicente Lladró Aguilar, constructor ferroviari, i no a Vicent Lladró Dolz, el de les figuretes, que trobe que ara és fill predilecte d'Almàssera (fet que ha generat molta polèmica: ell, que visqué sempre al poble, sí, i els germans no?) ni al Vicente Lladró periodista de Las Provincias.
Després d'una migdiada, tornem a la càrrega: a les 19 h ixen les danses del Corpus i a les 20 h, la processó, que veig des de casa d'una amiga de tota la vida, al carrer on nasquí.
Potser no queda massa bé dir-ho, però és preceptiu fer el gintònic al llarg de la vesprada.
Finalment, em quede a sopar:
esgarradet, ensalada de tomaca i tonyina, truita de creïlla, ternera guisada... Tot boníssim.
I que no falte el vinet, un Venta del Puerto nº 12.
Per a les postres, meló.
Doncs això, creurem en els miracles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada