dissabte, 2 de febrer del 2019

Un cap sense fronteres

divendres, 1 de febrer de 2019
No coneixia Fede als 20 anys, però sí molt abans que fera 20 anys que en tenia 20 i, sembla mentida però ja en fa 20 d'allò; sí, ja en té 60 i es jubila; no m'ho puc creure, amb eixa cariua de bon xiquet. Ai, com enyore encara després de tants anys els meus xics de la Garrigosa que tant em van malcriar -i sobretot ell com a cap d'estudis o més encara com a cap de departament-! Fora horaris, fora timbres, fora correccions i fora paperassa; ara, a córrer per l'horta, a dormir en una haima enmig del desert o el que faça falta. Com diu Pepe en la "carta" d'homenatge, jo de major vull ser com Fede, "una persona que cuida dels seus alumnes, dels seus companys, dels seus amics..."; no hi ha tecla que ell no haja tocat a l'institut i més enllà. Sí, dilluns a Meliana més d'u se sentirà com "Pelé sense Melé, Ortega sense Gasset o Peris sense Valero".

La celebració és al restaurant Moma de Rafelbunyol (Rei En Jaume 18 - Tel. 961 412 196), que sembla que ja és part de la història de La Garrigosa.

Menú concertat (33 €)

Fuentenarro 2017 DO Ribera del Duero
100% Tempranillo
4 mesos en roure americà
14% vol.
Fuentenarro. La Horra, Burgos
(Aprox. 5,50 €)





Dinastía de Heleno DO Rueda
Verdejo
13% vol
Copaboca. Torrecilla de la Abadesa, Valladolid

Entrants per a compartir:
Pa torrat, amb allioli i tomaca

Saladures assortides, escalivada i alvocat

Croquetes

Calamarons amb crema de creïlla

Per al plat principal hi ha diverses opcions:
la meua, arròs sec de sépia, carxofes i cues de gamba


Les altres: galta ibèrica estofada; bacallà gratinat amb allioli suau i pesto; arròs melós de conill, surenys [boletus] i foie.

Postres: pastís de formatge amb guindes

O strudel de poma amb gelat d'avellana

Cava artesanal Brut Nature Masia Salat DO Cava
Xarel·lo, Macabeu i Parellada
11,5% vol.
Masachs? Torrelles de Foix, l'Alt Penedés
(Aprox. 3,55 €)






Tot està bo, i cal valorar també que som un grup molt nombrós.
Supose que parlen en valencià, però jo no he tingut sort.

Acabem amb un reportatge fotogràfic de Carme molt emotiu.

I jo li dedique des d'ací un poema de Joan Margarit

NO ERA LLUNY NI DIFÍCIL
Ha arribat aquest temps
que la vida perduda no fa mal,
que la luxúria és un llum inútil
i l’enveja s’oblida. És un temps
de pèrdues prudents i necessàries,
no és un temps d’arribar, sinó d’anar-se’n.
És ara quan l’amor
coincideix a la fi amb la intel·ligència.
No era lluny ni difícil.
És un temps que només em deixa l’horitzó
com a mesura de la soledat.
El temps de la tristesa protectora.

catorze.cat