Llegim i bevem?

"LIBROS SOBRE VINOS. LAS RECOMENDACIONES DE 12 APASIONADOS"

Atlas Mundial del Vino, de Hugh Johnson iJancis Robinson
El Gusto del Vino, d'Emile Peynaud
Los 100 mejores vinos por menos de 10 euros, d'Alicia Estrada
The essential guide to wine, de Wine Folly
Vignobles et Vins du Nord-Ouest de l’Espagne, d'Alain Huetz de Lemps
La guerra del vino, de Don & Petie Kladstrup (sobre la lluita de viticultors francesos per salvar els vins durant l'ocupació nazi)
The Billionaire’s Vinegar, de Benjamin Wallace (sobre les botelles falses de Thomas Jefferson)
De Cepa A la Copa. Guía del Vino para Torpes, i El sevicio del vino, de David Noel Ghosn
Los nuevos Viñadores, de Luis Gutiérrez
La Cata, de Roald Dahl

Manual del sumiller, de Giuseppe Vaccarini
Los Vinos Naturales de España, de Joan Gomez Pallares
El gusto del vino, de Émile Peynaud i Jacques Bluin
Cómo quiero que me sirvan el vino, de Arturo Pardos
Tras las Viñas, de Josep Roca i Inma Puig
Gyengébb? Nem!, Edit Szabó (26 dones que elaboren vi, i 52 receptes de cuina)

---------------------

Quim Monzó
Taula i barra
Libros de Vanguardia, 2017
11,95 €

"Entaular-se amb Quim Monzó", La Vanguàrdia
"Taula i barra de Quim Monzó, o com desmitificar el concepte actual de cuina i restauració"
"No hi ha il·luminat que no fabriqui la seva pròpia cervesa artesana i la promocioni pels bars enrotllats"


Alguns articles o fragments que m'han fet gràcia:
"Croissants sense banyes (castellà)": bonica història del croissant, "quart creixent lunar".
"(...) Amb els vins de Torrelongares podrem llegir la contraetiqueta -si cal en veu alta- i valorar aleshores la subtilesa de les notes líriques del microrelat, que es complementen perfectament amb l'ús d'anàfores amb intensos aromes florals -i clares tonalitats violetes-, i un ús del simbolisme i el je ne sais quoi que deixa a la boca un postgust llarg i harmoniós, d'intensa metàfora negra amb captivadores notes minerals. lavanguardia (22-1-14)
 "hem de fer mans i mànigues per trobar patates braves amb una salsa que sigui realmente brava i no una barreja dolçasa de salsa de tomàquet i maionesa" ("Deixin en pau el guaca")
A "Sense bravura, no són braves" trobem una curiosa explicació sociopolítica per a explicar que les creïlles braves ja no ho són
"Els maridatges"
"Volen furtar-vos la paella"  (Toni de l'Hostal)
"Peus de porc. Pensar amb els peus"- "És la cançó de sempre: modificar les coses per intentar que complaguin a aquells que no les aprecien (desossar peus de porc, desespinar mollets i servir-los amb salsa d'anxoves). (...) la dreta i l'esquerra s'han anat desossant i emmascaren els gustos per complaure la majoria, encara que en realitat en complauen ben pocs".
La idea de menjar "lsteack tartar a la brasa", "mexicà que no piqui", italià però no al dente, "patates braves emasculades"... es repeteix a "Steak Tartare. Mariscada de xai"
"L'imperi del pica-pica" "I si primer demanem un pica-pica i després cadascú pren un segon? (...) El pica-pica és l'aplicació gastronòmica del pensament únic, del mínim comú denominador alimentari (...) és la versió actual del ranxo de la mili o de l'escola.
"Res no m'agrada tant com enramar-me d'oli" parla dels setrills als restaurants.