dijous, 15 de febrer
Avui Josep Vicent Cabrera presenta el nou llibre de poesia a València i, tot i que jo ja el tinc, no m'ho puc perdre. Presenten Maria Josep Escrivà i Pere Císcar.Amb títols tan curiosos com Dos poals de sabó i un cabàs de no res, quan, fet i fet, uns altres peguen el mos; no hi ha cap altre camí que descreure (2004), Els hòmens primer si és home i després les dones i al contrari (2010), Ei, que ja sé francès! (2014), aquest últim llibre (més facilet i comercial segons l'autor) és només Estocolm (2017). Però no ens ha volgut explicar per què es titula Estocolm, solament que té a veure amb tota l'obra.
El llibre té dues portades i es pot llegir en dos sentits: llegint les pàgines de la dreta trobem "vicents" (tanka+haikú+ítxini); i llegint les de l'esquerra des de la part de darrere, els "joseps" (ítxini+haikú+tanka).
Escoltem les anècdotes i la recitació de poemes amb una misteleta de raïm negre giró, de Vall de Xaló, que ens ha portat JV.
Mireu quina adaptació poètica dels articles 68, 67 i 66 del codi civil d'Espanya:
La casa compartiran,
curaran llur nissaga.
De viure plegats
obligació tindran,
atents i fidels.
Ajut, respecte,
servaran per l'interés
de llur llinatge.
Tots dos en drets i deures:
iguals i parells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada