Casa el Tio David

Dilluns, 17 de març del 2014

Bancal del Clot, 2. Alfafara, el Comtat

Havia sentit parlar de Casa el tio David; ja fa molt de temps que algun company de treball que era d'aquella zona li l'havia recomanat a Jj i jo el tenia en la meua llista d'espera; després l'havia vist en alguns llibres i encara tenia més ganes de conéixer-la, però mai arribava el moment. Com sempre, una bona part dels Perjudicats del Noma se m'avancen. Però tot arriba, i com que el xic em veu molleta, allà que em porta.

És una casa cantonera antiga restaurada, i encara que fora fa un dia assolellat preciós, dins deu fer fresqueta perquè se'ns ha encés un foc a la llar ben acollidor.

Hi ha carta i dos menús, un menú Tradició (30,95 €: 3 aperitius, 1 entrant, postres) i un menú Degustació (40,95 €: gelat d'oliva, degustació de pans, 3 aperitius, 1/2 entrant, 1/2 plat peix, 1/2 plat carn, postres). Tot amb l'IVA inclòs. Ja us podeu imaginar quin triem, no? Bé, la veritat és que no, perquè confiem que David vaja traent el que li semble (i com que Jj ja hi havia estat, hi ha algunes cosetes que considera indispensable que jo taste).

Comencem compartint una cervesa artesanal alcoiana, Spigha Na Valora.
Malta Pale Ale i llúpol Centennia
5,6 % vol
Color mel fosca, tèrbola; sabor intens, llúpol, flor, albercoc...

2,90 €





Detalls
-Gelat esponjós d'oliva alfafarenca. De llagrimeta

-Coca, sardina, cavalla i bonítol (saladures baixes en sal per la curació). Sé que és un detall, però me'n menjaria un altre, o dos, igual.

Hi ha molta varietat de pans, coquetes i rosquilletes, tots boníssims: sagí, pebre roig, carabassa, espinacs, fongs, herbes...

Verema

La carta de vins és amplíssima, i se'ns mostra en un Ipad. Tot i que la fullegem, després li demanem una d'eixes joies que té per ahí triadetes, i el que ens ofereix és:

La Cueva del Contador 2007  DOC Rioja
Tempranillo (un poc de garnatxa?)
18 mesos en bóta de roure francés
14,5 º
Bodega Contador. San Vicente de la Sonsierra, La Rioja
Enòleg: Benjamín Romeo
40 €   (60,80 € Decántalo)
Fruita madura, café, torrats, lactis, xocolate, mineral... Ho té tot! Elegant, saborós, redó.

[Negres: Contador-La Viña de Andrés Romeo-La Cueva del Contador-Predicador-A mi manera-Carmen Hilera; Blancs: Qué bonito cacareaba-Predicador]

-Saladures d'interior: espencat i pericana.

L'espencat ("aspencat"; "esgarraet" a l'Horta; "llescaet" a la Ribera; "escalivada"...) porta pimentó roig, albergínia i abadejo. [Hi ha un grup musical de la Marina que es diu Aspencat]
La pericana porta pimentons rojos secs, alls i capellanets -abadejos secs-. Cadascú deu tindre la seua manera de preparar-la; a David li agrada preparar-la al moment i que el pimentó es note sec.

-Crema de castanyes amb Amanita Caesarea, Boletus Edulis i múrgoles (colmenillas) (com ens fa observar David, en aquest plat destaca l'aroma de pinàcies en els bolets)
Jo no la serviria sobre plat negre. I no diria que no està bo, que ho està, però són sabors molt intensos i no sé si hauria d'anar tot junt.

-Ou de gallina de corral trufat (ens apunta que l'elaboració és molt senzilla i resultona, i per a ell és ací on més es mostra el sabor de la Tuber menalosporum) sobre crema de creïlla fumada. Per a sucar-hi pa, dits... i tot.

-Salmorejo de cirera, tonyina (moixama sense assecar) i julivert. La crema, deliciosa; el julivert, original, en forma de gelatina, i la tonyina molt bona -solament li posaria un però, crec que els trossets haurien de ser més menudets i deixar el protagonisme a la crema-.

-Arròs de bacallà, coliflor i carxofes (arròs de Quaresma). Mmmmm. Ma que la quaresma té coses bones, almenys gastronòmicament.

-Olleta de Blat picat (plat típic de l'interior de la muntanya alacantina; amb poca carn, carabassa i blat picat -forment sense moldre, a remulla, per a després picar-lo i separar el gra de la corfa-. Un plaer, i servit en la vaixella bona.

-Formatges: Gruyere Alpage, Le petit Comte extra vell, Pecorino romano al tartufo nero , Saint Foint, Formatges de Benavarre, Reblochon fermier, San Mauro, San Felicien, Payoyo curat amb mantega i salvat, Banon fermier.
(Com que no hem acabat de fer el menú complet, l'home considera que sols ens ha de cobrar 6,95 € per aquest luxe!)

Amb el café, unes pastetes casolanes: pastisset de moniato, arnadí, rotllet d'anís, cocotet i pasta de te.

Total: 135,85 € 2 pers

Un lloc absolutament recomanable, tot està fet amb molta estima i molta passió, i David sap de vins, de formatges, de saladures, de plats i ingredients tradicionals, d'història... Tu pregunta i veuràs. Un vertader plaer.
I parlen valencià, clar (tot i que en les explicacions més tècniques l'home se'n passa alguna vegada al catellà).

A més a més, per la zona hi ha molts llocs per on podreu passejar i gaudir de la natura.