dissabte, 16 de març
Fugim de l'excés faller que amaga l'olor de flor de taronger sud enllà: Tànger. Aquesta vegada hi arribem amb avió (l'altra, en 2019, amb cotxe: "Una Mediterrània estreta"), a l'aeroport Ibn Battuta. Diuen que aquest viatger (Tànger, 1304 - 1368-69) portà a Occident les llavors del mandariner de la Xina i les plantà al seu hortet, i per això a la mandarina en molts llocs li diuen "tangerina".
Els antics fenicis ocuparen l'actual Tànger als voltants de l'any 1450 aC; els cartaginesos (s v aC) l'anomenaren "Tingis" i també els romans. Fou conquerida per Musa ibn Nusayr el 710 i va ser anomenada "Tanja" pels àrabs (طنجة) (ⵟⴰⵏⵊⴰ). La zona Internacional de Tànger fou un territori administrat per diverses potències (1924-1956/60: França, Gran Bretanya, Espanya, Itàlia, Portugal, Bèlgica, Països Baixos, Suècia, els Estats Units i fins i tot la Unió Soviètica. El protectorat hispano-francés havia començat en 1912.S'hi parla l'àrab marroquí o dàrija, però també l'amazic (en alfabet tifinag ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ / لغات أمازيغية), mal denominat berber (bàrbar), que és un conjunt de parlars del nord d'Àfrica, de la família afroasiàtica o camitosemítica; el parlen uns 40 milions de persones, principalment al Marroc i Algèria, però també a Mauritània, Burkina Faso, Mali, Níger, Tunísia, Líbia, Txad i Egipte. El guanxe canari també n'és considerat un dialecte. De vegades ens sonen algunes paraules l'abast de les quals no sabem delimitar:
El Rif (ⴷ ⵔⵉⴼ / الريف) és una regió muntanyenca del nord del Marroc, a la costa mediterrània, entre les ciutats de Tetuan i Oujda. Era una de les cinc divisions administratives en què es dividia el Protectorat Espanyol al Marroc.
El Magrib o Magreb (El Marroc en àrab: المغرب, al-Maḡrib; amazic: ⴰⵎⵓⵔ ⴰⴽⵓⵛ, Amurakuc) ), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (queda exclosa la vall del Nil).
La dinastia alauita o dinastia filalí és una dinastia de xerifs marroquins del Tafilelt, fundada pel Mawlay ar-Raixid (Rif, 1660-Marràqueix,1672). Els seus successors hagueren de fer front a l'anarquia, però, tot i això, la dinastia, es consolidà el 1912 amb l'establiment del protectorat francès i el 1956 amb la independència del Marroc, que ha perdurat fins a l'època actual.
De l'aeroport, anem directament amb taxi a la casba de Tànger, on tenim l'hotelet, Kasbah Rose, i ens rep Muhammed amb un te amb menta (شاي بالنعناع, xāy bi-n-naʿnāʿ; en àrab magribí التاي, it-tāy, o لأتاي, latāy; en amazic, ⴰⵜⴰⵢ, atay) i unes galetetes, feqqas (فقاص), d'origen sefardita i semblants als carquinyols.
Enguany, els musulmans celebren el ramadà del 10 de març al 9 d'abril, i la ciutat està un poc paralitzada, però els turistes podem menjar allà on vulguem -o quasi-.
No hi ha problema per entendre'ns en espanyol.
Ens recomanen dinar al Bab Kasbah Chez Hassan (8 Rue de la Kasbah - fb)
Aigua (70 DAM x 2?)*
Broqueta de carn: pollastre, kofta (carn picada de vedella), merguez (salsitxa), bou; qualitat fluixeta, carn un poc seca (90 dh)
i broqueta de peix: tonyina, caçó, tauró, peix espasa, calamar, llagostins (90 dh)
amb creïlles fregides, ensalada; tagín de verdures (30 DAM?)
Total: 350 DAM (Aprox. 8,50 € x 4)
Molesta un poc el trànsit del carrer, els gats i el fum de les brases.
Molt amables.
*El dírham marroquí (MAD / Dh درهم, pl. دراهم darahim) és la moneda oficial del Marroc (1 € = 10,9 - 10,1 MAD)
A la vesprada, fem una paradeta a la plaça del suq ad-Dahil (سوق الدخيل, Zoco Chico), al café Tingis (Rue Almohades): café, té amb menta i aigua.
Només estem bevent els turistes; hi ha molts homes asseguts sense res a taula, esperant que caiga el sol, "quan no es puga distingir el fil blanc del negre".
Total: 16,25 dh x 4 (Aprox. 1,5 €)
A boqueta nit ens fem una cervesa Casablanca (Groupe des Boissons du Marroc) a l'hotel El Minzah ( فندق المنزه - "vista alegre" - La Llibertat, 85)
narrogeographic (història)
Amb unes olivetes que hem de demanar, i que no són les típiques que solen posar ací, però que crec que no cobren: 80 DH x 4
A la nit intentem sopar al Palais Zahia, però no hi tenim taula. Ho fem al Mamounia Palace (6 Siaghine - fb), que ha conegut uns temps millors. Hi ha taules llargues, molt baixetes per als seients; i no direm res de la neteja...
-Sopa harira (típica del ramadà: tomaca, api, cigrons, fideus, vedella, coriandre, julivert, canyella, ras-el-hanout...)
-Bastela individual (pastís de pasta bric, farcit tradicionalment de carn de colomí, ametlles i espècies, que se serveix empolsat de sucre i canyella)
-Cuscús de verdures i pollastre (estaria millor amb un poc de salsa harissa, picanteta, però només em trauen un poc de brou)
-Te amb menta i galetes
Total: 150,50 Dh x 4 (Aprox. 15 €) + 30 dh del servei i 30 dh per al músic en directe.
El menjar no està malament, però el lloc...
[no té res a veure amb l'hotel Mamounia (المأمونية) de Marràqueix, que està on hi havia uns jardins per al príncep Mamoun, fill d'un soldà alauita]
La gent ha tornat a omplir els carrers després d'haver pogut menjar.
diumenge, 17 de març
El dia anterior reservem el desdejuni a l'hotel (60 Dh); volíem pujar-lo a la terrassa, però al final el prenem al salonet, un poc fosc.
Café amb llet o te, suc de taronja, pa, fruita (platan, taronja, poma, maduixes...), magdalenes, iogurts naturals Danone, formatges de La Vache qui rit, panses, oli, melmelada de maduixa, crema de moniato, mel, salsa verda (shermoula? coriandre, julivert...), ous bollits, ensalada (tomaca, cogombre, formatge blanc, olives), m'samen (crep) acabat de fer, Nutella...
Encara ens pugem un talladet a la terrassa.
El mercat "central" i el de peix també estan oberts, i ben bé valen una visita.
Que, vos atreviríeu a beure un suc de taronja espremuda al carrer i servit en una botella de plàstic reutilitzada?
El guia amb qui hem fet el FreeTour ens recomana el restaurant Kebdani (Dar Baroud - fb) per dinar.
Detall: crema de pésols secs (Bissara bil jilbana), olives i pa.
Cervesa Bavaria 0.0 (30 dh) i aigua (15 dh)
Ensalada de tomaca, alvocat i gambes (80 dh)
Compartim al centre
Tagín Rif: corder, albercocs, figues, panses, prunes, ametles. Molt bo (140 dh)
Tagín tangerí de peix espasa, amb tomaca i llima (130 dh)
Galetes marroquines (4 + 1; 35 dh)
i pastís de llima (35 dh)
Total: 116,25 dh x 4 (Aprox. 11 €)
[Dar El Kebdani (دار الكبداني / ⴷⴰⵕ ⴽⴱⴷⴰⵏⵉ) és una comuna rural de la província de Driouch, a l'est del Marroc. No sé si ve d'ahí el nom]
Demanem un mojito un tant particular (40 dh x 4). La posta de sol no la veurem, però sí un espectacle fascinant a les terrasses: hi va arribant gent amb bosses de plàstic -sembla que contenen caixetes i brics-, seuen, i no prenen, res; a poquet a poquet el ritme es va accelerant, els cambrers van portant per les taules te amb menta, harira, dàtils, ous bollits, làban / rayeb (iogurt líquid)... 
La gent va preparant a taula el seu iftar (إفطار trencament del dejú): sucs, llet, iogurt, fatay (panades farcides de verdures o pollastre), briwat (pasta fullada amb canyella i sucre), ous, dàtils, entrepans... No sabem quan començaran a menjar. Quan es considera que es pon el sol? Ha de sonar un senyal? Suposem que segueixen l'hora marcada de la posta de sol (18,33 h) o potser ha sonat una oració; encara queda llum per distingir un fil blanc d'un negre i la gent comença a "desdejunar".
La gent va preparant a taula el seu iftar (إفطار trencament del dejú): sucs, llet, iogurt, fatay (panades farcides de verdures o pollastre), briwat (pasta fullada amb canyella i sucre), ous, dàtils, entrepans... No sabem quan començaran a menjar. Quan es considera que es pon el sol? Ha de sonar un senyal? Suposem que segueixen l'hora marcada de la posta de sol (18,33 h) o potser ha sonat una oració; encara queda llum per distingir un fil blanc d'un negre i la gent comença a "desdejunar".
SienteMarruecos
"Hafa Café", Aute
De tornada cap al centre no ens podem resistir a fer-nos un vinet a l'hotel que fou residència d'Yves Saint-Laurent i Pierre Bergé, Villa Mabrouka.
Quina llàstima que no hàgem vingut de dia! Els jardins són fantàstics, i les vistes a la mar també ho deuen ser.
Amb unes ametletes i uns pistatxos com a detall.
99 dh x 4 (9,40 €)
Mabruc (مبروك) significa "Enhorabona!, Genial!, afortunat"
Tarden una miqueta a servir; tots els plats, que compartim, al mateix temps:
Aigua (45 dh x 2)
-Ensalada Fatuix (80 dh)
-Tataki de tonyina (120 dh)
-Albergínies llevantines (90 dh)
-Bastela de pollastre (120 dh)
Total 125 dh x 4 (Aprox. 12 €)
Lloc agradable, però amb molt poca llum. De dia deu ser molt bonic.
Quan estem a punt d'anar-nos-en es posen a tocar i cantar en directe.
ViajerosCallejeros "Dónde comer en Tánger"
dilluns, 18 de març
No hem volgut desdejunar a l'hotel per no anar-nos-en amb la panxa ben plena a l'aeroport, però allà hem pres un café amb llet i un entrepà horrorós molt més car (uns 9 €). No es mereix ni una foto.
Ha estat una escapada breu, però amb una companyia meravellosa.
.png)
