Gent tranquil·la, i reivindicativa

dissabte, 1 de febrer

Novament, eltipoquenuncacenaencasa ens suggereix un lloc per a dinar, Vi Viet (Pelai, 21. La Roqueta, Extramurs - "XinaTown" - fb), ja que hem quedat per anar després a la mani contra Mazón i la seua gestió de la dana.

Cervesa Galicia (2,40 € x 7), sense cap detall de benvinguda.

Decidim compartir plats al centre: 

Safata variada (23,95 €: 4 rotllets cruixents de carranc i algues; 2 rotllets primavera de carn de porc, ensalada (servida en paelleta; deu ser "la fusió"), 4 rotllets frescs de gambes i porc, ànec...

03 Nem Ha Noi (rotllet de primavera de carn de porc; 6,50 €; per completar els dos de la safata)

17 Com Ga Xao Nam Noi Dat (arròs amb pollastre i ou en cassola de fang; 12,25 €). El millor plat.

23 My Xao Vit Quay (curri de vedella;12,25 €), coentet

26 Cari Tom (curri de gambes; 12,25 €)

Per a les postres, pastís de iuzu (5,50 €)

i Kem Chuoi Dau Phong (gelat de xocolata i plàtan; 4,90 €)

Total: 23,60 € x 4

No parlen valencià

Dinem bé, sí, però no és un lloc especial. Bona relació qualitat-preu.

No recorde el significat del nom del restaurant, em sembla que "sabor de Vietnam" o alguna cosa pareguda. He llegit que "Vietnam" està format per 'Viet', que significa «gent tranquil·la», i 'Nam', «del sud».

Diuen que sempre tenen café vietnamita, però avui no. Decidim anar a l'Only You a fer-nos-el. Dubtem si atrevir-nos amb algun còctel al Trotamundos, però, finalment, només el café, amb el detall d'una galeteta (i ens convida Dora). Estem tan còmodes i tan rebé... Fins i tot quan es posa a ploure. Encara que és un desastre per a la mani.

I a la nit tinc teatre: 

Todos pájaros, de Wajdi Mouawad (Incendis), dirigida per Mario Gas. 

He llegit que l'obra es va estrenar interpretada en àrab, anglés, hebreu i alemany. Nosaltres hem vist la versió en espanyol; al Principal, sí!

Un commovedor conflicte, l'existent entre Palestina i Israel, amb bones actuacions que no m'acaben de convéncer; l'obra dura més de tres hores, i no entenc el recurs de la pantalla.

No coneixia la llegenda persa de l'ocell-amfibi, una au a la qual li creixen brànquies perquè somia amb nadar amb peixos. Ací tenim la història d'una parella en la qual confluïxen dos mons oposats, com en l'ocell-amfibi: un jueu alemany i una àrab estatunidenca.