Com diu la meua amiga Ester, "Quan Lluís Homar és la Nuri, la Marta, el Manelic o el Sebastià només canviant un petit gest, gairebé imperceptible, però molt gran alhora, i tu t'ho creus, i entres al molí allà a la Terra Baixa, quan això passa, i a més ets al Principal de València, on feia 17 anys que l'Homar no actuava, quan això passa, saps que has viscut una d'aquelles nits de teatre que t'acompanyarà sempre!"
Avui no hem continuat la festa, no, no hem anar a fer la picadeta postteatre habitual, però abans sí que hem estat fent un vermut (de Reus, Iris, De Muller) o un vinet al Cinc (Carrer Dénia).
I abans, hem estat junts a l'institut, en les Jornades "Eduquem en Igualtat", parlant sobre el gènere i la diversitat emergent.
Fa falta etiquetar-ho tot? Que si cissexual, cisgènere, transgènere, demisexual, poliamorós, pansexual, queer... Però també és veritat que allò que no té nom, no existeix!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada