Una "competition" més

20 de setembre. Dia Internacional de la paella

Dotze cuiners internacionals (triat entre 50) competiran pel títol de Millor Xef de Paella Internacional en una convocatòria que enguany se celebrarà a l'entorn de La Pèrgola de la Marina de València: John Kenwright (Irlanda), Jordane Estevez (França), Giuseppe Bardelli (Itàlia), Irina Cristina Turcu (Romania), Nick Todorov (Bulgària), Miguel Ángel Moreno (Colòmbia), Jorge Alberto Castellanos Rodríguez (Mèxic), Franklin Javier Dasso Seminario (Perú), Joe Padilla (Puerto Rico), Avinash Agarwal (Emirats Àrabs Units), Yuqin Yang (Xina) i Shingo Hinokio (Japó).

El concurs podrà seguir-se en viu (WorldPaellaDay) i se serviran racions de paella a preus populars.

Ne-mo'n

El dissabte 28 de setembre, de 12.00h a18 h, Mercader Cabanyal es convertirà en una sala d'exposicions de VERMUT (showroom) d'alguns dels productes més destacats de la Comunitat Valenciana: Valsangiacomo (Vittore), Vegamar (Oh La La!), Benvolgut, Nodus (Descaro). 

[15 € 4 degustacions + got serigrafiat]

A les 11,30 se celebrarà el Taller "Elabora el teu Propi Vermut (María Lluch de Vittore). [20 €]

A les 18,00 h., Michele Speca, bàrman (bartender) italià-valencià, mostrarà com preparar dos còctels: Manhattan i Negroni. [20 €]

 “Un vermut i mo n’amen” compta amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana i Turisme Comunitat Valenciana; és una iniciativa de 5barricas en col·laboració amb els espais i els cellers participants.

El 5 d'octubre hi haurà una segona sessió al Carme, en la seu de la Denominació d'Origen València (Quart, 22)

I el 19 d'octubre, una tercera a Russafa, a L'Escola de Russafa i Bodegas Biosca. 

Abans era el "Una cançoneta (o una cassalleta) i mo n'anem! Ara, és el vermut. 

(Mo-ne d'ací)

De professió, detectiu culinari

Hisashi Kashiwai. Els misteris de la taverna Kamogawa. Salamandra (2023)

No em vaig poder resistir a la sinopsi del llibre: "Una història plena de tendresa sobre una parella de detectius formada pel pare i la filla del Kamogawa Shokudo, un restaurant amagat a Kyoto, que sempre està ple. L'èxit entre la clientela radica en el fet que este duo singular s'ha especialitzat a preparar exactament el plat que el públic anhela i recorda del seu passat i no és capaç de reproduir o trobar. Kamogawa Koishi i el seu pare Nagare, antic detectiu, escolten les confidències dels seus comensals, que anhelen reviure un moment màgic, investiguen la seua història i el seu entorn, i recreen els plats cuinats pels seus éssers estimats".

L'estructura dels contes és sempre la mateixa: a algú li costa molt trobar la taverna; hi menja i s'extasia; conta el seu problema a la filla: vol tornar a tastar un plat del qual a penes recorda res; en dues setmanes el xef i detectiu Nagare li presentarà el plat a taula i li revelarà detalls que no sabia o no recordava.

Curiós, tendre, de lectura agradable. I prou.

Hi ha personatges entranyables i curiosos. Volia destacar un fragment d'una assídua a la taverna, la senyora Tae: "(...) los detalles importan. El desmoronamiento de una cultura comienza con la perversión del lenguaje. ¿Qué va a ser de nuestra repostería wagashi si toleramos que se la compare con simples «postres» y «dulces»?" Doncs això, llengua i cultura. I bona cuina, hehe.

Un os a la cuina

No he tingut ocasió de veure la serie The bear (a Amèrica, El oso), però n'he sentit a parlar molt. En El País Semanal (15/9/24) Sara Cucala ens parla dels llibres que hi apareixen: "¿Qué hay en las estanterías de ‘The Bear’? La rica biblioteca gastronómica de la serie de éxito"

"The Bear, la història d'un xef i el seu equip de cuina que intenten convertir un local molt deixat d'entrepans en un famós restaurant d'alta cuina a la recerca de les estreles Michelin (...) Els manuals de cuina, la biblioteca gastronòmica del restaurant i les llibretes acolorides amb les creativitats del xef són reclam, una vegada i una altra, en cada capítol de la sèrie (...) Els llibres apareixen en segon pla en moments determinats d'una escena i la càmera passa del desenfocament a l'enfocament, conduint la mirada de l'espectador a eixa selecció de llibres, convertint-los en claus fonamentals de la trama."

Noms com Thomas Keller, Nobu Matsuhisa, Daniel Boulud; llibres de Paul Bocuse com El arte de la cocina francesa; receptes de Robuchon (38 estrelles) Robuchon. Todas las Recetas (RBA); El libro Noma (Phaidon), La guía de fermentación de Noma (Neo Person); rebosteria de Yotam Ottolenghi: Dulce (amb Helen Goh) i Jerusalén. Crisol de las cocinas del mundo (amb el xef palestí, Sami Tamimi; Salamandra); Un Paseo Gastronómico por España (Konemann); Cocinando en casa o cómo aprendí a despreocuparme de las recetas, de David Chan i Priya Krishna (Neo-Cook); The nordic cookbook, de Magnus Nilsson  (Phaidon); Tartine Bread / Pan Tartine, de Chad Robert i Liz Prueit; The Cooking Lab, Modernist Cuisine. El arte y la ciencia de la cocina (Taschen); ElBulli ( Phaidon)...

"The Bear: libertad creativa, autocomplacencia y manierismo". ValenciaPlaza. Áurea Ortiz Villeta (23/8/24)
"Calma y tormenta en la segunda temporada de The Bear. ValenciaPlaza. Áurea Ortiz Villeta (8/9/23) "The Bear, un 'Pesadilla en la cocina' empanado para indies". ValenciaPlaza. Álvaro González (17/12/22)

EL concurs de paella

Diumenge 15 de setembre, a l'XI Festarròs de Sueca, se celebrarà el 63é Concurs Internacional de Paella Valenciana.

Quant als guardons, junt amb el primer, segon i tercer premi a la Millor Paella del món de l’edició, s’entregaran també premis a la millor paella cuinada per un restaurant local, autonòmic, nacional i internacional. 

Els participants del País Valencià seran els restaurants: 

Llopis, El Butxe i Fernandet, de Sueca; Vaiven, d’Alcossebre; Anzuelo, de Catarroja; Casa Picanterra, de Cullera; Terra i Mar, de Gandia; Miguel y Juani, de l’Alcúdia; Els Arcs, de l’Alcúdia; Ca Ladio, de Llombai; Tabick Arrossos i Brases, de Llombai; Setaygues, de Siete Aguas; Arrocería Vlue Arribar, de València; Nas VLC, de València; i Alejandro Platero, de València. 

Procedents de la resta de comunitats autònomes, participaran: Gonzaba, de Madrid; Atlantis, de Santa Cruz de Tenerife; Das 1219, de Das (Girona); Dixtinto, de Jaén; Gusto Sevilla; de Sevilla; Tira do Playa, de La Coruña; El Muelle del Barrio Pesquero, de Santander; Arrozante, de Múrcia; Bar Blau, de Portocolom (Balears); Mesón El Copo, de Palmones (Càdis); i Marisquería Noray, de Màlaga. 

Pel que respecta a la participació internacional, comptarem amb: Socarrat Restaurante, de Miramar, Buenos Aires (Argentina); Simply Spanish, de South Melbourne (Austràlia); Paella de Leyva, de Villa de Leyva (Colòmbia); Paella del Sol El Candelo 64, de Bayonne (França); Copito, d’Osaka (el Japó); Paneria Rústica, de Mèxic; Jorge Chef, de Mèxic; Pepe Paellas, de Mèxic; Paellas & Paellos, de Lima (el Perú); La Solórzano, de Puerto Rico; La Terraza, de Španelská Restaurace, de República Txeca; Tapas and Friends, de Zürich (Suïssa); Paella Shack by London, de Regene Unit; i Hispania Tasty by Mavi, de Cornwall, Regne Unit. 

 Quant a la paella decorativa que tots els anys es pot contemplar en el hall de la sala on s’entreguen els premis, obra de Teresa Roig, enguany s’ha volgut dedicar a la figura de la jove esportista olímpica suecana, Patricia Pérez Fos.

diarilaveu (12/9/24)

-------------------------

Els cuiners Paco Rodríguez i Rafael Climent, del Restaurant Miguel i Juani de L'Alcúdia, han obtingut el primer premi enguany del Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca 

El segon premi ha sigut per al Restaurant Atlantis, de Santa Cruz de Tenerife. 

El tercer premi, per a Socarrat Restaurant, de Miramar, Buenos Aires. 

El premi a la millor paella cuinada per un restaurant nacional, per al Restaurant El Moll del Barri Pesquer, de Santander. 

El premi a la millor paella cuinada per un restaurant de la Comunitat Valenciana, per a Alejandro Platero Restaurant, de València. 

La millor paella cuinada per un restaurant de Sueca, per al Restaurant Llopis. 

La millor paella cuinada per un restaurant de fora d'Espanya, per a Simply Spanish, d'Austràlia.

cronica.es

ElPaís

"La Muntanyeta dels Sants", Teresa Roig (Alginet)

Mercat de dissabte

dissabte, 7 de setembre

Un passeget per la mar, una classe de balance i ara ve la bona: una cerveseta abans de dinar. Quedem al Vinostrum (mercat de Mossén Sorell). Pensava que La Barra de Boni i el Vinostrum estaven "connectats"; el cas és que no ens aclarim massa bé; tenim tamboret i taula-bota a l'entrada i hi ha poc per a triar de picar. Ens crida l'atenció que ens diuen que no tenen olivas sinó aceitunas con DO. Fliplem un poc, però no diem res, encara que comprove al diccionari de la RAE que són sinònims absoluts tot i que en espanyol diuen "aceite de oliva" i no "de aceituna". La primera ve del llatí olīva (i aquesta del grec); la segona ve de l'àrab (azzaytúna < zaytūn   زيتون  < arameu); curiosament en català no hem conservat la de l'àrab.

Doble Estrella (2 € x 2)

Aladroc (8,50 €)

Total: 6,25 € x 2

No parlen valencià.

Tot i l'inici, servei atent.

I ja que estem, seguim la recomanació del tipoquenuncacenaencasa i fem un mosset a la Taverna El Templat (Mossén Sorell, 4. El Carme, Ciutat Vella - 616 452 281 IG), que diu "al costat dels mercats sol menjar-se bé".

Copeta de vi de la casa Ladrón de Lunas roble (2,50 € x 2), canya Águila (1,60 €)

Cistelleta de pa (1,50 €)

Ensalada russa (7 €). Bona

Sépia amb maionesa (9 €). Mal descongelada, sort del gustet de la maionesa.

Tiradito de sardina (7 €). Com diu el tipo, "hi ha hagut fantasia en el naming", perquè això és sardina marinada, amb tomaca ratllada, olives negres i formatge del tipus feta, però tiradito...

(L'altre plat que hi apareix és titaina, el trauen a taula, però el retiren perquè l'havíem canviat per la sépia)

No tenen café. Ens conviden a mistela

Total: 15,55 € x 2 

No parlen valencià.

No hi veig la "projecció" del tipo.

Publiblok esmorzar

I ja que estem, més publicitat. Vos he parlat moltes vegades de com m'han fet avorrir paraules com ara "la terreta" i "l'esmorzaret", però mira, almenys el cartell està en valencià.
Aquest Esmorzafest serà divendres 1 i dissabte 2 de novembre als Jardins de Vivers. 

La final de Som Esmorzadors es disputarà entre els cinc baristes que hagen passat la fase prèvia. Entre el 9 de setembre i el 20 d'octubre, qualsevol persona podrà votar telemàticament pel seu esmorzar favorit inscrit en www.somesmorzadors.com, introduint un codi de la botella edició especial d'Amstel.

Les entrades gratuïtes es podran aconseguir a través dels codis de la botella d'Amstel ‘Feta en Comunitat Valenciana’, a partir del 9 de setembre, o bé amb el tiquet de compra del producte en botigues, supermercats o grans superfícies (a partir del 26 de setembre).

Algú sap si aquest és el mateix premi que el Cacau d'Or /La cultura del Almuerzo?

Publiblok brava

Sóc fan de les creïlles braves, ben fregidetes per fora, amb pebre roig... però desconfie, i molt, dels festivalets gastronòmics. Tot i això he llegit que del 18 al 20 d'octubre se celebra a València el primer Bravas Fest València, als jardins del Real/ de Vivers.
Ací es pot descarregar l'entrada gratuïta.
Les racions de braves valdran 4€ i les altres tapes entre 5€ i 12€, segons el restaurant. 

L'opció de menú (braves + beguda) té un preu de 7,5€ si es compra de forma anticipada (fins al dia d'abans) i de 8€ si es compra el mateix dia.

Ací es pot comprar l'entrada Fast Pass.

El festival, organitzat per Bravas Barcelona i la productora d'esdeveniments Pleisure en col·laboració amb Mahou (arriba enguany a Madrid i València després de nàixer a Barcelona), oferirà també música en directe, tallers, regals, sortejos, demostracions gastronòmiques i altres activitats; al final es triaran les millors braves de València.

Quins moments!

diumenge, 1 de setembre

Ha acabat agost i diumenge a la nit la marinera major decideix que ja és bon moment de gaudir de Ca Tona (Urb. Tetom, Les Marines km 3,5 /Esparver, 7. Dénia - 618 897 855 /966 427 676).

El lloc voreta mar és absolutament privilegiat.

Hi ha una llum impressionant, com de tormenta però que no.

Aigua amb gas (3,50 €), 

Cervesa Estrella de Levante Reserva 60 Aniversari (3 € x 2), 

amb el detall d'unes olivetes.

Tellines. Delicioses (14 €) Demanem pa per a sucar-hi (no el cobren)

Trilogía 2019 DO València

40% Monastrell, 40% Cabernet Sauvignon, 20% Tempranillo  -   14,5% Vol.

12 mesos en roure nou hongarés

Bodegas Los Frailes. Fontanars dels Alforins

(Aprox. 13,50 €)

Fruita negra, punt cacau, roure; agradable.

Polp sec. Finet, boníssim (14 €).

Aladroc fregit (13 €)

Cigales/escamarlans amb allets tendres. Mmmmmm (30 €)

Per a acabar, ens regalen uns Moments de Frigo, com unes castanyetes menudes de xocolate i nata.

Total: 25,83 € x 3

Lloc molt recomanable

Fins i tot xarrem amb la Tona asseguda a taula un momentet; quina DONA! 

Ella no parla valencià però el cambrer, sí.

Vallera i ravalera

dissabte, 31 d'agost de 2024

El diccionari de l'AVL (al DIEC no existeix) diu que "ravaler" (a més d'Habitant d'un raval o que hi té relació) és "grosser, maleducat"; jo no hi done sovint un sentit tan negatiu, més bé l'use com "descarat, desvergonyit". Ara hi hauríem d'incloure una accepció nova: "aficionat al Racó del Raval" (Raval, 20, Benissivà - 660 446 016). Aquest restaurant tornà a obrir les portes en novembre de la mà de Pablo Durà Mora amb una proposta ben abellidora, un "aire renovat" d'aquell mític de Joana Bataller (i l'escriptor Ignasi Mora), recomanat per Joan F. Mira o Emili Piera.

Algun inconvenient? Solament obri divendres i dissabte per a sopar, i dissabte i diumenge per a dinar -la vallera major ens ha reservat taula per a dinar dissabte- i només hi ha la possibilitat de menú (29 €).

Aigua Vichy (2,60 €), aigua (2,10 € x 2)

Com sempre, encertem el vi que no hi ha (un amb bonicaire).

La Forcallà de Antonia 2022 DO València, Clariano

100% Forcallat      14% vol.

8 mesos en roure francés usat

Rafael Cambra SL. Fontanars dels Alforins

8.000 botelles

19 € (Aprox. 12,95 €)

Fruita roja i negra, toc balsàmic i làctic, fresc; molt bo.

Quatre entrants: 

1. Pa de massa mare amb farines ecològiques, oli d'oliva Almàssera L'Alqueria (Muro), gàrum a l'estil de Josep Mercader (entre olivada i tapenade) i formatge d'ovella El Parral (Barxeta).

[Josep Mercader i Brugués, Cadaqués, 1926 - 1979; cuiner i restaurador, fundador de l'Hotel Empordà, de Figueres, aquell del Josep Pla / (cuinadelcalciner)]

2. Tatín de tomaca amb formatge de cabra El de Sereix (Mutxamel). Original.

I bunyol de bròtola (mòllera de fang, Phycis blennoides)

3. Crema de carabassí de la nostra horta amb gelat de menta.

Senzilla i elaborada alhora.

4. Albergina a la flama, cruixent, allioli i cavalla curada.

Per favor, en vull dos més. Que bo!

            Plat principal (se'n tria un):

Arròs melós amb sépia 

(+ 2 € x 2)

Punt arriscat però encertat; saborós.

Raviolis de vedella ecològica amb salsa de formatge blau.

Les altres opcions: Garreta ecològica, salsa i creïlles (+ 3 €) 

i Moll amb el seu suquet, puré de creïlles i allioli (+2 €)

Pa de massa mare extra (2,40 €)

Postres:

Espuma de romer, bresquilla i fulles de gel

Pastís de formatge.

Deliciós, de textura i de sabor; intens, dolcet i alhora amb punt salat.

Café (1,70 € x 3)

Total: 41,44 € x 3

Parlen valencià.

Lloc MOLT recomanable. I si beus i no vols conduir, com diu la vallera major, "hi ha unes cases rurals fantàstiques per a passar un cap de setmana: Casa Gallinera (paret amb paret) i Casa La Vall (Benialí). Qualsevol de les dues t’oferiran una experiència inoblidable". També Ca la Pasita (Benialí, a dues passes).

Jo tinc la sort de tornar caminant a "casa", a Benitaia, i fer la migdiada cara a la Foradà.

Gràcies, boniques!

Guía Hedonista, "Cuina rural i honesta" (Marina Vega, 13/9/24)

Màgica ambigüitat*

dimecres, 27 d'agost

Tot i no ser per un motiu festiu -ens acomiadem d'una mareta de la Cutxipandi-, ens agrada reencontrar-nos, i abraçar-nos, i contar-nos coses... Després, els últims de Filipines, com que no ha pogut ser una orxata com li abellia al xiquet de Foios, encara fem un mosset a La Chingada Russafa (Mossén Femenia**, 6. Russafa - 963 237 157). Que difícil trobar taula per sopar a les nou tot i ser dimecres!

Aigua (2,50 €), cervesa Modelo Especial (3,50 € x 2) i Margarita (8 €)

Compartim al centre:

Ensalada de nopal/palera, amb encisam i brots tendres, poma, dacsa, ceba, tomaca, celiandre (10 €)

Sincronizads: coquetes (tortilla) de forment a la planxa farcides de formatge i flor de carabassa (8 €)

Tacos Chingada: coquetes de dacsa amb vedella, xoriç, pollastre, ceba, guacamole, celiandre i llima verda  (16 €)

Total: 17,17 € x 3

No té res especial, però no està malament.

No parlen valencià.

----------------

I què significa chingar? Vos sona bé o malament? Al diccionari diu que és malsonant.

Supose que segons el país i la situació significa una cosa: causar molèsties, emprenyar, fotre, fastiguejar; llançar a perdre, fer malbé; equivocar-se, fracassar; emprenyar-se, empipar-se; follar; esforçar-se en una tasca; beure molt; robar; escuar... 

*Octavio Paz, en El laberinto de la soledad, deia que chingar era una paraula de "mágica ambigüedad, digna de confiarle la expresión de las más brutales o sutiles de nuestras emociones y reacciones", "una mala palabra, de esas malditas que se pronuncian en voz alta solo cuando no somos dueños de nosotros mismos". "Es una voz mágica. Basta un cambio de tono, una inflexión apenas, para que el sentido varíe. Hay tantos matices como entonaciones: tantos significados como sentimientos". BBC

Expressions amb "chingar"

------------------

**Antonio Femenia Cabrera (El Verger,1859 - València, 1934) fou rector de l'església de sant Valero de Russafa. Fou autor de diversos catecismes i diverses obres de temàtica religiosa i professor de pedagogia de la universitat pontifícia de València.

Alessia "turopereitor" deixa emprempta

En plena superlluna eixim cap a Sardenya, i a Sèneghe (regió de Montiferru, província d'Oristany) ens espera la nostra "amfitriona".

Hi ha diverses teories sobre l'etimologia del topònim "Sardenya". Potser s'hauria originat a partir d'un cap de l'Àfrica del nord (a l'actual Líbia), anomenat Sardus, presumpte fill d'Hèrcules, de qui es deia que havia establert una colònia al sud de Sardenya. O potser es relaciona amb els sherden, un dels pobles de la mar que s'haurien unit als fenicis. El testimoni més antic del nom és a l'estela de Nora (BŠRDNŠ: Be Shardan). Els antics afirmaven que, originàriament, s'havia anomenat Icnussa (Ἴχνουσσα < ἴχνος, ikhnos 'petja'), i que també havia rebut el nom anàleg de Sandaliotis (σάνδαλον 'sandàlia'), d'on derivaria el nom de Σαρδώ (Sardó), i de Σαρδηνία s'originaria el llatí Sardinia.

Diuen que Sardenya té la forma d'una petjada (un’impronta di piede) [El nom del restaurant sard de València és Improntas]

La cervesa que hem begut tots aquests dies és la Ichnusa (ara de Heineken), amb etiqueta de la bandera de l'illa, anomenada sos battor moros o is cuatru morus en sard (Los quatre moros en alguerés). Històries sobre la bandera, n'hi ha moltes, però el que sembla cert és que és d'origen catalano-aragonés i que porta la creu de sant Jordi. Ara bé, els caps miren a la dreta o a l’esquerra? La cinta els cobreix el front, o els ulls? Són coronats? De tot n'hi ha hagut; des de 1999 miren a la dreta i porten la bena al front. (historiesdeuropa).

"Ichnusa: La tecnica nascosta del Brand Flag" /Michele Bondani. Packaging Positioning.

Les primeres, les bevem a una hora intempestiva -les 4 del matí- ja que Ryanair té els seus capricis; a més hi ha hagut retards i hem hagut de replegar el cotxe de lloguer i conduir de Càller a Sèneghe; ens les ha oferides Alessia, l'amiga sarda de Jj que aquests dies serà la nostra turopereitor-cicerone-guia-traductora...

A Sardenya es menja pasta i pizza? Clar que sí, però també hi ha molts plats que tenen a veure amb la pastura (carn, formatge) i la pesca (En dondevamoseva podeu veure alguns dels plats típics). 

dimarts, 20 d'agost

El primer desdejuni el fem a casa de Luciana i Antonio, els pares d'Alessia: pa amb tomaca i alfàbega, formatge pecorino, melmelada de figues, café amb llet; figues i figues paleres acabades de collir i peladetes; dolcets, tots amb mandorla (ametla); que bons!

En català també existeix "pécora" com a sinònim d'ovella, tot i que només el fem servir en "mala pécora", persona roín (normalment una dona!!)

Ens fem l'aperitiu amb alguns amics de la nostra turopereitor en un dels bars del poble, el Manunza. Uns parlen italià, uns altres sard... tots riuen molt, tots beuen, o cervesa o Campari soda.

El Campari és un destil·lat obtingut de la infusió d'herbes amargues, de plantes aromàtiques i fruites en alcohol i aigua. El Campari Spritz hi afegeix prosecco i soda.

Abans hi ha hagut una anècdota divertida comprant verdura a Ca Elena: l'espanyol "pepino" li ha fet molta gràcia; allà hi diuen "cetriolo", i Pepino és un hipocorístic; el meló d'Alger és anguria; la carabasseta, zucchine; l'alfàbega, basilico; el pimentó, pepe.

I encara fem un altre aperitiu abans de dinar, a casa del germà d'Alessia, una casa plena a vesar d'art, fixeu-vos si no en les "leibols" (label, etiqueta) del combinat que ens prepara:

Bitter Roma Rosso (Aprox. 25 €)

Grappa di Vernaccia (Aprox. 30 €)

Vermouth Rosso (Aprox. 22 €)

Tots de Silvio Carta (Zeddiani, Oristany)

Mentrestant Luca ens parla de l'activitat cultural del poble i del festival de poesia que està a punt de començar i del qual ell és el director tècnic: Cabudane de sos poetas.

Dinem a casa, amb una pasta que ens dona la mamma i que ens prepara Alessia, amb tomaca i basilico.

Ensalada i dos pecorinos diferents.

A la vesprada anem a veure els cavalieri de l'Ardia de San Lussorio, a Santu Lussurgiu (un dels noms que més m'agrada com sona i que més em costa pronunciar i recordar; en sard hi ha molts pobles i moltes paraules acabades en "u"); aquest poble s'assenta en un con volcànic.

Al Bellavista ens fem un vinet, o una cervesa o un Campari; la família compra torró de Tonara (amb molta més mel i més mollet que el nostre torró d'Alacant) i les germanes, amaretti (i amaretti amb llima) a Su Montigu di Chessa Maria Pina (?).

Després ens deixem convidar a casa d'un dels cavalieri: vinet i moooolts dolços.

I encara ens queda lloc per sopar en la pizzeria d'una "amiga"

Bar Pizzeria 90 (via Umberto I, 15. Narbolia -+39 345 392 3917)

Cobert: 1,50 € x 5

3 Pizzes (entre 10 i 14 €)

"Ella" sempre les demana blanques (sense tomaca)

Ens conviden a la beguda (aigua i cervesa Ichnusa Cruda).

Total: 8,90 € x 5

dimecres, 21

Un banyet a la platja del cap de San Marco, al costat de la necròpoli púnica Tharros, i en acabant dinem al Bar Focacceria Casas Salvatore (San Giovanni di Sinis. Cabras - 338 3338671)

Aigua (2,50 € x 3) i Cervesa (4 € x 2)

Papes casolanes (5 €)

Insalata Saporit (10 €)

Bruscheta d'albergínia (8 €)

Riso rosso (arrò) amb gambetes, calamars i ous de peix (12 €)

Polpets picants (12 €)

Café Shakerato (3,50 € x 5)

Total: 16 € x 5

Un baret de platja familiar molt recomanable.

Després de visitar l'església de San Giovani i el llogaret San Salvatore di Sinis (anomenat el far west sard, famós per la Corsa degli Scalzi), ens fem un mirto voreta mar, al Lepori (Mandriola, San Vero Milis).

La murta o murtra (multa en alguerès; murta en sard; mirto en italià) és un licor molt popular i tradicional a Sardenya i Còrsega.  La negra, la més comuna, s'obté de la maceració dels murtons madurs, els fruits de la murta (Myrtus communis), o d'una barreja dels fruits i les fulles. Per les seues propietats digestives, se sol servir ben fred després dels àpats. A València només la gastem per a l'enramà de les processons.

Com que sembla que el que ens han posat no és de molt bona qualitat, ens conviden a casa de la família; aquesta vegada és de Silvio Carta. Amb unes papes, unes galetetes salades i una panada de piselli (pésols) que ha fet la mamma.

I ens n'emportem uns raviolis (Culurgiones?: pasta casolana farcida de crema de creïlla amb sabor de menta) per fer-los a "casa".

dijous, 22

En un baret del bonic poble de Bosa (L'antico Orologio. Vit.Emanuele, 56) prenem una escuma de café (4,50 € x 4), i algunes ens atrevim amb una Malvasia (amb DOC; 3,50 €) o amb un cannolo alla crema.

Vins de Sardenya: Cannonau di Sardegna, Semidano, Moscato, Monica, Vermentino di Sardegna, Nuragus di Cagliari, Girò di Cagliari , Malvasia , Nasco di Cagliari, Vernaccia di Oristano, Carignano del Sulcis

vinosardegna

Celebrem l'aniversari de Jj al restaurant Gioberti (Via Gioberti, 40. L'Alguer -  +39 079 4922406)

Cobert: 2 € x 5

Aigua (3 € x 4)

Vi Marí 2023 Vermentino di Sardegna DOC

100% Vermentino   13% vol.

Azienda Agricola Ledà. L'Alguer

24 €?

Fruita blanca, flors, punt mineral.

KARMIS 2023 Bianco Isola dei Nuraghi IGT

Vernaccia, Vermentino    13,5% vol.

Azienda Contini. Cabras, Oristany (diuen que és la prima e più antica cantina della Sardegna)

27 €? (Aprox. 11,50-15,75 €)

Fruita tropical, mel, punt mineral.

Volíem menjar la paella de fregula, però hui no la fan, tot i estar al menú. Al programa Valencians al món (fb), Joan Elies Adell ens explica com es fa "amb la pasta com el cuscús però més gruixuda, musclos, petxines, gambes, pésols..."

Antipasti: La Fantasia di Mare (22 € x 2). No té massa sentit aquesta tria. Hi ha un assortiment de cinc plats; se'n repeteixen quatre (polp, ensalada tèbia de sépia i musclos, l'agliata di bacallà all'algherese...) i només varien les clòtxines i la bottarga di muggine amb carxofa (ous de llissa); 

Primi Mare: Il tagliolino nero, zucchine, la loro crema, bisque di crostacci e crudo di gambero rosso.

Lo Gnocco di patate viola, crema di scampi (gambes) e polvere di bottarga   (17 € x 3)  

Antipasto Mare (16 € x 2). Jo, ous de llissa (com en el plat anterior, però més gran)

Secondi platti. La grigliata mista del pescatore (26 € x 2)

No demanem postres. Ens fem convidar a un mirto o limoncello.

Total: 50,40 € x 5

El lloc està molt bé, però l'orientació en l'elecció de plats no ha estat massa encertada perquè hi ha plats repetits, i no calia l'últim, tot i que el peix està bo.

No, no parlen català alguerés.

No he trobat a l'Alguer ningú parlant català -ja ho imaginava, potser si hi passara més temps...- Tot i això ha estat molt divertit mirar els noms dels carrers, ja que, en una placa o en dues, hi ha el nom en italià (Via) i el nom en català alguerés (Carrer), de l'antiga tradició de l'Alguer: de Pepi Gallo / Gioberti, de la Mercè/ Roma, del Botau/Minerva, de la Pretura/Columbano, de les Escoles / Major / Carlo Alberto; Prassa del Pou Vel Arsenal /Plaça del Pou Vell /Piazza Civica...

Al carrer de les Arjoles (era de batre en català / Gioia Mi, Via Simon, 32) fem un café o macchiato (1,30 € x 4, aigua 2,50 €), prop de la Torre del Portal, amb la quatribarrada onejant (també la italiana i la sarda).

A la vesprada JJ bufa els ciris amb un tiramisú que ha fet Luciana, i brindem amb un

Cucaione Moscato di Sardegna Gallura DOC Spumante

Moscato blanc    8% vol.

Piero Manzini. Òlbia, Sàsser

Per molts anys, Jj! 🎂

divendres, 23

Avui anem a la spiaggia (platja) di s'Arena Scoada, amb una aigua paradisíaca. Ens hi fem un Apperol Spritz. I després trobem taula a Janas Pizza & Bistrot (Via Benedetto Sanna 24, Putzu Idu +39 379 138 5171)

Cobert: 1 € x 5

Aigua (2,50 € x 2), cervesa Ichnusa (2,50 € x 2 €)

Moscardini (polp) alla diavola (12 €)

Cuscús (8 €)

Melanzane (albergínia) alla parmigiana (9 €)

Verdure alla grigia (6 €)

Fritto misto (16 €)

Insalata di polpo amb creïlla (12 €)

Tot està bo, però les racions són menudes.

Per a les postres:

Sebada/ seada (4 €): són unes coquetes de sèmola farcides de pecorino. Abans es menjaven d'aperitiu (amb sal); ara, de postres, amb mel o sucre.

cafebabel

Sorbetto (2 € x 3)

Crema catalana (3,50 €)

Total: 18,30 € x 5

Ens hi hem trobat a Elena i ens convida a café i a un licoret casolà (murta, arancino i de pruna) a sa casa de la platja. Acompanyats d'uns melindros.

A la nit tenim torrada de llissa al cortile (pati) de casa. Ho prepara tot Luca, el germà d'Alessia.

Per a beure, tot un festival de vins blancs:

-Remada Vernaccia Valle del Tirso IGP

85% Vernaccia d'Oristano / 1 any en ciment / 13% vol

Cantina della Vernaccia. Oristano

Aprox. 7,30 €

-Mamuthone 2021* Vermentino di Sardegna

100% Vermentino   13,5% vol.

Cantina Pietro Puggioni. Mamoiada, Nuoro

Aprox. 16,70 €

-Sidro di mele (poma) 6,5% vol.

Sidreria Craveri & Lamberti. Verzuolo/Buscha (Piemont)

-Serenata 2022  Vermentino di Gallura DOCG Sup.

13,5% vol.   500ml

Silvio Carta. Zeddiani. Oristany

(El que més m'ha agradat)

-Lupusin Fabula 2023 Vermentino di Gallura Superiore DOCG

100% Vermentino di Gallura    13,5% vol.

Tenute Ólbios. Òlbia, Sàsser

-Vi blanc casolà amb Moscato, Vermentino + ?

*Els mamutonis (sard: mamuthones 'boig' o 'bo per a res'; del grec "Maimon", 'qui anhela, que vol ser posseït pel déu') són personatges tradicionals de la festa de carnestoltes de Mamoiada. Representen figures infernals que desfilen pels carrers, al costat dels Issohadores, per a la festa a Sant Antoni i immediatament després del diumenge i dimarts de carnestoltes. Potser la cerimònia  «Il ballo dei Mamuthones» es remunta a la cultura dels nurags a Sardenya, com a símbol de veneració cap a certs animals, per protegir-se dels esperits del mal o per propiciar la collita. La màscara dels mamutonis (visera) és negra i de fusta. La dels issohadores -guardians dels mamutonis- és blanca. 

Mentre es va fent la brasa , hi ha degustació de formatges. 

El caciocavallo es fa amb la llet particularment grassa de les vaques de la raça Podolica, amb només l'afegitó de quall, de ferments làctics i de sal. De vegades porta mescla de cabra i ovella.

La forma típica és de pera amb un cap més menut (sembla que diferent segons la casa que el fa).

Per a les postres, meló d'Alger.

dissabte, 24

Avui toca la zona central muntanyosa de Barbàgia, "terra de bandits". Passem per Mamoiada, famosa pels carnestoltes, i parem a Orgosolo, que fins a finals dels anys 90 va viure amb l'Anonima Sarda, una violenta banda criminal especialitzada en segrestos. Graziano Messina, Gratzianeddu, en fou un històric bandit, i el poblesempre l'ha arrecerat; fou detingut en 2021 per tràfic de drogues. Als carrers hi ha pintures murals que denuncien injustícies arreu del món. I en els senyals de trànsit podem veure forats de bala.

Fem un café al bar Cunzimu, amb dolcets de Disidzos de Orgosolo.

Tenim taula reservada per a dinar a la Trattoria Il Refugio (Via Antonio Mereu, 28/36. Nuoro)

Cobert: 2 € x 5

Aigua (2,50 € x 4),  Vino sfuso cantina negre 1l (9 €), cervesa Peroni (4 €)

Polpettine (croquetes) di pecora (14 €)

Freguledda sarda, con tonno, asparagi di mare, bottarga e limone (17 € x 2)

La frégula és un tipus de pasta de sémola de blat dur amb forma de boleta; la seua porositat afavoreix l'absorció dels sabors. 

Grigliata mista di carne: maiale, manzo, vitello, salsiccia (porc, vedella, llonganissa; 23 €)

Pecora sarda in cassola alla nuorese con patate e fagiolini (bajoqueta), ceba, tomaca... (16 €)

Porcetto sardo cotto a "Moricu" al Cannonau con olive verdi (22 €)

Patate arrosto (creïlles fregides; 5 €)

Per a les postres:

Sorbetto al limone (5 € x 2)

Semifreddo al miele d'arancio e pecorino con abbamele (6,50 € x 2)

Café (2 € x 2), Ginseng (2 € x 3)

Total: 36 € x 5

Lloc molt recomanable

A la nit sopem a la pizzeria del poble, que està de gom a gom: Sa Prentza (Corso Umberto, 90, Seneghe +39 347 626 2166)

Cobert: 2 € x 5

Cervesa, Campari?, aigua (4,50 € x 2; 3,50 € x 3; 1,50 € x 2, 1 €?)

4 pizza (11 € + 9,50 € x 3)

Total: 14,90 € x 5

diumenge, 25

És l'últim dia. 

Luciana ens ha preparat un pastís de figues deliciós, i ens regala un pot de melmelada de taronja a cadascú.

I mamprenem el viatge de tornada cap a Càller (Cagliari).

Esglésies, museus, carrers... i dinem a

Taccas (Corso V.Emanuele II, 22-24. Cagliari - 070 665839)

(El logo m'havia paregut "ta casa")

Cobert: 1,50 € x 4

Aigua (1,50 € x 6), cervesa (5,50 €), megaAperol (8 €)

Combo polpete (10 €)

Tagliera di Formaggi e verdure: formaggi freschi e stagionati, creme su bruschette, miele, frutta, verdure, pane (10 €)

Tagliera Terra: salumi, formaggi, creme su bruschette tostate, verdure miste, frutta, pane. (10 € x 2)

Tagliera Tradizione: tris con panadas di carne, di verdure e coccoi di patate (10 €)

Total: 18,9 € x 4

Lloc de pas

Continuem el viatge cultural i fem una parada per al café a Impasto (Via Savoia, 4): carapigna mandarino (gelat sard antic; 5 € x 3); café i macchiato (1,20 € x 4) 

I una altra per l'últim Campari Soda, al baret Al buon cammino (prop de la Porta Cristina; 6,38 € x 4), des d'on veiem una posta de sol impressionant.

El sopar de l'aeroport ja no mereix ser ressenyat.

Quines ganes tinc ja de tornar-hi!

Moltes gràcies, família Manunza! 

Milantamil gràcies, família Putxi!