dissabte, 7 de novembre
Mira que m'agraden poc les pel·lícules de catàstrofes, virus, pandèmies, morts vivents... però estem vivint-ho tot junt. No puc eixir a menjar fora i tinc lluny el meu cuineret. Tot i això sé que tinc molta sort i que només xiular tindria el que em fera falta a la porta. I avui, sense xiular, m'han tocat al timbre i m'han deixat una bosseta a l'ascensor amb açò
Guisat de vedella amb verdures, coca de verdures i flam d'ou i ametla. No hi falta detall; tot boníssim. Quin luxe, l'amistat. Gràcies, perla.
I no penseu que acaba ací la cosa. Resulta que ha estat tota la vesprada cuinant per a les amigues malaltetes (que ja en són cinc), ha agafat sa mare i el cotxe, ha establit la ruta al navegador i ha començat la distribució. Que gran!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada