dissabte, 8 d'agost de 2020
Avui hem decidit fer els guiris i sopar mentre veiem com cau el sol a l'Albufera. Hem reservat a la terrassa de Nou Racó (carretera del Palmar, 21; entre la séquia del Racó de l'Olla i la séquia Nova, València - 961 620 172); hi arribem promptet i no tenim taula "en primera fila", però finalment aconseguim millorar la posició. Veiem passar barques de passeig, cap de pesca, i pocs albuferencs amb vela.
El Palmar està situat al sud de l'Albufera, en una antiga illa delimitada per la Sequiota, la séquia de Junsa al nord-est, el mateix llac i la séquia vella de la Reina per l'oest, i la vella del Palmar pel sud. L'any 1877, juntament al municipi de Russafa al qual pertanyia, va passar a integrar-se en el municipi de València. Els ponts que la uneixen a terra són dels anys 30 del segle passat.
El topònim de l'Albufera ve de l'àrab البحيرة (al buhaira), el llac; probablement no és diminutiu de mar (بحر), sinó d'aiguamoll; sembla que l'accepció d'albufera com a "llacuna costanera separada de la mar per una franja d'arena -devesa- amb algun pas obert -gola-", i no només com a "llacuna", prové del valencià. Albufera, llac, llacuna, estany, el Lluent, l'espill del sol...
Impossible que no ens vinguen al cap les imatges i els personatges del Canyes i fang de Blasco Ibáñez (1902).
La barca penetrava en el llac. Entre dues masses de canyars, semblants a les esculleres d’un port, es veia una gran extensió d’aigua tersa, lluent, d’un blau blanquinós. Era el lluent, la verdadera Albufera, el llac lliure, amb els seus bosquets de canyes escampats a grans distàncies, on es refugiaven els ocells del llac, tan perseguits pels caçadors de la ciutat. La barca costejava la banda de la Devesa, on alguns fangars coberts d’aigua s’anaven convertint a poc a poc en camps d’arròs [...] l’immens lluent, blau i llis com un espill venecià, que retratava invertits els vaixells i les ribes llunyanes amb el contorn lleugerament serpentejat.
(Austrohongaresa de Vapors. Traducció de Jaume Ortolà)
Quin nom posaríeu a un restaurant d'aquesta zona? Cañas y Barro?, Canyamel?, Albufera? La sequiota? Mornell?, El sequer?...
El Nou Racó abans era Racó de l'Olla. Llig a l'AVL que "olla" pot ser un "Racó de la costa o de la vora del mar que té forma arredonida. L'Olla d'Altea. L'Olla de Benicàssim" o un gorg (Clot profund en el llit d'un corrent d'aigua, on esta s'entolla o alentix el seu curs).
Servei de pa (2,50 € x 2; en principi, amb olives i allioli; inclou diversos tipus de pa i papes)
Aigua amb gas i sense (1,85 € + 3 €)
O Luar do Sil Godello 2019 DO Valdeorras
100% Godello
13,5% vol.
Pago de los Capellanes. Seadur, Orense
164.823 botelles i 1.225 magnums
19,10 € (Aprox. 9,90 €)
Fruita de pinyol, herba... fresquet.
Compartim uns platerets al centre:
Ensalada russa cremosa amb ous de peix volador (9,50 €)
Bunyols de bacallà (18 €). Mandonguilles grans, amb bona textura i saboroses.
Calamar a la planxa amb vel ibèric i verdures a la flama (18 €)
Tellines (16 €). Amb molta arena i massa fetes; immenjables.
Reig (corbina) amb verdures (21 €)
Café amb gel (1,85 €)
Total: 56,62 € x 2
El menjar és correcte (llevat de les tellines), però probablement n'hem demanat massa.
Tot i haver-hi algunes celebracions, s'hi està tranquil. És un lloc que recomanaria a qualsevol que passe uns dies a València.
No parlen valencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada