Aranyes, dàlies i pernil

Avui, la colla de geishes al complet ens reunim per anar al teatre.

La casa de les aranyes, de Paco Zarzoso, dirigida per ell mateix i per Lurdes Barba; coproduïda pel Teatre Nacional de Catalunya i l’Institut Valencià de Cultura, al ridícul preu de 5 €; amb Verónica Andrés, Francesc Garrido, Àgueda Llorca, Rosa Renom, Pep Ricart i Santi Ricart.
Hi trobem la soledat d'uns personatges que s'enganxa al pit i fa mal, una escenografia encertada (amb dàlies, però sense aranyes), uns diàlegsquasimonòlegs potser exagerats en algun cas i algunes cosetes que no acabem d'entendre per què passen; llàstima que el paper de la Rosa Renom i del Pep Ricart siga tan breu, perquè m'agraden molt.
Després, que si sí que si no, anem a fer un mosset (amb una única deserció), propet, al Beher (plaça de l'Ajuntament, 16).
Aquesta vegada, a diferència de les anteriors, ens quedem a la planta baixa, i cadascú es demana el que vol.
Jo, una ensalada de tomaca, alvocat i pernil (9,50€), amb una copeta d'Emilio Moro (4,30 €) i cistelleta de pa que NO cobren.

Algú més com jo, i els altres, un entrepà de pernil i vi o cervesa o aigua.
És un lloc que tomba un poc d'esquena perquè sembla molt guiri, però són molt atents i ofereixen bon producte, fins i tot...
Parlen valencià