diumenge, 14 de gener
Fa poc em vaig assabentar que el dia de santa Llúcia (13 de desembre) era el que marca la tradició per a posar a casa el Betlem i la decoració nadalenca. No recorde quan ho feia de menuda, però ara, si pose algunes figuretes o llumenetes a casa, no ho faig fins el 22 de desembre, el dia de les vacances a l'escola. I quan assenyala la tradició que s'ha d'alçar en les caixes fins a l'any següent? El dia de Reis? El dia de la Candelera? Jo, a tot estirar, ho faig la vespra de tornar a escola.
Una altra cosa és com allarguem Nadal la família i les amistats. Com diu ma tia Amparo, "Hasta San Antón, Pascuas són" i en l'Horta, les benediccions dels animals -per a lluïment de les haques- s'allarguen fins el 25 de febrer. Siga com siga, des de fa uns anys, el dinar de Nadal amb la família materna, en l'horta d'Alboraia, sol ser una setmana o dues després de Reis. I encara ens quedarà l'últim putxero de Nadal a ca Javi, que no lleva l'arbre fins a eixe dia.
Ha eixit un bon dia de diumenge, no massa clar, però tampoc massa fred.
Abans de la una ja m'arriben fotos de com s'està fent la paella nadalenca...
Quina màgia, la del foc...!
No estem tots, però quasi; en som més de vint. I nosaltres arribem a taula parada, amb ensalades i les ja imprescindibles ametletes fregides de Titaigües, a més a més d'altres picadetes.
Normalment bevem cava amb la paella, però avui hem començat amb el vi.
100% Tempranillo
5 mesos en bóta nova de roure americà
13,5% vol
Bodega: Rodríguez Sanzo
Aprox. 4-60-5,90 €
Quan hi estem tots, es trau la paella a taula, ben reposadeta. Alguns s'escudellaran i altres menjaran en la mateixa paella.
Bona pinta, eh?
Macabeu, Xarel·lo i Parellada
12% vol.
Mestres. Vins de Cava. Sant Sadurní d'Anoia
Degorjat: novembre 2017
Aprox. 10,60 €
Després, bona fruita: pinya natural i taronges acabades de collir del poble del costat.
Carabassa torrada al forn
i una corona de l'Horta extraordinària, amb molta ametla,
i pastissets de moniato, xocolate...
De nou apareix el tema de les estrenes, quan resàvem, besàvem el pa, ens posàvem en fila per edats, besàvem els majors i paràvem la mà. I es riuen de mi perquè dic que no comprenc que una paraula com "estrenes" tinga l'equivalent en castellà d'"aguinaldo"! En fi, això no crec que ho recuperem, però sí que reconec que, tot i que no em manifeste molt nadalenca, m'agrada seure a taula i xarrar amb els cosins que veig ben poc al llarg de l'any, veure les dos germanes juntes, disfrutar dels jocs dels menuts... Gràcies per tot, família xufera.
I m'emporte a casa unes flors del paradís i un potet d'ametles i cacau fregidetes. Mmmmm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada