Tutamikhuy ("sopar" en quítxua)

dimarts, 5 de desembre

Ancón. Lluís de Santàngel, 20. Russafa - 960 046 723

Les llistes em perden. En tinc una llarga de restaurants pendents i aquest ja fa temps que esperava. Avui és el dia (tot i que dimars tanquen, està obert, supose que perquè és vespra de festa).

Al diccionari de la RAE, la paraula "ancón" (ancó) té dues accepcions: 1. m. Arq. Cada una de las dos ménsulas colocadas a uno y otro lado de un vano para sostener la cornisa. 2. m. Mar. Ensenada pequeña en que se puede fondear. Però a la porta veiem dibuixada una àncora.

Porten aquest restaurant Ana Patrón, peruana de Lima, i Alejandro Pérez, valencià, que es conegueren estudiant a Barcelona. A Perú, treballaren amb Humberto Sato (precursor de la cuina Nikkei: Perú+Japó) a Costanera 700, una altra "nau" en dansa (vegeu "BCN Nikkei. Cooking in Motion-La nave del sake").

Detall d'entrada: dacsa fregida.

Volem que ens aconsellen, però el primer xic que ens atén diu que ell no té molta idea. Després ve una xica que reafirma el que havíem pensat i ens afig les empanadetes.

Jo, ja que estem, em faré la peruana i demane un pisco sour.
Si bé el pisco (aiguardent de raïm destil·lat) del Perú es produeix des de finals del segle XVI, el còctel anomenat pisco sour sembla que es va originar al Perú al voltant de 1920 al Bar Morris, carrer Boza 847, Jirón de la Unión del centre històric de Lima, inspirat en el whisky sour xilé; els ingredients bàsics són pisco, suc de llima verda, clara d'ou i amarg d'angostura.

Jj, una cervesa peruana (importada), Cristal Perú. Cerveza de los Andes
birrapedia







Cebiche clàssic de corbina (12,50 €). Hi falta color.

Empanades d'ají de gallina (1,70 € x 2). La massa, industrial; el farcit, bo però excessivament triturat.

Causa de polp a l'olivera, amb maionesa d'oliva morada (9€)
La causa és un plat típic de la gastronomia del Perú, d'orígens precolombins. Hi ha moltes variacions, però la base és la creïlla triturada amb ají (pebrera). Es menja fred i banyat en maionesa.

Anticucho de peix mantega (9€) amb salsa de celiandre i salsa a la Huancaína.
Els anticuchos són un tipus de menjar ràpid típic de la gastronomia del Perú, de Bolívia, de Xile, de l'Equador, etc. Consisteix en una broqueta de carn marinada feta a la graella i acompanyada amb creïlles, dacsa... No vull ser negativa, però aquest peix està tan bo a l'estil japo...!

No volíem demanar postres, però per veure si ho arreglem una miqueta, compartim una mazamorra morada (4,50 €), unes farinetes de dacsa morada, amb fruita, que no ens agraden gens.

I acabem amb un pisco acholado (2 €) (n'hi ha de tres tipus: pur, de raïm no aromàtic, Quebranta, Mollar...; pisco aromàtic, amb Itàlia o Moscatell; pisco most verd; i acholado, mescla de raïms)
i un mate de coca (1,70 €)

Total: 27,05 € x 2

No parlen valencià

A nosaltres no ens ha entusiasmat, però quan eixim el restaurant està ple.

bonviveur
cuandosalimosdecasa

 ---------------------- 

Lluís de Santàngel (València, 1438-9? - Alcalá de Henares, 1498). Cortesà -financer- de Ferran el Catòlic i protector de Cristòfor Colom; fill d'una família de conversos d'origen jueu aragonès, procedent de Daroca; en 1497 va obtenir d'Isabel i Ferran un privilegi excepcional: l'estatut de netedat de sang, per la qual cosa ni ell ni els seus descendents no podrien ser portats davant els tribunals del Sant Ofici.