dijous, 21 desembre
Vaig conéixer Sucede (Carrer de l'Almirall, 14, la Xerea, Ciutat Vella - 963 15 52 87) per febrer ("Una cuina amb molta història"), quan encara no tenia l'estrella Michelin.
apicius |
Terroir al Límit Vi de la Vila de Torroja 2014 DOCa Priorat
Garnatxa i Carinyena
24 mesos en bóta de roure francés usat
13,5% vol
40 € x 2 (28,85 € Vinissimus)
I comença la funció (aquesta vegada sense el paperet del menú a taula)
-L'ou
i la poma Mulsum amb raïm gasificat
- Galeta de saladura,
Sardina fregida,
Pa de figues i ous de truita. Clòtxina oximel.
- Tartaleta de moll, Moll silvestre,
Cartílag, tramussos i tòfona
- Flor d'hibisc,
Vol-au-vent de llentilles,
Nyoquis d'albergínia i iogurt (és d'aquells que en vols més...)
Aigua de dàtil i roses
[Cartílags]
-Mi-cuit de conill,
Orella de porc
Conill en meló
-Garreta de corder i albergínia [NO Lleterola de vedella, maduixes i mores]
-Arròs del Mediterrani
-Melimela (Ací la història de la melimela, conserva de codony)
Mangrana i ravenets
Aigua (4 € x 3)
Cafés, tallat i infusió (2 € x 4)
Tots els plats bons; alguns, extraordinaris; servits amb bona cadència. (Per a mi, són massa semblants a l'altra vegada que hi estiguí, però està clar que un espectacle així s'ha d'allargar...)
Total: 95,15 € x 4 (Es produeix una situació incòmoda: no havíem vist bé el compte i tornen a la taula perquè ens faltaven 60 cèntims! Hi hem de descomptar els 18 € x 4 que ens tornaren del gintònic de Camarena, que els guardàrem per a un dia assenyalat.)
Parlen valencià.
El xef Miguel Ángel Mayor ix al final a saludar i ens comenta com han notat el canvi des de l'estrelleta, tenen reserves fins a març. Molta sort.
"Sucede. La cocina de los osados"
"Miguel Ángel Mayor, Sucede y el menú que conquistará Valentia"
gastronostrum
---------------------------
El carrer de l'Almirall, entre el dels Mestres i la plaça de Sant Esteve, s'anomenà així (1940) perquè allà visqueren els descendents dels Almiralls d'Aragó, comtes de Sinarques, marquesos de Guadalest i d'Ariza. Tenien una casa al carrer del Palau i per això els banys àrabs que hi ha darrere s'anomenen Banys de l'Almirall. Abans fou carrer de Sant Esteve, de Sinarques, Mestre Chapí...
El títol de Marqués de Caro fou concedit en 1882 a l'alcalde de València Nicolás Garcia Caro Vergés i Agustí (Mataró 1818 - València 1886), militar de professió, casat amb Rosa Ferrer de Plegamans.
El treball de conservació i rehabilitació del Hotel Palau del Marqués de Caro (2005-2012) ha estat realitzat per l'arquitecte Francisco Jurado i l'interiorista Francesc Rifé; amb l'arqueòleg Bruno Rives Calber. S'hi mostren restes arqueològiques des de l'època romana fins als nostres dies.
És un palau gòtic, integrat en les cases del Temple. Té escales modernistes, taulellets del segle XVIII, treginat de fusta, arcs gòtics, part de la muralla àrab del XII, mosaics del segle I a.C., parts de columnes del Circ Romà de la ciutat... (arquitecturayempresa) Els noms de les habitacions fan referència a elements del passat: el despatx, la terrassa, la suite del marqués; el vestidor, el mirador de la marquesa; el celler, l'armeria, el menjador, la cuina del palau; la sala de jocs; l'escala secreta, la finestra amagada; la muralla, la porta de la ciutat, la torre àrab; dels gats, les golfes...
Valsangiacomo |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada