dijous, 7 d'abril del 2016
S'ha posat de moda La Fàbrica de Gel (música, teatre, llibres...), al Cabanyal, i avui és el torn de la presentació del llibre de Francesc Bayarri, València sic trànsit
L'autor (el nostre Thomas Mann per als presentadors) ens conta que alguna vegada li han retret que escriga en valencià, ja que en castellà podria tindre més lectors, i ell, amb el sentit de l'humor que el caracteritza, confessa que aquesta vegada, per a augmentar el tiró comercial de la seua obra, fins i tot li ha posat el títol en llatí!
[Sic transit gloria mundi , "Així passa la glòria del món", s'utilitza per a posar de manifest el caràcter efímer dels èxits i dels triomfs.]
El llibre comença així: "La primera prova de la defensa, senyoria, és una postal. Una imatge dels anys seixanta, en color, però sense lluent." De què es defensa el personatge principal? Què té Francesc de Francesc? Per respondre la primera pregunta, haureu de llegir la novel·la; per a la segona...???
A mi, m'ha fet gràcia reconéixer espais (la impremta del pare al carrer Serrans, els col·legis, l'Horta...), fets, persones... i també m'ha inquietat no arribar a saber fins on arriba aquesta "realitat".
No m'ha agradat veure el declivi del protagonista, com viu de la "mamelleta de la Mare Administració" o del que siga, però la vida no és com nosaltres voldríem que fóra. I mentrestant, deixem que alguns arramblen amb tot "de manera obscena"...
Mal trànsit, aquesta transició?
- «No és una novel·la política, sinó una narració sobre la inconsistència d'una vida humana i la perplexitat davant els moviments de la Història»
«Els ciutadans som coresponsables dels excessos. Uns, pel vot recalcitrant als corruptes. Molts, perquè participaren directamente de corrupcions, reclassificacions, pagaments en negre, factures sense IVA(...) I altres, perquè no mogueren un dit o s'instal·laren en la comoditat de firmar un manifest o participar en una concentració"
El Mundo
- " (...) fresc magnífic de València dels darrers cinquanta anys. Aquests «dos rius paral·lels» de biografia individual i marxa col·lectiva els traça d’una manera superba. Ausades que s’ha esplaiat en les misèries d’uns éssers i d’una ciutat pintats amb ben poca condescendència."
"Crònica d'una devastació", Ferran Garcia-Oliver
- "(...) és un relat amb tints de denúncia política, un passeig personal per la història, un cant perplex del desencant, amb punts d’assaig, i és un retrat, que no una caricatura, d’una generació, la del baby boom (...)" Manel Alonso Català, Sons de Xaloc.
- Entrevista. Francesc Bayarri: ‘València crea personatges que van en una muntanya russa’, Vilaweb
- "La història d'una València fracassada"
-Josep Piera. "València, la novel·la". Levante EMV
La Companyia Austrohongaresa de Vapors s'estrena sense estar-se de res amb l'edició d'aquest llibre i ho celebra amb cava i delicatessen (però no tinc foto, ens haurem de conformar amb la de la cerveseta).
Bon trànsit, aquest llibre.
Llegiu-lo, recomaneu-lo, compreu-lo!
Sempre he patit veient els autors signant i dedicant llibres, i moltes vegades no faig cua per no incrementar-los el suplici, però mira, avui, m'hi he animat.
"Dedicar un llibre — heus ací una manera més, bellíssima, de mentir" (Exabruptes, Guillem Calaforra)
Altres llibres de Frances Bayarri (Almàssera):
L'avió del migdia (Bromera, 2002)
Febrer (L'Eixam, 2004)
Cita a Sarajevo (L'Eixam, 2006)
Participa en Nosaltres, exvalencians (La Esfera de los Libros, 2005) i País Valencià, segle XXI. Vint-i-una reflexions crítiques (PUV, 2009. Vol. 1)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada