La pitanza

divendres, 11 d'abril del 2011

La Pitanza     Quart, 5 - El Carme - 963 910 927

La gent de Verema és com una família, i tindre-hi amics sempre és bo (fins i tot a l'infern, diu mon pare), que et fan viure experiències difícils d'aconseguir per tu mateix. Avui tenim un sopar amb Jero i Rosa (El Celler de Can Roca ens esperaaaa!!!) i ens veiem a La Pitanza, un lloc molt estimat pels veremers. La rebuda, per tant, com si fórem amics, amb moltes atencions. És un restaurant familiar que duen Belén i Hugo Mira amb sa mare, Amparo, i algú més.
[Ens assabentem després que molts veremers retauranters estan sopant en un dels temples, Ca Pepico. La ruta del cap de setmana també inclou La Salita, Camarena, Canalla Bistro, Central Bar...]

La Pitanza / Gastronómadas

Al diccionari trobe diverses accepcions per a pitança:
1 f.  Ració de menjar que es dóna en els establiments de beneficència.  /  f. [LC] [ED] Allò que hom menja per nodrir-se. Que no ens falti la pitança!
2 f.  Tassa gran de terra cuita de color groc, usada per a posar vi.

Pugem per una escaleta endimoniada al primer pis; encara no hi ha massa gent, però a poquet a poquet s'omplirà i fins i tot alguna taula de dues persones dobla torn. Serem dels últims a eixir.

Comencem amb alguna cervesa i uns finos Maestro Sierra (invitació de la casa) i aigua, molta aigua.

Diego ens ha portat de casa un regalàs (sempre estem en deute amb tu, rei. Obrir la botella i servir-la, una altra invitació de la casa):

Muga 1981 DOC Rioja
Bodegas Muga. Haro, Rioja Alta
[En Wine-Searcher està entre 100 i 200 €]

Quin luxe. Ha aguantat molt bé. Ha perdut la fruita que poguera tindre, però hi queda el record del seu festeig amb la fusta, un poquet balsàmic. L'elegància no es perd ni en la senectud.


Belén ens porta la carta i ens proposa un menú de tres entrants, un plat principal i unes postres: 22 €

Tomaca farcida de ventresca de bonítol, ceba tendra, tàperes i salsa maionesa. Molt bonic i molt ben presentat; la tomata, bona; el farcit, normalet. Correcte

Verema

Cigrons mariners amb gambeta roja, polp i calamar. Espectaculars, tendres, en el seu punt. Amb un eriçó preparat.

Caneló de confit d'ànec, bolets i foie gras. Exquisit.

Hi ha una persona que demana una sardina marinada.

Ens deixem aconsellar per Belén i demanem un

6º elemento  2011  Utiel-Requena   Vi d'autor
100 % boval
12 mesos en bóta de roure
14,5 % vol.
Venta del Moro
Rafa López
[Etiqueta bonica i original, del tipus "artesanal, enganxada a la botella amb un cordell, i amb molta informació a l'interior (tot i que no trobe si té DO, on està embotellat i quin és el tipus de fusta de la bóta). Elements: foc, terra, metall, aigua, fusta, vi]
25€

Molta fruita, dolcet, senzill. (Tot té un mig i dues vores... On està el mig?)

Com a plat principal, la majoria demanem bacallà; algú demana espatla de corder (vuit hores de cocció, i creïlles a lo pobre) i algú altre mandonguilles casolanes.
El bacallà està confitat, amb mussolina gratinada d'all. Està un punt salat, i la textura no és d'aquelles que es desfà a làmines, però...

Per a les postres, pastís de formatge, llesca amb ou caramelitzada amb formatge de canyella i ametla, pinya, brownie...
Jj i jo compartim el primer i el segon (millor aquest).

I acabem amb uns gintònics de Seagram's i Schweppes (7 € x 5)

I ara, una "història-Verema": ens serveixen una botella de vidre de 200ml que es fa a Gran Bretanya, i que sols té de Schweppes el nom; és de Coca-Cola, que la fa amb la seua fórmula, pareguda a la Nordic Mist. L'original sols es fa a França, Bèlgica i Espanya, i es ven bàsicament en aquests països i a Portugal i Itàlia. A Anglatarra no es pot vendre l'original, però ací comprem la d'allà. Algú ho entén?

El pa i el cobert tampoc ens el cobren (Amistat? Verema?). Aigua: 5 x 1,80 €
Total: 201 € 6 persones (33,5 € pers.)

He de tornar a tastar els arrossos; m'han dit que són increïbles (fins i tot en fan tasts verticals d'11 tipus diferents).
Una opció a tenir en compte. No tanca cap dia de la setmana.

Al final, encara hi trobe algú que parla valencià.

"Belén Mira Rabadán o el lado humano de La Pitanza"
Verema