Deixar-se cuidar a la Vall

dijous, 19 d'agost

Un nou estiu raret, però almenys és bo per a fer visites a les amigues. Avui toca la Vall de Gallinera, i Carme, després d'un cafenet al baret de la plaça, m'ha preparat una ruta preciosa pels llavadors per a banyar-nos els peuets, i xafardejar, clar.

Jo no he conegut el llavador al meu poble (ma mare diu que a Almàssera i a Alboraia totes les cases tenien pica amb bomba i, a més a més, les dones rentaven la roba a la séquia perquè l'aigua era molt clara), però sempre m'han fet molta gràcia aquestes edificacions i procure buscar-les quan vaig fora; m'agrada molt la paraula safareig (AVL: "Receptacle més o menys gran, generalment rectangular, d'obra, marbre o pedra artificial, que s'ompli d'aigua i servix per a llavar la roba. / Lloc d'una casa, generalment prop de la cuina, on s'instal·la o construïx el safareig / Receptacle generalment de parets d'obra i de forma rectangular o circular, que s'ompli d'aigua per a regar. / Depòsit fet de parets de ciment o de morter, dins del qual es trepitja el raïm. / Conjunt de coses rebolicades i toquejades. "// De l’àrab vulgar sahrîg, ‘bassal’, probablement d’origen irànic rodamots), però em quedí de pedra quan en algun lloc vaig llegir la relació entre safareig i xafardeig (AVL: "Fer safareig - Xafarderia. Indiscreció, intimitat o murmuració que es fa córrer intencionadament". / Vent d Cabylia: "els safarejos eren llocs de dotoreig, comentaris diversos i tafaneig, ja que es reunien moltes de les dones dels pobles, algunes de les quals, sobretot les més joves, s'hi passaven tot el dia fins que s'eixugara la roba"). Ja se sap, les dones xafardegen i els homes enraonen.

Amb el projecte "Les Cures a la Vall de Gallinera" s'ha entrevistat 24 dones que conten la visió del món de les cures des de la perspectiva de les dones. 

Com a homenatge, als llavadors (Benirrama, Benialí, Benissivà - Benitaia, Benissili; la Carroja, Alpatró, Llombai) s'han penjat imatges d'aquestes dones que llavaven la roba, amb els noms i els cognoms o malnoms. (elperiòdic).

lavalldegallineraturisme

Que bé que ho hem passat, i no tindré més remei que tornar-hi, perquè no he vist el llavador de Llombai, poble abandonat.

Trobar lloc per a dinar ha sigut difícil (el Miró ja feia dies que no tenia taula), però ens han acollit molt bé al Nou Tarrassó (Carrer Carretera, 2. Benialí - 966 406 726), i fins i tot hem ampliat el grup.

La terrassa de darrere ja està plena, i a la de davant fa resol i calor, així que dinem al menjador.

Comencem amb aigüeta per a refrescar i de seguida passem al vinet.

Bardos Verdejo 2020 DO Rueda
100% Verdejo
13% vol.
Bardos. Rueda, Valladolid

Enòleg: Raúl Acha  
x 2 [Aprox. 6,50 €]

Compartim unes tapes:

Esgarrat (escalivada, llescat, espencat...)

Amb albergínia, bacallà, pimentó, all... Bo i fresquet.

Creïlles braves

amb allioli i tomaca picant

Curioses, ben fregidetes.

Mandonguilles de bacallà.

Abellidoretes també.

Calamaronets arrebossats

Sempre que vinc a la Vall, m'agrada tastar els minxos (o miniminxos); en aquest cas amb tonyina i ou.

La paraula minxo fa referència a una pasta feta amb farina de dacsa, amb blat o sense, plana, que pot tenir ferment o no, feta amb oli d’oliva i cuita al forn; sembla probable que siguen d'origen àrab, però no en trobe l'etimologia (jo pensava que eren "minjos", de menjar). En cada comarca (la Marina, la Safor, el Comtat...) tenen un nom (coques de dacsa, empanades, coques de molletes, bollets... Sarrià) i la seua recepta particular.

Encara menjarem uns xampinyons amb allets

Per a les postres, també compartim un pastís de formatge i un de carlota amb xocolate.

Café o infusió

Total: 19,50 € x 4

Parlen Valencià, i tant!

Ens tracten com a casa.

Gràcies per un dia tan bonic, amiga!