M'agradaria que algú m'explicara el perquè d'aquest cartell (Boke Bazán, NocionesUnidas) per il·lustrar el festival de poesia Vociferio. Llig que "És un retrat realista d'una figura que ha transcendit la política, pròpia de la cultura pop, com és la infanta Elena i un símbol polític que representa la ideologia comunista per a provocar una reflexió sobre si el figuratiu i icònic realment pot generar una imatge explícita evident" (LibertadDigital). O en un altre lloc que van triar la infanta Elena amb l'arracada comunista per a "generar debat" sobre el corrent preponderant de la poesia realista, "totalment al servei de les estructures de poder". També per a cridar l'atenció per aqueix aspecte 'comercial' que està adquirint la poesia: "Hi ha gent fent molts diners amb les mangarrufes, el cartell és una metàfora de com s'està instrumentalitzant la ideologia" (...) dels membres de la família del Rei, donya Elena és la que més servia als seus propòsits perquè és "la que més se n'ix de to" (vanitatis). (Público)
Avui toca FESTA ALÇAVEU / STAND UP POETRY, presentada en castellà per David Trashumante: Jorge García Guerrero, Gabriela Pavinsky, Andreu Mut (en valencià), Tirso Priscilo Vallecillos, Aldaolado, Carlos Mitrofan i Dani Orviz.
Arròs Dacsa (o Arroz Dacsa) patrocina el premi de poesia Granet d'Or. Només s'hi presenten dos participants, que no compleixen cap dels requisits... bé, sí, un: diuen la paraula "arroz". Lamentable.
I ens fem una cerveseta i unes creïlles braves al Rivendel.
Tampoc parlen valencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada