Primer putxero d'hivern, i segon...

dissabte, 21 de desembre

Primer dia d'hivern, però fa un dia preciós, amb sol solet.
Era l'únic "cap de setmana" que coincidia amb el xic i ens en podíem anar a canviar d'aires, però a veure qui es resisteix al primer putxero de la temporada a casa de Javier amb l'antiga cutxipandi (llàstima que sí que hi haja hagut alguns absent friends).
La casa ha quedat preciosa, amb un arbre de Nadal a la terrassa però que pareix que està dins de la sala, o en una pantalla de cine -no hi ha res que se li resistisca al nostre MacGyver-. Havíem quedat a les 2 i mitja, però hi ha hagut algun problema domèstic que ha fet que el dinar es retardara "una miqueta". Cap problema, hem aprofitat per a contar-nos moltes coses, per a escoltar cançonetes, al canal clàssic, d'Abba, U2, Pet Shop Boys, Depeche Mode, Michael Jackson, Sting, Spandau Ballet, The Cranberries... i per a beure'ns-ho quasi tot.
El putxero comença a fer-se la nit anterior, amb els ossos, a foc molt baixet, a poquet a poquet, per traure'ls tooooota l'essència. Després cada cosa anirà els minuts que hi toquen, i en companyia del que puguen, ni més ni menys.

I com que tot arriba, ací tenim el menú de la grande bouffe. Com ja ens ha anat acostumant des de fa uns anys, hi ha la tradició (passada pel sedàs genial del foier, això sí):

- Arròs de putxero (amb ouets, bolets, fetgets...)

- Compango (carn, pilota, botifarra, xoriço, creïlla, carlota, bajoca, moniato, col, cigrons)
[He de confessar que a casa mai s'ha dit allò del "compango", però és un mot que s'ha quedat entre nosaltres des d'un dinar memorable a La màquina d'Astúries, que si fabes, que si compango, que si fabes...]

La recreació:
- Foie gras casolà fet amb els fetgets de la gallina.
- Arròs al forn [Arròs Sénia "La perla"]

I la innovació:
- Crema de carabassa amb gírgoles de card.

- Carxofes al forn amb pernil i caldo de putxero

Els vins que han portat els amiguets:

Dido La Universal 2010 DO Montsant
Garnatxa, Merlot, Cabernet Sauvignon i Syrah
9 mesos en bóta de roure francés
14,5º
Venus "La Universal". Falset, Tarragona.
Enòlegs: Sara Pérez i René Barbier
Aprox. 12 - 13 €

vinoysequedo

El Buscador 2010 DO Rioja
Tempranillo i garnatxa tintera
14 mesos en bóta de roure francés
13,5º
Finca de la Rica. Labastida, Àlaba
Enòlegs: Arturo i Javier Amurrio
Aprox. 7 €
Divertit.

Caliza 2010 Dominio de Valdepusa
Petit verdot i sirà
10 mesos en bóta nova i seminova de roure francés Allier
15ª
Marqués de Griñón. Malpica de Tajo, Toledo
Enòleg: Julio López
Aprox. 9,50 €  (x 2)

Maduresa 2008  DO València
Mandó 25 %, Syrah 25%, Petit Verdot 15% Garnacha Tintorera 15%, Monastrell 10% i Cabernet Sauvignon 10%
10-12 meos en bóta de roure
14,5º
Celler del Roure. Moixent
Pablo Calatayud
Aprox. 15-19 €

Ramón Bilbao 2008 Doc Rioja
90% Tempranillo, 10% Mazuelo i Graciano
20 mesos en bóta de roure americà
14º
Ramón Bilbao. Haro, La Rioja.
Enòleg: Santos Calahorra
Aprox. 11-12 €

Clàssic. Agradable de beure.

(Tant havíem xarrat i arremullat que no hi hem arribat i hem hagut de baixar al Mercadona d'emergència a per uns Marqués de Càceres, el més decent que hem trobat)

Uns altres amiguets han portat els dolços:
pastissets encarats de moniato i pastissets de carabassa, de Foios; pastís de Santiago, pastís de poma, torrons, polvorons...
I tot ben adobadet de "bon rotllo nadalenc".

dimecres, dia de Nadal. 2013

Un dia ben estrany avui. Tota una vida, tota la meua vida celebrant el dia de Nadal amb la família de mon pare a la casa d’Almàssera. Els iaios, els de Foios, els de Meliana i nosaltres.
De mon iaio Micalet, a penes recorde res, ara em ve a la ment aquell dia de Nadal després que morira; jo tenia set anys. Cap xiquet volia entrar a l’habitació on havia estat de cos present mes i mig abans, i anàvem fent-nos por, obrint un ditet la porta i tornant-la a tancar, fins que algú s’hi va atrevir -juraria que fou el meu cosí Javier- i ja aleshores férem mercat i jugàrem al muntonet damunt del llit… tot sense parar de cridar.
A ma iaia Doloretes la tinc molt més present –jo ja tenia desset anys quan va morir-. Recorde quan feia els pastissets de moniato per a Nadal i quan deixà de fer-los; quan feia les pilotes dolces de Nadal (i quan ma tia Lolita, la seua filla, després de molts anys sense fer-ne perquè preferíem els dolços “més moderns”, tornà a fer-ne i pareixia que s’acabava el món; no en féu prou);

puçol.es

recorde quan em feia torcar la pols de les portes uns dies abans del dinar; quan preparava amb sabó l’olla perquè no es fera negra amb el foc de la llenya; quan dirigia l’oració en acabar de dinar (quantes vegades hem imitat el seu xiuxiueig i la cara que feia durant el rés!) i ens preparàvem per a rebre les estrenes, els majors asseguts i els xiquets en fila índia per ordre d’edat (a mon pare li agradava demanar amb antelació els bitllets al banc perquè estigueres ben novets i feren aquell sorollet tan característic); i quan féu el saquet de punt de ganxo per a les estrenes de Jose, l’últim nét… Hahaha, i després les bromes amb els amics “A tu, ja t’han estrenat?”
Recorde com, mentre s’acabava de fer el putxero, jugàvem en el corral, al canut, amb monedes contra la paret, o amb xapes… I com mon pare s’entestava cada any a encendre el foc en la llar que no ha cremat mai bé i que ens obligava a posar-nos roba que no fóra la de mudar. I com anàvem fent-nos majors i sempre hi havia algú que arribava tard després d’una llarga nit de Nadal. I com un dia desaparegueren les estrenes, encara que no desaparegué la cerimònia. I com anàvem casant-nos i amb això desapareixien alguns néts però també apareixien les nostres parelles, que quedaven glaçats amb aquella parafernàlia de les “estrenes”. I vingueren noves criatures, que, pobres, ja no han conegut ni el ritual.
I ha arribat el dia, el tio Quelo ha dit que ell ja no pot més, que s’ha acabat posar a fer el putxero amb llenya a les vuit del matí, que s’ha acabat organitzar-ho tot a la casa mare. S’ha acabat la tradicional foto anual de les nétetes al taronger del corral...
Però ahí està l’au Fènix. Problemes? Cap. Solucions! Si no pot ser ací… serà allà, i a València que ens traslladem. Renovació. Què et pareix, Doloretes? Ah, i hi ha més, que tenim una altra parella, el novio de Javier. Què et pareix, Doloretes?
Gràcies per tot, mante!

Tenim el putxero tradicional, amb les aportacions tradicionals de cada família, i encara que no amb llenya, s'ha fet molt a poquet a poquet, des de la nit anterior, i l’amfitrió no pot estar-se’n de presentar-nos una novetat: cuscús amb garreta de corder i tomaca confitada casolana. Extraordinari.

Encara que no de tota la vida, a casa fa mooolt de temps que bevem cava amb el putxero i amb la paella, així que comencem amb

Anna de Codorniu Brut
70 % chardonnay, 15 % parellada, 15 % xarel·lo i macabeu
11,5-12º
Codorniu. Sant Sadurní d'Anoia

Aprox. 8,70 €

Torrelló Brut Nature Gran Reserva
Macabeu, xarel·lo i parellada
12º
Torrelló Cava. Sant Sadurní d'Anoia

Aprox. 14 €

Viento Sur Malbec 2011  Valle de Uco, Mendoza, Argentina
100 % malbec
13,5º
Celler INV
Aprox. 6,50 €

Fruitaroja, amb un punt dolç.

Palarea Expression 2005 VT Tierras Castilla
Cabernet sauvignon, merlot, sirà
15 mesos en bóta de roure francés, americà i hongarés
14º
Finca Manzanares-Vinos Palarea. Chinchilla, Albacete
Enòleg: Nicolás Ramírez
Aprox. 9,75 €

Fruita i caramel.

Palarea 2007  VT Castilla
Cabernet, sirà i merlot
Més de 15 mesos en bóta de roure francés i americà
13,5º
Finca Manzanares-Vinos Palarea. Chinchilla, Albacete
Enòleg: Nicolás Ramírez
Aprox. 12,50 €
Com se sol dir, fet per a agradar a tots, fàcil de beure.