dimarts, 9 d'Octubre
Tercera proposta de Camarena a la ciutat de València en menys de dos mesos. Impressionant. De dilluns a divendres (excepte festius) hi ha un menú amb 3 entrants, un segon a triar, postres, beguda i pa per 20 €. (En teoria, hi hauria d'haver un menú degustació de 25 €, amb 6 plats i 2 postres per a compartir, però açò no apareix en la carta). Hem anat dimarts, el gran dia de la Comunitat, de manera que... a la carta. El local, de gom a gom; no havíem reservat, però ens troben una tauleta per a 2. És un local llarg i neeegre, però té certa gràcia, amb els caixons verds de Heineken i caixons de fusta que decoren i dels quals s'han fet les taules.
foto: Francesc Rifé |
-Vitelo tonato "Canalla": rotllets de carn de vedella freda, maionesa i tàperes (no és molt bonic, i no "diu" res; 12 €) *
-Ostres. En demanem una amb tomata picant i una natural. Ens en regalen una amb cebiche. (3,50€ x 2)
-Ensaladilla Ricard Camarena (suau de sabor, amb una escuma d'allioli per damunt; per a mi, massa picats els ingredients; els trossets de rosquilleta queden bé; 9,80€)
-Ensalada amb cintes de carabasseta, fideus d'arròs, parmesà i sèsam (molt bona; 9,50€)
-Bistec tàrtar (sabor de carn molt potent, m'agrada amb més ingredients i espècies; 14,50€)
-Tonyina d'almadrava estofada, amb verdures, soia i gingebre (massa feta la tonyina, i massa densa la soia... en fi, quan s'ha sopat en la casa gran...)
Trio Infernal Riu 2008 DOQ Priorat
33/45% garnatxa negra, 33/45% carinyena, 33/10% sirà
Trio Infernal, Torroja del Priorat (Michel Gérin, Côte-Rotie / Condrieu; Laurent Combier, Crozes Hermitage; Peter Fischer, Château Revelette / Coteaux d'Aix)
12 mesos en bóta de roure francés
25 € (15,75€ barcelonavinos)
No és massa potent i li costa obrir-se. Fruita roja i no massa mineralitat, poques espècies, vainilla, café, balsàmic. Suau, poc infernal.
verema
* el comidista
Total: 92,30 € (2 pers., sense aigua, ni postres, ni café).
Aquesta vegada, no ens ha entusiasmat: massa normal per al preu, massa car per a ser la "versió econòmica".
Pepe, ni fruitetes, ni piuleta, ni tronaor...
Queti, li hem de donar una altra oportunitat amb el menú.
"El Canalla bistro se queda en granujilla"
Carta i web en castellà. Saben atendre en valencià, però s'hi resisteixen.
dijous, 18 de novembre
2 comentaris:
Això deia jo, que és obrir un resto i ja l'has tastat, xica! Nosaltres no podem accedir-hi fora de menú (ai, la crisi...!), però en dia feiner farem un esforç. Gràcies pel reportatge!
L'hem de fer, Queti, i serà el nostre primer dinaret "xispas". Parles amb l'Alex?
Publica un comentari a l'entrada