El Dia de Morts a Mèxic és una celebració de la vida, una data declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO (2008) que compta també amb alguns plats i dolços com el
pa de mort, que es consumix els dies 1 i 2 de novembre i que també es col·loca en els altars dels morts per a honrar i recordar als éssers estimats que han deixat este món.
A l'Antic Egipte ja es preparaven ofrenes mortuòries de pa elaborat amb blat; l'origen del pa de mort mexicà es remunta als sacrificis humans de l'època precolombina quan una princesa (o una altra persona) era oferida als déus i el seu cor encara bategant s'introduïa en una olla amb amarant fins que la persona que encapçalava el ritu el mossegava com a senyal d'agraïment a un déu. Els colonitzadors van suggerir als indígenes la preparació d'un pa de blat cobert de sucre roig simbolitzant cadascun d'eixos cors sense necessitat que ningú perdera la vida (que considerats!).
L'Institut Nacional dels Pobles Indígenes assenyala que el pa de mort deriva del papalotlaxcalli, una truita (tlaxcalli) amb forma de papallona (papalotl) que s'ofrenava a Cihuapipiltin i a les dones que morien en el part. La Universitat de Cuautitlán Izcalli n'assenyala el huitlatamalli, un tamal amb caràcter votiu, com a origen. Altres diuen que vindria de la madre Pàtria, on hi havia els pans d'ànimes, que es beneïen i ofrenaven als éssers estimats morts durant el Dia de Tots Sants i dels Fidels Difunts.
Actualment, el pa de mort s'elabora amb farina de blat, llet, ou, rent, sal, mantega i un toc d'anís i taronja o essència de flor del taronger, com a record als difunts. I es fa en múltiples formats, encara que el més habitual és trobar-lo en xicotets brioixos arredonits, decorat amb dos tires de massa creuades que simbolitzen els ossos del cos humà i empolvorat amb canyella i sucre blanc tenyit de roig.
Cal no confondre el dia de
Tots Sants amb el Dia d'
Ànimes (o dels Difunts o dels Morts). En el primer, els cristians van als cementeris, porten flors (la més habitual és el crisantem, relacionada amb l’eternitat; també el gladiol; ma mare enguany ha posat gerberes grogues) i hi "conversen" amb els éssers estimats que estan al cel. Quant a la gastronomia, hi són habituals els bunyols de vent, les castanyes, moniato i carabassa al forn... En el segon, la nit de l'1 al 2 de novembre les animetes ixen del Purgatori per visitar als vius, i a les cases s’encén una animeta (o palometa) en record de tots els difunts de la família, així les animetes poden orientar-se i visitar als familiars.
