dimecres, 26 de novembre del 2025

Pensats i fets al poble

dimecres, 26 de novembre
Dimecres, dia de mercat al poble, i, tot i que fa molt de vent, isc a esmorzar, a la cafeteria La Font (Miracle, 16. Almàssera fb); dins, que fora no es pot estar 
[la font (AlmàsseraAntiga)].
A taula, cacaus i olives; jo, pa torrat amb oli i sal i tallat. Llàstima que no tinc foto, i no sé quant val perquè em conviden).

I d'ací ve una quedada per a dinar al Bar Musical (Ramón y Cajal, 13. Almàssera - 687 283 066 IG).
Hi ha menú del dia (13 €), que inclou tres entrants, un plat a triar entre tres, una beguda, pa i postres o café.
Per a beure es demanen cerveses, vi blanc i vi negre. Després s'afegeix una canya Estrella (1,50 €) i vi blanc (3 € x 3)
La Madriguera DO València
100% Merseguera - 12,5% vol
100% Monastrell - 14% vol.
4 mesos en roure francés
Bodegas Arráez. La Font de la Figuera
(6,40 €)


Vichyssoise. Poquet -però suficient- i bo.

Panet amb esgarradet. 
Només són dos mossets, però està bo i té gràcia

Verdura en tempura. 
Molt ben elaborada, cruixent per fora.








Per al plat principal, jo, lluç amb tomaqueta,

També hi ha rellomello i fideuà.

Per a les postres, jo, iogurt amb fons de quicos i melmelada de figa 
(altres opcions són flam de café, carabassa, pinya...)


Café (1,20 € x 2), tocadet (1,80 € x 4), te verd (1,40 € x 3)

Total: 15,70 € x 9

No parlen valencià.
Bona atenció (cal dir que alguna de les comensals és habitual) i bona presentació dels plats.
Lloc recomanable (tampoc és que es puga triar al poble, però sí, està bé, amb immillorable relació qualitat-preu).

Un dinar sense puntet al calendari, pensat i fet, però del qual he gaudit molt, amb gent que ja coneixia i d'altra que he conegut avui. Gràcies, boniques.



"Tu auras, toi, des étoiles..."

Gala Michelin Espanya 2026. Màlaga, 25 de novembre de 2025
-Cap 3* nou
-Cap 2* nou al País Valencià
-Primera estrella al PV: Llavor (Orpesa), Rubén Miralles (Vinaròs), Simposio (Sant Antoni de Benaixeve)

-Estrelles verdes: Ama, de Gorka Rico y Javier Rivero (Tolosa, Guipúzcoa); Bakea, de Alatz Bilbao (Mungia, Vizcaya); Garena, de Julen Baz (Dima, Vizcaya); Hika, de Roberto Ruiz (Villabona, Guipúzcoa); i Terrae, de David Rivas (Port de Pollença, Mallorca)
-Premis especials: servei de sala, Abel Valverde, del restaurant Desde 1911(Madrid); millor sommelier, Luis Baselga, de Smoked Room (Madrid); jove xef, Juan Carlos García de Vandelvira (Jaén) i xef mentor, Quique Dacosta.
ElPaís (25/11/25)

El sabor de casa

Jose, Núria i El Rustidor (Av. Santa Maria, 5. Meliana- 961 494 372 / 616 552 628) continuen recorrent el camí ascendent de la fama. Ho comprovem a l'article de Raquel Granell (El Español, 22/11/25)
Nuria y José heredaron el negocio de sus tíos en 2002: "Vendemos hasta 300 pollos asados un fin de semana" 
La carta de El Rustidor es resultado del "sabor de casa", junto a la experiencia de más de 20 años detrás de los fogones. 
"Com a casa, pero millor" es la frase que define a El Rustidor, la mítica casa de comidas para llevar de Meliana, a pocos kilómetros de la capital, que vende hasta 300 pollos asados (a l'ast) y 500 raciones de arroz un fin de semana. 
Tras el proyecto están Nuria Roig y José Vicente Biot, una pareja del pueblo que heredó el negocio de sus tíos en 2002, después de haber echado una mano mientras lo combinaban con otros oficios.
Nuria trabajaba en el sector bucodental y José en el de imprenta. Entonces, sus tíos se jubilaron y les llegó la oportunidad de quedárselo. Los dos lo han transformado en una nueva manera de entender y disfrutar la comida para llevar: ofrecen raciones generosas. 
Sergio, emprendedor, creó el Tinder de los trabajadores. Sergio, emprendedor, creó "el Tinder de los trabajadores": "Las empresas eligen al 'freelance' que mejor encaje en el puesto" Hasta el momento, el proyecto ha pasado por tres locales diferentes, muy próximos entre sí. El actual abrió sus puertas el 6 de abril de 2024 y se ubica en la Av. Santa María de Meliana, una de las más transitadas del municipio.
La esencia es la misma que al principio, solo que la plantilla ha tenido que ampliarse debido a la gran acogida. Abren los viernes, sábados, domingos y festivos. 
Tras el reciente lanzamiento de su web, transitan una nueva etapa en el sector, afianzada por un rebranding que ha reforzado su identidad y por el nuevo impulso de su servicio de catering. 
El Rustidor es ese lugar donde huele a hogar, donde el sabor es innegociable y donde lo sencillo se transforma en extraordinario gracias a su amplio recetario y al trabajo de un equipo que lleva en activo más de dos décadas. 
"Siempre hemos querido avanzar, aunque sin perder la esencia. Nuestra imagen ahora es más madura, aunque el 'chup chup' suena igual en nuestra cocina", destaca Nuria. 
Se define como una persona perfeccionista, detallista y ambiciosa, con ganas de avanzar en el negocio. Hace dos años decidieron quedarse un nuevo local y reformarlo íntegramente para encaminar su imagen hacia otro lugar. Además, advirtieron que en el sector no existía una presencia digital cercana. 
Todo esto es lo que les ha llevado a realizar un amplio rebranding, que se centra principalmente en las recetas, los valores y el gusto por "hacer las cosas bien". 
Esto se alinea con la presentación de su nueva web: elrustidor.com, que permite conocer con mayor detalle la filosofía de la marca -combina la pasión por la cocina de toda la vida con el profundo respeto por el producto local-, y a la familia que la sostiene. 
También muestran, con un solo clic, todas las recetas caseras que preparan semanalmente y presentan la línea de catering para fechas especiales. 
 Ahora, la marca sigue una coherencia visual en todos los aspectos, pero la esencia no cambiará nunca: "Ya conocemos tanto a los clientes que a veces no hace falta ni decir el nombre", indican los propietarios. 
Dar ese paso hacia delante en lo estético y digital les ha abierto las puertas a grandes ferias y eventos gastronómicos donde no es común ver la presencia de casas de comida para llevar. 
Junto a su labor como chef de El Rustidor, José ha podido cocinar en importantes citas culinarias como Gastrónoma o Madrid Fusión. 
Más de 20 años 
La carta de El Rustidor es resultado del "sabor de casa", el de los recuerdos, junto a la experiencia de más de 20 años detrás de los fogones. 
Su cocina se compone a base de recetas de toda la vida con un toque especial. Pero Nuria y José no están solos. Para vender más de 100 pollos a l’ast un domingo o 500 raciones de arroz durante el fin de semana son necesarias numerosas manos. 
El equipo lo forman 12 personas; seis de ellas permanecen en el mostrador y otras seis en la cocina.
Entre sus platos más exitosos, los clásicos de siempre: como el higadito frito con ajitos, las tellinas con tomate, la croqueta de bacalao o el tomate con tonyina. 
De la picaeta al plato principal destacan las berenjenas rellenas, los noodles de pollo y verduritas, así como el pollo asado. 
Con el tiempo, la carta se ha ampliado según la demanda de la clientela: pollo crunchy con teriyaki y mayo japo, las ribs de maíz picantes y dulces, el pan bao con pollo hoisin y hierbabuena… 
Algo similar ocurre con los arroces. Empezaron elaborando los que más demandaban los clientes y, poco a poco, han añadido nuevas recetas a la minuta. 
Entre los más solicitados está la paella tradicional con pollo y conejo y el arroz a banda. Los sirven en raciones y también bajo demanda para llevar en el propio recipiente. 
El toque dulce lo ponen la tarta de queso, la banoffee y el vasito de horchata y fartons, entre otros. Además de la carta habitual, los viernes ofrecen "plato del día" y en días sorpresa reversionan algunas de sus mejores recetas. 
El Rustidor también sigue el ritmo de las estaciones y se adapta a los productos de temporada y a los sabores del momento. 
En otoño preparan un arroz de calabaza que refleja su apuesta por lo local y la calidad. Y es que todos sus ingredientes son de kilómetro cero y provienen de proveedores cercanos, casi familiares. 
Ya de cara a Navidad elaboran arroces como el de carrilleras y turrón, con gran aceptación. 
Además de acompañar en la mesa de casa, El Rustidor tiene un servicio de catering personalizado donde "todo detalle cobra importancia"; desde eventos corporativos para agencias de publicidad hasta bodas íntimas en un chalet. 
"Preparamos para un máximo de 100 personas porque, en eventos así, hay que cuidar todo al detalle", añade Nuria. 
En El Rustidor se adaptan a las intolerancias y gustos de los comensales, por lo que tienen capacidad para elaborar menús completos en bodas que requieren de platos vegetarianos o sin gluten. Y no solo cocinan, también montan y sirven. 
Lo que vendrá 
Con vistas a los próximos meses, El Rustidor ya tiene varios proyectos en marcha. Por un lado, renovará el packaging de sus pedidos para alinearlo con la nueva imagen de la marca, mientras organiza una serie de encuentros con vecinos de Meliana, en los que compartirán conversaciones y recuerdos alrededor de la mesa. 
Y ya llegado el buen tiempo, realizarán comidas al aire libre en la huerta; experiencia con la que pretenden unir la cocina de siempre con el placer de comer en contacto con la naturaleza local. 
Su esencia está en llegar justo donde el cliente ya no lo hace y acompañarle en el día a día con platos hechos "con cariño". "Porque El Rustidor, ante todo, es casa".
--------------
Parlen valencià; tenen un web preciós i publiquen uns vídeos de publicitat molt graciosos a IG i FB, només falta que tots aquests estiguen en valencià.

dissabte, 22 de novembre del 2025

Esmorzem amb cacau

XI Premis Cacau d’Or  (22 de novembre de 2025, Torrent)
Guanyador: Los Abetos (Torrent), amb "El Cestón" (entrecuix de pollastre macerat amb herbes, creïlles, alvocat i salsa secreta)
Jurat: Juanjo Rausell, president del Gremi de Forners i Pastissers de València; Ana Torres; Paco Alonso; Pablo Margós, xef del Trinquet Pelayo; i Manuel Latorre, gestor comercial de Heineken. 

Nous temples de l'esmorzar
Castelló:
Casa Julián (La Barona), Casa Bou (Sant Joan de Moró) i Bar Trafalgar (Grau de Castelló)
València:
Cal Carrero (Patraix), La Nueva Terraza (La Pobla de Vallbona) i Mesón Canela (Campanar)
Reconeixements especials a Torrent: La Curra, premi Centenari, i Los Abetos, premi especial grup hostaler
Alacant:
Nautilus (Forna), Rafel Restaurant (Pego) i Restaurant El Rall (Benissa).

ValenciaBonita (22/11/25)

WinePoint Charly

divendres, 21 de novembre

Diuen que quan es tanca una porta se n'obri una altra. Jo no ho tinc tan clar, però el cas és que avui, després d'una retrobada casual, m'han convidat a un tast de vins al Mesón Charly (Eixarch**, 43. Rafelbunyol* - 656 851 134), a càrrec de Mara Funes, gerent de VinObjetivo (20 €).


Algunes persones no han acudit a la cita, però s'ha celebrat igualment, i amb molt d'entusiasme per transmetre la passió pel vi. Només hi ha un canvi: anaven a ser 5 vins i en són 4.
Primer se serveixen dos blancs a botella tapada, es comparen en nas i boca i finalment es destapen. 
Finalment suggerim què menjaríem amb aquests vins.

1. Detrás da Casa Larga 2023 DO Rías Baixas
85% Albariño, 15% Treixadura - 13% vol.
5 mesos 30% en foudre i 70% en inox amb pòsit
Destinos Cruzados. Arbo, Pontevedra
Óscar Cidanes i Marcial Dorado
Botella 3.798 de 4.895
Aprox. 12 -17,50 €
Color daurat preciós. Flors, cítrics; untós, agradable.
(El beuríem amb arròs o pasta)

2. Viognier 1298 2023 VT Castilla
Finca El Moro Parcela 96  
100% Viognier (en rama) - 12% vol.
(el vi en rama s'embotella sense filtrar ni clarificar)
EcoBodegas Los Ángeles. Socuéllamos, Ciudad Real
Botella 1.822 de 2.776
12,20 €
Tèrbol. Flors, olives, terra... Interessant
(el beuríem amb formatges, bolets...)

I ara passem als negres, amb el mateix procediment

3. Finca VilaDelloPs Selecció Garnatxa 2023 DO Penedés
100% Garnatxa Negra - 14,5% vol.
12 mesos en roure francés
Finca Viladellops. Olèrdola, Barcelona
Aprox. 15,95 €
Fruita negra madura, balsàmic, mineral; redonet, però per a mi poc expressiu.

4. Clotàs G 2022 IGP Castelló
100% Garnatxa - 14% vol.
8 mesos en roure francés
Bodega Vicente Flors. Les Useres 
1.150 botelles
25 €
Fruita, flors (violetes), pegament (acetat d'etil), balsàmic... en boca, molt original i expressiu.

Una experiència interessant, entretinguda i didàctica

---------------------
El topònim Rafelbunyol, d'origen àrab, estaria relacionat amb rahal, “explotació rústica en secà”, i bunyul, “vinya”; seria, per tant, literalment, “el secà de la vinya” (Joan Carles Membrado)

A València, l'origen del carrer d'Eixarchs (de la plaça Comunió de Sant Joan fins al carrer Santa Teresa), amb casals pairals i palaus antics, es remunta a la conquesta de València per Jaume I, qui va donar estos terrenys al cavaller Pere Eixarch; hi van habitar els seus descendents, com la mare de sant Lluís Beltran, Jona Àngela Exarch, o l'arquebisbe Cardona, que intentà impedir la destrucció i l'incendi de la ciutat de Xàtiva pel Rei Felip V i morí a Viena (1724) amb l'Arxiduc Carles. També hi nasqué el Cardenal Primat de Toledo (o Reig). 
A Rafelbunyol, en 1289, Raimundo Escorna (escrivà reial, primer senyor territorial de la vila de mans de Jaume II) dona les ordres oportunes perquè comence a alçar-se la primera capella del municipi, sota l'advocació de Sant Antoni Abad; aquesta s'adscriu a la parròquia de Massamagrell fins que en 1491, sent Sr. de Rafelbunyol D. Pere Eixarch, és declarada independent per butla de la seua Santedat el papa Innocenci VIII.

Xarq significa "est, nàixer" en àrab. L'est Al-Àndalus era anomenat el Xarq-al Andalus en contraposició al Garb al-Andalus. L'Aixarquia era una alqueria del terme de Sumacàrcer. L'Eixarc és una partida de Bocairent i una séquia d'Alfafar. A la Todolella hi ha el Mas d'Eixarch (probablement provinent del cognom). També l'Eixarc era el quadrell oriental de l'illa d'Eivissa. A Màlaga l'Aixarquia es troba a llevant de la ciutat. En Aragó trobem sengles poblacions anomenades Exarc, Exarc de Moncayo en Saragossa i Exarc de la Val, Mezquita d'Exarc i Finollosa d'Exarc en Terol. 
Alguns d'aquests és l'origen probable del cognom Eixarc, Eixarch.

Mandarines i nàvels

divendres, 21 de novembre
Les veus expertes ja sabien que no era una bona tria, però el preu imbatible -i la qualitat- ens porta a quedar a dinar a La Cantina de Russafa (Literat Azorín, 13. Russafa, l'Eixample - 653 944 026 / reserva per Whatsapp), on el menú val 12 € (també hi ha una opció de putxero a 18 €), per parlar del viatge de cap d'any; una excusa com qualsevol altra.

Un bon detall per anar esperant mentre hi arribem totes: unes olives picades boníssimes, servides en un llibrell mini de ceràmica. 
Els pinyols, a la paelleta.

Cervesa (2,20 € x 2)

L'aigua és debades




El menú, que canvia cada dia, inclou molts plats amb mandarina; fins i tot ens ofereixen que comprem 6 mandarines de Cullera per 1 €
No hi ha carta de vins, ens canten els que n'hi ha, quasi tots valencians, sense dir-ne el preu.

Melic 2020 DOP València
50% Boval de les gorges del Cabriol, 30% Cabernet Sauvignon, 20% Merlot de secà. 
9 mesos en roure francés de 2 o 3 anys - 14% vol.
Celler Cataruz. València
Enòloga: Coqué Ruz
18 € (Aprox. 10,50 €)
Fruita negra, espècies; amb caràcter.

"Melic és el que ens unix a la nostra mare, així com la Boval ens unix a la nostra terra" (també en espanyol, anglés i francés a l'etiqueta)

Jo, de primer, aladroc en escabetx de mandarina.
Curiós, abellidor.
És el que demanem quasi totes. També allipebre (+ 4 €) i ensalada.

De segon, olleta de la Serra de carabassa, bleda, napicol, fesols i herba-sana.
Lleugera, agradable de menjar.
També pollastre, tombet de corder, galta i xurrasco.

Per a les postres, jo, coca de mandarina.
A més a més, carabassa i iogurt (amb fons de fruita).

Hi ha tanta gent, tant de soroll, i la xica que ens atén està tan desbordada que demanem el compte i no ens esperem al café.

Total: 16,40 € x 6
Parlen valencià

Doncs el que ja hem dit: amb bona relació qualitat-preu (amb discrepància sobre les quantitats), però massa sorollós.

[les fotos més artístiques les devem a la fotografiaDora]
--------------
Quin riure el dia que em vaig assabentar que les taronges navel es diuen així pel melic anglés (navel, belly button, umbilicus; nabel en alemany) 🍊🍊 
nàvel (AVL): Taronja grossa amb una rugositat en el punt oposat a la inserció del peduncle que recorda un melic.
He llegit que la taronja és un híbrid entre l'aranja grossa o pomelo (Citrus maxima) i la mandarina (Citrus reticulata). Això és veritat?
 En espanyol, l'expressió “naranjas de la China” sol ser utilitzada per indicar incredulitat o negació, com “nanay de la China”. En valencià no la diem, no? Podríem dir "creu-t'ho!" o "demà m'afaitaràs, ara li fan el mànec!"...
La primera (segons Gregorio Doval en Del hecho al dicho, 1995) procedix de la incredulitat dels espanyols davant el fet que es pogueren importar taronges fresques i en bon estat d'un país tan llunyà com la Xina. La segona sembla procedir de la modificació de l'expressió “nada de nada”, que passaria a “na de na” i a “nanay”, en lloc de "naranjas", que emfatitzaria la negació.

També he llegit que hi ha tres grans grups de taronges (amb multitud de varietats): blanques o valències (salustianes les primerenques i Valencia Late les tardanes), navel i sanguines.
-----------------

Passem al costat, a l'Ubik, a fer-nos el café, que s'allarga amb una misteleta o alguna altra cosa.
De Roma, aclarim poc, sí (unes curren més que d'altres, tot s'ha de dir) però xarrem i xarrem... I la festa continua

dissabte, 15 de novembre del 2025

Amb clau de solfa

divendres, 14 de novembre
Encara tenim pendent la celebració de l'aniversari d'octubre; ha arribat el moment i m'atrevisc a fer un canvi inaudit: -Ens quedem al poble? (Sempre anem al Gurugú de Meliana, un mínim de tres vegades a l'any, des del segle passat) Va, anem a provar el Bar Musical (Ramón y Cajal, 13. Almàssera - 687 283 066  IG), que diuen que amb el canvi de gerents està bastant bé.
Quan quedem, a les 21 hores, encara se sent la percusió assajant, i no és molt agradable per a sopar i xarrar, però en un ratet paren.
Cervesa doble Estrella (2 € x 4), amb detall de cacauets.
No hi ha entrepans; hi ha tapes, ensalades, carn...

Compartim:
Croqueta de pera i formatge (2,20 € x 3)
Croqueta de calamarets amb tinta (2,20 € x 3)
Industrials, però es poden menjar.

Creïlles braves (6,50 €) (no és ni el punt de fregit ni la salsa que m'agrada)

Calamarets (puntilla; 8 €)


Tallat (1,40 €), poliol (1,40 €) i poliol amb anís (1,90 €)

Total: 13,47 € x 3

No parlen valencià.
No ha estat malament, però el Gurugú té tanta història...

Rarets nosaltres?

divendres, 14 de novembre
No, no és que tinguem ganes de fer rareses ni ens considerem rarets (encara que per a alguns allò del filocat sí que ho siga), però mira, hui el lloc elegit per a la quedada a dinar ha sigut Somos Raro (Passeig Albereda, 10. Exposició, el Pla del Real - 663 988 404)
Triem el menú "Per a no pensar" (33 €). M'apanya el nom: quan vas amb gent que fa temps que no veus i amb qui tens ganes de xarrar és el que passa.
Taula parada amb gots verds i plats àmbar de Duralex, amb història. Sense detall de benvinguda.
Cervesa Àguila SF (3 €), aigua (2,50 € x 2) i vi

PF 2024
DO Manchuela
100% Boval - 13,5% vol. 
10 mesos en roure francés de 4.500 l
Bodegas y Viñedos Ponce. Villanueva de la Jara, Conca
24 € (Aprox. 15,50 €)
Fruita madura, punt mineral, sotabosc... Molt agradable.

M'agraden els jocs de paraules; PF són les sigles de "Peu Franc" (ceps plantats sense empelt, des de l'arrel fins als sarments); també de "Pre Fil·loxèric" (anterior i resistent a la Fil·loxera -1878/1906) i de "Ponce Familiar".

(Al final ens en faltarà una miconiua i demanarem una copa  de Ribera; 6 €)

Alguna de les xiques que va servint els plats explica en què consisteixen i alguna senzillament els deixa a taula.
Focaccia
(ofereixen oli o mantega per acompanyar-la; no sabem per quant; declinem l'oferta)

La "mítica" croqueta carbonara amb guanciale cruixent i rovell curat.
Ben elaborada i saborosa; merescuda fama.

Ensalada Olivier’s. 
La descriuen "Com una russa, però la “original” amb ànec confitat i ous de peix volador (tobiko)". No ocupa els llocs d'honor en la meua llista.


Cru de gamba blanca de Cullera sobre brioix, pebre japonés (sansho) i papada ibèrica.
En algun moment degué ser una proposta arriscada, ara ja la coneixem, i està deliciosa. Mmmmm


[Opcional que no triem: milfulls de creïlla amb ventresca de tonyina:+ 4 €]


Albergínia farcida de bolonyesa de xoriç, ou fregit i ruca.
Boníssima, sucadeta amb pa.


Canelons de pollastre a l’ast, amb beixamel especiada, gratinats amb parmesà i zaatar.








Per a les postres, pastís de formatge amb base d'ametla, al forn.
Tripadvisor
Café (1,60 € x 3)

Total: 47,27 € x 3 
(ens enduem un bon ensurt en el primer compte que ens trauen, amb un vi que val més del doble)

No parlen valencià

No dubte que Sergio Rozas i Ibai Bengoechea a la cuina i Sara Folgado (en teoria a la sala i amb els vins) hagen posat l'ànima en el projecte però, a  mi, no han aconseguit transmetre-m'ho, no sé si és per les xiquetes que ens serveixen.
Tenim sort i no ens fa alçar de taula a l'hora i tres quarts com ens havien dit amb la reserva en línia; hi estem quasi tres hores.

Guía Hedonista, Paula Pons (12/9/25)
Encuinarte (2/9/24)
Diuen que "la normalitat és insuportable". Ais, no sé, dec estar fent-me major. A més a més tampoc no tinc la sensació d'estar trencant esquemes ara i ací...

"Las mejores tartas de queso de Valencia" Las Provincias (Paula Moreno. 11/11/21) 
"Descubre las 13 mejores tartas de queso de Valencia" ValenciaSecreta (6/11/23)



"Necessitem" continuar xarrant i ens fem una copeta en una terrassa de l'Albereda (nº 11).

Jo, un Margarita (10 €, massa dolç, gens recomanable; x 2); l'altra opció, un gintònic de Martin Miller's (12 €). 
Tarden bastant a atendre i a portar la beguda, i no tenen cap detall.

Tampoc parlen valencià.


Un reencontre ben condidor 💯

A recer de l'alforí

dijous, 13 de novembre
Ens estem fent habituals al 5Barricas (passeig Petxina, 12. El Botànic, Extramurs - 963 525 151), amb el sommelier Carlos Falcó i el savoir faire de Fernando Murad i Isabel Cremades (també Jaime Nicolau). Aquesta vegada amb vins dels Alforins.
Entre la Vall d'Albaida i la Costera hi ha el que es coneix com "la Toscana valenciana", una vall rica en vinya i cereals que comprén Fontanars dels Alforins, La Font de la Figuera i Moixent.
alforí és el "Compartiment d'un graner" o  "Compartiment d'una almàssera destinat a guardar les olives" (AVL)

A taula hi ha aigua, formatge, embotits secs, pernil, regañá...
Quins vins tastem?


Venta del Puerto Nº5 2024
DOP València
70% Chardonnay, 20% Malvasia, 10% Viognier
5 mesos en roure - 12% vol
La Viña. Venta del Puerto. La Font de la Figuera (la Costera)
Botella 11.382
9,75 €
Molt aromàtic; flors, fruita tropical, herba...; en boca, cítric, fruita de pinyol; fresc però no original.  


Les Prunes 2023
 Blanc de Mandó. Les Filles d'Amàlia DOP València
100% Mandó - 11% vol.
5 mesos en gerra de fang
Celler del Roure. Les Alcuses, Moixent (la Costera)
Pablo Calatayud
12.000 botelles  
13,50 € (12,50 € celler)
Flors, aranja, pruna, terra, fang... Abellidor, interessant.  


La Forcallà de Antonia 2023
DOP València
100% Forcallat - 13% vol
10 mesos en roure
Rafael Cambra. Fontanars dels Alforins (la Vall d'Albaida)
14,90 €
Fruita madura, punt làctic, balsàmic. Original


Los Frailes Rubificado 2022
DOP València
Garnatxa Tintorera - 13,5% vol.
Formigó? roure de 700 l, àmfores
Bodegas Los Frailes. Familia Velázquez. Vinos terroir. Fontanars
18,30 €
Fruita madura, magrana, regaléssia... redonet.
 

Un plaer. Gràcies de nou, SGV.

dijous, 13 de novembre del 2025

"A bon mercat..."

dimecres, 12 de novembre
Al meu horari hui de matí tocava "gimnàstica", però l'he canviat sense pensar-ho massa per una visita al Mercat Central amb companyia d'una habitual i un esmorzar a Central Bar, en una hora que encara no està ple de guiris.
No, no hi ha gasto, directament passem a l'entrepà, del "Hoy Tenemos":
Albergínia a la flama amb ventresca i envinagrats (cebeta, pebrera...) (7,50 € i 5,50 € del mig, que no és mig), en pataqueta. Molt bo.

Jo, una copeta de vi La Forcallà de Antonia (100% Forcallat. Rafael Cambra. 4,80 €); 
E., aigua Solan de Cabras 0,5 l (2,50 €)


Café i tallat (2 € x 2)
Total: 12,15 € x 2


Sembla que la cotorra del mercat ja vol que siga Nadal...


dilluns, 10 de novembre del 2025

En bucle*

divendres, 7 de novembre
Una vegada més, ens ajuntem al voltant del concert de Muno Na Baka, amb Carol Galarza (cello) i Quique Ruiz (piano i sintetitzadors), al Centre Excursionista, amb unes cervesetes.

*Una de les cançons que ja coneixem és la que anomenen "bucle" perquè "Com ocorren coses en la vida i es van repetint en bucle, a més de l'absurd d'algunes situacions"
Muno Na baka en japonés vol dir “idiota sense talent”. Ho van traure del manga Muno no hito (L'home sense talent) de Yoshiharu Tsuge, un còmic  que parla d'un reconegut dibuixant de manga que s'autosaboteja i considera que no té talent fins a tal punt que es queda sense treball. Quique diu que a més a més al seu voltant tot té un aire japonés i s'inventà un conte en el qual anava robant-li les cançons a un senyor japonés i traient-les a poc a poc. 
Que no són idiotes i que tenen molt de talent està ben clar.

Després volíem sopar al Timoteo, però com que no tenim taula tornem al Rinconcito Peruano (Marqués de Zenete, 3. Arrancapins, Extramurs) com una altra vegada ("Idioteses les justes" 17/01/2025)

Jo, Pisco Sour (8 €); també cerveses (doble 4,10 €; 0.0 2,20 €), copa de vi blanc (4 €), aigua (2,80 € x 4).
Aquesta vegada no hi ha cap detall de benvinguda.

Yuquitas amb salsa (8 € x 2). La iuca, o mandioca, és un tubercle.

Anticuchos (broqueta de carn a la brasa) de cor de vedella; també aquesta vegada triomfen, és una carn molt saborosa (9,90 € x 2)

Causa Green Pachamama (puré de creïlla marinada, amb espinacs i espècies peruanes, una de tonyina -que sembla en conserva- i una de pollastre; 9 € x 2)

Causa de camote (moniato; 9 € x 2)

Chaufa  (arròs fregit, fusió xineso-peruana) de vedella (12 €). Per a mi, la carn està eixuta.

Chaufa de verdures (12 €). Aquesta m'agrada més.

No demanem postres.

Total: 15,66 € x 8 
(tots els plats són bastant més cars que a principi d'any i ens agraden menys del que recordàvem)

No parlen valencià.

dissabte, 8 de novembre del 2025

Putxero, olla, escudella...

Suposem que el putxero vos ix molt bé, i que a la mare o a alguna amiga o a algun cosí els ix brodat, però ací teniu una llista de llocs recomanats per la Guia Hedonista (Marta Moreira 7/11/25) on el fan bo.
Populars
La Brasqueta (Cuba, 64. Russafa)
Bar Castilla (Sant Josep de Calassanç, 15. Extramurs. Dijous: cocido madrileño)
El encuentro (Sant Vicent Màrtir, 28; divendres)
Casa Juan (Gravador Esteve, 7; sota comanda)
La Bodeguita de Juan Llorens (Juan Llorens, 60)
Los Gómez
"finolis"
Los Madriles (Regne de València, 48) 
Noble (Comte Salvatierra, 39; sota comanda)
Fora de València
Els Arcs (L’Alcúdia)
Casa Granero (Serra)
Ca Rafel (Pego)
Casa Rosita (Jesús Pobre)
Setaygues Gambrinus (Setaigües)

"Bona Vida" (Jaume Fàbregas Vilaweb, 22/12/2016)

Des de novembre d'enguany fins a febrer de l'any que ve se celebra la Ruta del Putxero a Gandia, organitzat per DestíSafor. Hi participen 16 restaurants i la gent els valora i puntua.
ValenciaBonita (31/10/25)


En octubre de l'any passat se celebrà la XV edició del Concurs de Putxero de l’Alcudia i Postres de Caqui de la Ribera (no n'he trobat posteriors). 
Els guanyadors del putxero foren: 1. Juan Veintitrés (Benifaió),  2. Setaygues (Setaigües),  3. Miguel y Juani (l’Alcúdia)
Els de les postres: 1. Miguel y Juani (l’Alcúdia) 2. Casa Granero (Serra) 3. Setaygues (Setaigües)

dijous, 6 de novembre del 2025

La inestimable fortuna de l'amistat

dimecres, 5 de novembre
La presentació d'un llibre em porta a València -confesse que he de fer teràpia per véncer la peresa-. 
No conec l'autora, però és amiga d'una bona amiga d'una boníssima amiga, i em recomanen molt la lectura dels seus llibres.
La presentació d'aquest La inefable bruma de los afectos és molt suggerent i em crida l'atenció l'elaboració literària dels títols dels capítols.

Després, fem un mosset a John Ganissa (Grup La Samorra; Pare d'Òrfens, 4. El Carme, Ciutat Vella - 668 550 129) mentre parlem de literatura i de moltes altres coses.
Estic a punt de preguntar al xic que ens atén, que deu ser angloparlant, si ell és John, però no sé per què no ho faig. Ganissa tinc clar que no és. 
Aigua amb gas i sense, cerveses i una copeta de vi negre. Sense detall de benvinguda.
No, no demanem llonganisses, sinó 
Gilda d'aladroc o de cecina (ma tu, quins invents!), amb papes (3 € x 5)


Coques de verdura (2 unitats; 8 € x 2). 
Està complicat dividir una coqueta en tres parts, fem un bon empastre. 
La de bolets està boníssima; la d'escalivada també esta bona. 





Carxofa confitada amb anguila fumada (2 unitats; 12,50 € x 3)
Primer havíem demanat dos plats, però per no haver de partir les carxofes n'afegim un.
Una bona manera de menjar carxofes fora de temporada (almenys a l'horta encara no ha fet fred perque n'hi haja)
Sepieta bruta de llotja (16 € x 2)
Ben feta i saborosa, encara que ja costa acabar-se el plat.

La gent no vol resistir-se a les postres, així que compartim un pastís de xocolate i mandarines (7 € x 2). Deliciós; contundent.


Total: 24 € x 6
(no tinc el compte)
No parlen valencià.
Lloc agradable.