Qüestió d'accents

dijous, 11 de desembre

Quin gust dona un dijous i bon dia agafar el cotxe i anar-se'n a dinar a Dénia (la Marina Alta, antic Marquesat). No sé si és políticament incorrecte recordar allò de "dijous, dia de xurra", quan les criades que venien de poble, normalment castellanoparlant -zona xurra-, eixien a festejar per la ciutat. El ben cert és que la jubilació desfà horaris i obligacions, un privilegi.

El dia està apagat, però tant se val, fem un bon passeget pel poble (o és la ciutat?) guiades pel nostre cicerone particular, amb una parada a la plaça de Sant Antoni per a una cerveseta -amb detall d'olivetes i envinagrats-, a Ca Tona, on no ens han sabut vendre bé el vermut de Toledo en marraixa de plàstic. Avui la plaça està tranquil·la, però clar, plena de tauletes, que en altres moments, quan estan plenes de gent, fan la vida impossible en aquest deliciós barri mariner de Baix la Mar. 

Hi ha carrers amb noms ben curiosos, com el Bitibau (diuen que hi vivia un anglés que després de treballar anava a walk a bit about, a caminar un poc - lacantimploraverde) o els carrerons de Quico el Vi o del Malcriat.

L'altra parada és a la Bodega CasaBenjamín (1906), ara sí amb un vermut ben bo.

I ja toca anar a dinar, que tenim taula reservada a Donde la Dulce (Av. Alacant, 14. Dénia - 623 470 341 IG, fb), "sabors de mercat a la nostra manera", l'única taula ocupada del local.

Estem a Dénia, venim de València, i ens atén una xica ben amable que tant pot ser Erika com Érika (el seus pares mai no s'hi han posat d'acord, segons ens conta).

Tenim clar que és una cuina de fusió, sí, però què fusiona? Ens ix allò de la cuina Nikkei (el Perú i el Japó), però podria ser Mediterrani i Pacífic, o la cuina d'ací i la d'allà, o la tradició i l'aportació personal...
La carta està en paper i ens deixem aconsellar. Compartim al centre:

Aigua (2,50 € x 2) 

Sericis Cepas Viejas 2020 DO Utiel-Requena

100% Boval - 13,5% vol

8 mesos en roure francés

Bodegas Murviedro. Requena

21 € (Aprox. 10,50 €)

Fruita, sotabosc, espècies... Haurem de dir que és sedòs, no? Per fer-li honor al nom.

Aquest podria ser ja el nostre vi corporatiu, no? (L'havíem demanat a Casa Manolo, de Senija)

Cebiche Barero: gamba blanca, tomaquetes, llet de tigre (22 €) 

Comencem bé. La gambeta - de Dénia, no?- està rebona i ben acompanyada.

Albergínia fregida amb salsa de taronja sobre base de formatge de cabra (15 €) 

Coca amb tonyina i salsa de tomaca amb punt coentet (15,50 €) 

Ix de cuina tallada en tres porcions perfectes.

El pa està un poc moll per al meu gust, però el companatge és ben abellidor.

Escabetx templat de peix del dia -calamar-, amb bròquil, carabasseta i tomaquetes seques (20 €) 

Pa (3 €)

Ens falta un ditet de vi per acabar:

Copa de Safrà (Mandó i Arcos. Les Alcusses/Celler del Roure. 5,30 € x 3)

Flors, fang, fruita; interessant.

Per a les postres,

Pastís de llima verda, escuma de iogurt, api i ras el hanout; ah, i PetaZetas (9 €)

Arrriscat, amb l'api, però ex-tra-or-di-na-ri.

Caprici d'ametla: bescuit de coca Maria banyat en Amaretto, amb muselina d'ametla dolça, gelat d'oli, llet d'ametla i galeta cruixent d'ametla (9 €)

Doncs això, la Marina, terra d'ametlers, al plat.

Café (1,30 € x 3)

Total: 46,43 € x 3

No parlen valencià (encara que l'atenen amb gust).

No dic jo que no tornem a tastar els famosos bunyols de gamba i bleda del Dani Morenilla (Inma Pardo. A Vivir CV, 22/6/25)

La proposta mereix que molts més paladars en gaudisquen.

Acabem la vesprada al Refugio (Mar, 5), amb un gintònic de Martin  Miller's o amb café i aigua amb gas de Cabreiroá (amb un bon accent: aigua magmàtica), que s'ha de tornar a casa.

Per si no hi n'havia prou, el Rei mariner, a boqueta nit, ens ha regalat uns llibres. Que què? Gràcies!!!!

Ho dic amb accent joiós en el meu accent apitxat i accentuant cada lletra: un plaer, amics!