diumenge, 27 de setembre del 2015

Gastrosequieta

dijous, 24 de setembre
Cami Vell de Torrent 28 - Alaquàs. 961 500 027 – 696 938 929

El nostre Paco (bar del mercat d'Alaquàs) ens ha deixat òrfenes, s'ha jubilat sense dir ni piu. On anirem ara quan ens hàgem de quedar a dinar a l'institut?
De moment, avui que tenim menys d'una hora, anem a La Sequieta, que el tenim propet. A l'entrada han habilitat un espai per a gastro-tapes (tapes creatives) i vins per copes.
No tenim massa temps així que compartim:
- Ensalada rossa (doncs això, com una ensalada russa però amb remolatxa que hi dóna color rosa)


- Carpaccio de tonyina

- Calamars a la romana

I aigua. No cobren el pa.
Total: 9,05 € x 2
Res lleva els sentits, però tot està bo, i ja que ens hem de quedar a dinar... ho fem amb gust.
No parlen valencià (almenys no el parla la xica que ens atén ni la carta).

dimecres, 30 de setembre

Restaurant La rosa / Vinoteca Delicias. Vicent Andrés Estelles, 17. Alaquás - 96 129 23 99
Haurem d'anar provant a veure com omplim el buit que ens ha deixat Paco. Avui toca aquest, on havíem vist que hi ha un menú de 9 €.
Encara que no és habitual, aquesta vegada demanem copeta de vi.
Ensalada al centre (amb encisam, tomaca, dacsa, espàrrecs, olives... Molt completa, però sense la gràcia del nostre xef).
- Primer plat. Totes triem menestra (de les congelades). També hi havia llentilles, cigrons...
- Segon plat. Cadascuna tria una cosa diferent: entrecot, pollastre al forn, guisat de magre amb bolets.
- Postres. Carabassa torrada i pinya natural. També hi ha pastissos diversos.
Inclou el café, encara que no en demanem.
Menjar de menú normalet. Servei amable. No parlen valencià.



dissabte, 26 de setembre del 2015

Més Camarena de l'Habitual

dimarts, 22 de setembre del 2015
Habitual. Mercat de Colom, soterrani (Jorge Juan, 16) - 963 222 475

No sé si he de començar dient que sóc megafan de Ricard Camarena, des dels temps de l'Arrop de Gandia (2006; obrí el 2004. No tinguí la sort de conéixer-lo a la piscina de Barx, 2001). El 2009 estiguí a l'ARC de València i el 2012 als tres locals que obrí a València: Ricard Camarena Restaurant, Central Bar i Canalla Bistro (als quals he tornat algunes ocasions). No he estat ni al RC Colom, ni al RC Lab (supose que deu ser tota una experiència fer un taller amb ell), ni al taulell Canalla Bar. Ara ha obert l'Habitual i no he pogut resistir més temps sense conéixer-lo, tot i que no sé com algú pot donar coll a tanta faena (de fet, dues persones que conec han experimentat una lleugera baixada d'excel·lència a RCR l'última vegada que han estat, i això sí que no pot ser, que per a mi és lloc de culte).

Com ha canviat el mercat de Colom aquests últims anys! He de dir que a mi, m'agrada més la variació, que hi haja diverses ofertes d'oci, no solament bars i restaurants, però la veritat és que hi ha llocs molts interessants per vindre a fer un mosset.

El nom del restaurant, Habitual, fa pensar en un lloc al qual es va sovint, i que ofereix menjar local -mediterrani en aquest cas-. Les verdures són de l'horta de València (algunes, concretament, de Mauella) i el mateix Ricard vigila personalment la seua producció. No entenc molt bé el terme "menjar confortable", per a mi sols aplicable als mobles, les cases... El local és molt gran, predominen els tons clars; resulta un poc sorollós, però és bastant agradable. Mari Carmen ens dóna la benvinguda i ens asseu a taula;  Juanma ens serveix el vi i veiem a Ricard saludant alguns coneguts. David deu estar al RCR.


Al migdia hi ha menú de 18,50 € amb dos plats i postres (en cada plat es pot triar entre dues opcions). Com que avui estem de celebració, demanem a la carta. Hi ha també mitges racions, que és el que demanem per a compartir, i després dos plats principals.
Ens pregunten si volem algun aperitiu. JJ demana una cervesa i jo m'esperaré al vi. Ambdues coses arribaran a taula quasi alhora.
També ens pregunten si volem pa, que ens en serveixen en dues ocasions i no cobren. M'agrada (tot i que hauria estat bé tindre un poquet d'oli per a l'espera).


Tantum Ergo Pinot Noir Brut Nature 2013 DO Cava
Pinot noir
12 % vol.
Bodegas Hispano-Suizas. Requena
22 €

Fruita roja, forn; molt saborós, bona acidesa i bona bombolla.




-  Ostres al natural (3,50 € x 4))

- Ensalada de confit d'ànec, amb poma i  mostassa. Una proposta diferent de la clàssica (1/2 - 6,90 €).


- Croqueta de pesto. Està molt bona (encara que a mi no m'agraden les croquetes tan "líquides", més que a la foto. 2,20 € x 2).
Habitual
- Ceba "gra d'or" torrada i farcida amb brandada de bacallà, tapenade d'oliva negra i cibulet (1/2 - 6,50 €).


- Ravioli de cua de bou. Sabor intens (14,90 €).


- Parpatana de tonyina torrada i adobada amb llavor de fenoll i llima (Jj m'havia parlat tant d'aquesta delícia que tastà a RC que m'ha decebut un poc. 16,50 €).


I per a les postres, compartim un

Moniato torrat, crema gelada d'anís i galeta d'aiguardent (6,50 €).


Total: 47 € x 2
Encomiable la pretensió d'aquest cuiner (Barx, 1974) de crear una gamma tan àmplia de restaurants per a diferents públics i ocasions. Tornaré més avant i em demanaré el menú. Tant de bo que puga ser el meu restaurant habitual.

Parlen valencià. Carta en espanyol i web en valencià, espanyol i anglés.

apicius.es
verema

Per molts anys, habibi.


dilluns, 21 de setembre del 2015

Rodant el món russafí

dissabte, 19 de setembre del 2015
El Rodamón de Russafa. Sueca, 47. 963 218 014

Fa bon dia i a última hora decidim eixir a dinar pel barri. Dissabtes a migdia hi ha molts restaurants tancats, suposem que es preparen per a la nit, o descansen de la nit anterior...
El Rodamón està obert. Preguntem si tenen taula i ens contesten amb una pregunta: "Tenen reserva?". No ho he entés mai, si haguera fet reserva no preguntaria si tenen taula, no? En fi, ho tenen a gom però en queda una per a dos. La majoria de taules sembla que disfruten del menú de migdia (12 € entre setmana, i 14 € els caps de setmana i festius). A mi m'abellia rodar pel món de la carta, però finalment ens decidim pel menú.

Aigua i 2 copetes de vi blanc.


Celler Cal Pla Blanc 2013  DOQ Priorat
[germà menut de Mas den Compte]
40% Macabeu, 30% Garnatxa Blanca, 30% Moscatell  (?)
13,5 % vol.
Macerat un dia amb la pell, 5 mesos amb les lies
Celler Cal Pla. Porrera
3 € x 2  (Aprox. 8,95 € botella Vinissimus)

Molt ric en matisos, fruita, herba, forn i jo diria que un toc de fusta.


Entrants:
- Ensalada amb brots verds, tomaca, formatge Morbier i pollastre.


- Calamars arrebossats, amb salsa de curri.


Plat principal (mínim 2 pers.): Es pot tirar entre arròs amb guatla i costelles, arròs amb rap i gambes o fideuà amb escamarlans. Triem aquest últim, amb fideu fi, molt saborós.


Postres
- Sopa de xocolate blanc amb bescuit de safanòria i sorbet de cactus.


Total: 18,25 € x 2

Menú senzill però de bona qualitat.
Servei molt atent i amable. Fan l'esforç de parlar valencià (i fins i tot d'escriure'l en una consulta per correu, el mateix Luca en persona).
Sols hi ha una coseta que no m'ha agradat: quan em serveixen la copa de vi, s'acaba la botella i la xica reconeix que s'ha quedat curta i que me'n posarà més després, però quan me l'acabe, em pregunta si en vull més i me'n serveix una completa. Em cobren les dues copes.

Tot i això, és un lloc molt recomanable.

dissabte, 19 de setembre del 2015

Setmana d'aniversaris

Diumenge, 13 de setembre del 2015

Ma mare i ma tia, ma tia i ma mare. Dues germanes ben diferents i, alhora, ben paregudes a pesar que entre elles hi ha nou anys de diferència (enguany les dues giren al voltant dels mateixos números, 6 i 7, encara que fent un ball diferent). Elles i jo compartim trets de sa mare (encara que la meua, quan s'enfada, em diu que tinc el mateix geni que mon pare -bé, ara ja no m'ho diu-). Tot i que no hi ha grans cuineres en la família, les germanes sempre han procurat reunir-nos a tots a taula i de tant en tant encara diu algú, rient, allò del "un dia és un dia" de la iaia, que no tenia moltes ganes de privar-se de menjar.

En aquesta ocasió creix la família, també hi ha la de Meliana (tia, ells què diuen, que en són dos o tres, els peixets?) i un convidat de Mèxic (impagable el discurs de David -nou anys-, pujat en una cadira, per donar-li la benvinguda i parlar-li de la paella, plat típic valencià).


De moment, el relleu del paeller major el porta mon tio Salvador, amb llenya i tot (després... espere que s'anime algú més, serà el meu germà...?).


Dominio de Tharsys Brut Nature  DO Cava
75% Macabeu, 25% Parellada
12 % vol.
Pago de Tharsys. Requena
Aprox. 6 €

Fruita blanca, herba, cítrics. Poc intens.



No poden faltar les ametletes fregides de Titaguas i els cacaus de l'Horta (les cacaues, segons mon tio, el llaurador) .
"El cacau valencià"
"El cacau del collaret"

Amb alguna variació, el pastís de poma que feia ma iaia continua sent el protagonista de les celebracions. Enguany no hi hagué l'habitual del mes de maig (el sant de les Amparos, Empars i Desemparats i aniversaris) i ens el mengem quasi al final de l'estiu, un dia ben calorós.


Per molts anys, tieta.

-------------------------

dimecres, 16 de setembre
Qualsevol dia és bo per a celebrar un aniversari (o el que siga), però celebrar-lo el dia que toca té una gràcia especial. Avui és el d'Imma, i encara que tots estem un poc desbordats amb el començament de les classes, trobem un momentet per a fer-nos una cervesa... i alguna coseta més. 



Bierwinkel. Vall de la Ballestera, 11. Campanar

[No sé si açò es tradueix per "racó de la cervesa"]

Fa un poc de calor, però preferim estar fora, a la terrasseta (cal llegir "vorera") de darrere que dona a la plaça de Joan Pau II.

Salsitxes (thüringer, bockwurst...)
Creïlles amb set salses
Formatge manxego
Plat d'embotit selecte
Mini broquetes de pollastre
Rotllets de franckfurt amb bacó
Calamars
...

El pastís d'aniversari i les bengaletes, que no falten


Per molts anys, perla.

I com que és el dia que és, no ens queixarem del servei, lent i poc amable -no sabem si per culpa del futbol-, ni del soroll de la màquina d'aire, ni que no parlen valencià, ni dels mosquits, ni de res de res...

La Itàlia valenciana

Plantege diverses reflexions:
-Després de tornar d'un viatge, ens abelleix seguir tastant el menjar típic del lloc on hem estat? Amb o sense obsessió?
-Ens agrada més el menjar italià (o xinés, o cubà...) que fem ací que el que es fa en el seu lloc d'origen?
-Per què el menjar italià (i xinés), a la manera espanyola, els agrada tant als xiquets que cada dia menjarien el mateix?

Tot açò trau cap al fet que anem a sopar i el fill d'uns amics, que acaben de tornar del nord d'Itàlia, es demana uns gnocchetti 4 formatges i diu que ací els fan molt més bons que allà.

divendres, 11 de setembre
La Dolce Vita. Pl. Corts Valencianes. Platja de la Pobla de Farnals - 961 460 233

És un sopar improvisat. A la platja, hi ha oberts molts llocs, encara que alguns merenderos ja han tancat. La veritat és que passem per L'abordatge, lloc popular de tapes valencianes, però no hi ha taula.

I continue amb les reflexions:
- Viuen alguns llocs gràcies a la fama dels veïns que no dónen l'abast?
- Per què si veiem un restaurant (o una parada del mercat...) on hi ha molta gent i al costat un altre buit, no volem entrar en aquest últim?
(Nosaltres sí que ens hem quedat en el segon, però és que aquest no està buit i ja el coneixem)


I l'última, de moment:
-És Nero d'Avola el vi-raïm sicilià-italià més famós del món?


Caleo Nero d'Avola 2014  IGT Terre Sicíliane
Nero d'Avola
13 % vol.
Casa Vinicola Botter Carlo. Fossalta di Piave, Venècia
13,20 €

Suavet i curt. Fruita i espècies, i buscant les olives negres, vas bevent, bevent...


Aigua i 2 cerveses
Per a compartir:
1 bruschetta chef (pa torrat amb tomaca, ceba, formatge...)
1 frittura gambas
Plats individuals:
3 gnocchettti 4 formatges (un per a emportar-se)
1 lassanya (és el meu plat. Està bona, amb bon punt de carn triturada, sense passar-se)
1 gigantes (pasta amb boletus)

Per a les postres compartim un cuore caldo (coulant de xocolate, amb el cor líquid) que està molt bo, i una copa de mascarpone amb xocolate.

Total: 93,50 € (4 pers. + 1); 23,50 € pers.

------------------------------

diumenge, 6 de setembre del 2013 

 Les xiquetes no són molt de novetats, el Sorsi e Morsi (Dr. Serrano, 11. Russafa - 963 225 543) els agrada i com que està al costat de casa...
El restaurant acaba d'obrir després de l'estiu i ja està de gom a gom (hem tingut taula gràcies que hem anat prompte), però encara no ha incorporat les activitats infantils.
Tarden un poc a servir els plats, això sí, són moooolt amables (potser pregunten massa vegades si tot va bé).
D'idees fixes, les xiquetes compartiran una pizza Salvata (tomaca, mozzarella, xampinyons, pernil dolç i ou deixat caure) i uns espagueti carbonara. Ens deixen canviar l'habitual ensalada César per una Calamara, però prometen que mai més, perquè allò de la vinagreta de pernil amb maionesa de pinya és asquerós. Jo em demane una Tartare di verdure, amb pasta filo, salsa de formatge de cabra i salmorejo de tomaques semiseques. Molt bona (10 €), potser escassa, però és que és un antipasti i jo me l'he demanat com a plat principal.



Amb una copeta de vi
Austral 2014 DOCa Rioja
Tempranillo i garnatxa

Per a les postres compartim un pastís de formatge. I acabem amb café.

A més a més de passar-ho bé, no pague. Les xiquetes tampoc, clar.




No parlen valencià.

divendres, 11 de setembre del 2015

Ciro

dijous, 10 de setembre del 2013
Ens enfrontem a l'etern problema de "llistes, sí; llistes, no"; guanya el sí i seguint la de "Sitios para comer por menos de 15 €" avui toca el Ciro.
"Inspiració, Entusiasme, Energia, Creativitat"

Em feia por anar a aquest lloc, perquè fa temps se'n parlava molt bé, bàsicament per la bona relació qualitat-preu, però després, sobretot després de l'ampliació, he llegit crítiques dolentes quant a l'atenció i el descens en la quantitat-qualitat de menjar.

Julio Colomer ha passat per les cuines de La Seu de Miquel Ruiz (ara Baret de Miquel Ruiz, Dénia), de l'Hacienda de Benazuza del grup Bulli (Sevilla) i de Casa Alfonso a Dehesa de Campoamor (Oriola). En 2011, ell i la dona obrin Ciro a Campanar (Papa Joan Pau II) i després del gran èxit amplien nou local a Rascanya, 16, sense canviar de barri.
gourmetvalencia.net

A la paret hi ha una pissara amb els menús escrits, però són uns menús-model: 13-15-17 i 23 €; el tres primers sols varien en el nombre d'entrants; hi ha un plat principal a triar entre tres i unes mini postres. Inclou el pa.

Avui tenim sorpresa a taula, "un tal JB", i mentre esperem ens fem una cervesa, amb uns tramussos adobats.
Triem el menú més barat, 13 €.


Hacienda López de Haro 2012 DOCa Rioja
Tempranillo
3-4 mesos en bóta nova
13,5 % vol.
Bodega Clásica. San Vicente de la Sonsierra, La Rioja.
14,50 (Aprox. 4,35 €)

Suavet i lleuger.



Com a entrant, una crema de bullit valencià amb clòtxines (tenen la deferència de "personalitzar" un plat per una intolerància).

I com a plat principal, un arròs de sépia i bledes (també hi havia arròs amb carn, i galta de porc. Hi ha d'haver un mínim de 2 per a l'arròs). Molt bo.


Finalment, se serveixen en un plat les tres minipostres: sorbet de pinya amb escuma de coco, pa de calatrava i bombó de xocolate.


Total (amb 2 canyes i 3 dobles de cervesa, aigua, 1 café i 2 tallats): 20,55 € x 4

Es menja bé, encara que aquest menú no aporta res especial. Tot i això espere tornar a tastar més cosetes.

No parlen valencià.

Algunes fotos a Paco Cinillas.
Verema
(Cuandosalimosdecasa)
(Ojoalplato)
(comersinmilongas)

--------------------

Després canvie de companyia i anem a fer una xarradeta al Bluebell Coffe (Buenos Aires, 3. Russafa - 963 22 54 13), una antiga teteria, amb una terrassa interior d'enveja.

lasmuniecas
Hi ha café de moltes varietats i preparat de formes distintes, pastissos, sucs...
Nosaltres demanem un café frappé, sense res més, tot i que la xica que ens atén ens suggereix que el demanem amb gelat o xarop (2,80 € x 2).
També s'hi pot menjar i de tant en tant hi ha música en directe.
Un lloc molt agradable.

diumenge, 6 de setembre del 2015

Vins amb risc

divendres, 4 de setembre del 2015
Kata 115 - JJ Tamarit, ¿A cómo está la prima de riesgo?

La kata es planteja com un joc: a partir del títol, sabem que hi ha vins no espanyols, de diferents països amb diferents primes de risc. Se'ns presenten cinc vins, però sols n'hi haurà quatre.
Després de tastar el vi se'ns dóna un full amb llistes de les primes de risc dels diferents països, els països, els raïms, als anys i els preus.

1. Selbach Oster Riesling Trocken 2012 Mosel
Raïm: Riesling
12º
Celler: Selbach-Oster. Zeltingen, Alemanya
Johannes Selbach
Preu: 13 €

-Brillant, daurat
-Fruita madura, dolça, bresquilla, pinya en almívar / almívar, verd?
-Un poc d'agulla, llepolia de llima, bona acidesa
Bo, però no entusiasma
Verema

2. Ladies who shoot their lunch 2011  Austràlia
Wild Ferment Fowles
Raïm: chardonnay (2 % viognier, 1,5 % semillon)
13,5º
Celler: Fowles Wine Strathbogie Ranges. Avenel, Victoria, Austràlia
Matt Fowles Enòlegs:Victor Nash, Lindsay Brown
Preu: 33 €

-Un poc menys daurat que l'anterior
-Sulfurós, fruita fermentada, poc intens / ou podrit
-Bona acidesa. És més curiós i interessant, amb més presència. Més alcohol. Com un cava?


3. Biblia Chora Blanc 2013 PGI Pangeon, Peloponés, Grècia
Raïm: 60 % sauvignon blanc, 40 % assyrtiko
13º
Celler: Biblia Chora (Κτήμα Βιβλία Χώρα). Kokkinochori Kavala, Grècia
Preu: 23 €

-Brillant, daurat
-tropical, litxi, mango, maracuià. Riesling? "Biofrutas Pascual"
-Bona acidesa. Un poc d'agulla?, fruita, café, van apareixent matisos... Final amarg. Molt interessant. (no tots estan d'acord)


4. Domaine de Souch. Jurançon Sec 2012, AOC Jurançon, França
Raïm: 70 % gros manseng, 20 % petit manseng, 10 % courbu
14º
Celler: Domaine de Souch. Laruenh (Laroin), Pirineus Atlàntics, l'Aquitània, França.
Yvonne Hegoburu
Preu: 26 €

-Més daurat. Moviment glicèric
-Mineral, humitat, Sidol, acer, carnic?
-Salat, àcid.


Dokument Kata

Després tastem el cinqué vi que entrava en el joc:

Grasa de Cotnari 2010 Moldàvia
Semidolç
Grasa de Cotnari
11,5º
Celler: S.C. Cotnari. Cotnari, Romania
Preu aprox.: 15 €





I també un vi cubà (curiositat del viatge d'estiu)

Soroa Rosado
Bodegas San Cristóbal, Artemisa., Cuba.

Apenes té nas. En boca és més correcte del que pensàvem.

"Despertar del vino en Cuba"


I no ens en podem resistir, ha d'aparéixer un negre a taula per al sopar:

Qubél Revelación 2013  Vinos de Madrid
40 % tempranillo, 20 % sirà, 20 % merlot, 10 % cabernet sauvignon, 10 % malvar
sense criança
14,5º
Bodegas y Viñedos Gosálbez Ortí. Pozuelo del Rey
Enòleg: Carlos Gosálbez
Aprox. 10 €

Fruita madura, potent. Bo

[Què significa el nom? No ho sé]

Per a sopar, truita de creïlla (aquesta vegada no és de la mamma, però està bona), ensalada russa, un gaspatxo clàssic i un amb meló, pernil i llonganissa de Pasqua i carn de conill i pollastre amb ceba i confitura de corfa meló.


Ens deixem a la nevera les clòtxines, la sépia amb ceba i el cebiche de llobarro.

Enjoying London Weather (2)


Aquesta vegada arribem amb sol a Londres, però l'alegria durarà poc, no més d'un parell d'horetes. Qui diria que estem en estiu?

Hauríem volgut arribar a dinar al Borough, el mercat gastronòmic més important de la ciutat, sobretot dissabtes, però se'ns fa un poquet tard.
"Borough market, el mejor mercado de Londres"

Ens conformarem en un restaurant turc prop de l'hotel, Koza (82 Kennington Road).
Per a compartir, humus i Ispanak tarator (espinacs amb oli, all, iogurt i tahina).


Jo em demane una mussaca vegetal i els altres plats són Iskender Kebab (de pollastre, amb salsa de tomaca, iogurt, mantega i menta; novament hi ha la confusió döner-xauarma) i Angus steak.

Per a beure, tot turc també: una copeta de vi Yakut i una cervesa Efes Draft (nom en honor a la ciutat d'Efes); tenim problemes per a explicar que també volem una clara, amb llima (el més semblant deu ser una Shandy).
Tres cafés, però no turcs sinó exprés.
Total: 23,25 £  (aprox. 33 €)
Lloc agradable (encara que està buit -potser ja han dinat tots-) i qualitat correcta.

Després d'una volteta amb la London Eye i per a esperar el quart element, ens fem una cerveseta (Efes Pilsner, Cobra) a Troia (a 3,95 £ (aprox. 5,60 €), prop del County Hall.

A la nit volem fer una cervesa al pub St Stephens Tavern (10 Bridge Street, Westminster), però ens fan pujar al pis de dalt i ja posats, sopem un poc: jo, una fish pie -ben correnteta-, i els altres, hamburguesa. No ens volen posar cervesa anglesa dels tiradors de baix i hem de conformar-nos amb cervesa del tipus Kronenbourg (4,20 £).

Total: 15,45 £ x 4 (aprox. 22 €)
Servei jove i amb poca paciència.

Una de les estrelles gastronòmiques a Londres és el menjar hindú, i el barri de Shoreditch és una de les zones de moda; a més a més és diumenge i la ciutat ofereix bons mercats: Old Spitalfields Market, Up Market (un edifici vell amb roba i parades de "menjar ètnic" -espere que més autèntiques que la espanyola-), Brick Lane Market...
"Shoreditch y Brick Lane"
"Comiendo algo en Brick Lane"

Seguint una recomanació, busquem el restaurant Clifton per a menjar un bon "curri", però no el trobem (pensem que deu haver tancat i ara és un altre restaurant). Al carrer hi ha molts restaurants de cuina de Bangla Desh i l'India, i tots tenen un rètol d'algun premi o d'alguna intervenció al Master Chef. Entrem al Preem & Prithi (118-120 Brick Lane). La carta és tan extensa que ens maregem; finalment, el cambrer, depenent del spicy (picant) que ens agrade, del tipus de carn que vulguem i de la salsa que ens abellisca ens confecciona el menú: Chicken Hussainy, Lamb Bhoona, Vegetable Korma,
Thai Massaman Chicken Curry... amb pa, arròs i cervesa Cobra (UK i Xina). I un café no exprés.

Total: 18,9 £ x 4 (aprox. 27 €)
No sé si recomanaria el lloc, però el servei ha estat molt amable i el picant ens ha fet riure molt.

Per a descansar del passeig i de la pluja, decidim fer un cafenet o un xocolate, i entrem al Café Royal. Quin luxe i quins preus!: dos xocolates, un te Royal, una aigua amb gas i tres macarrons... 29,25 £! (Aprox. 10,5 € x 4).

Els pubs anglesos tanquen prompte per a sopar i mai arribem a hora al The Red Lion (48 Parliament Street). El dia que aconseguim arribar abans de les 19,30 va i tanquen més tard. Els xics demanen l'Ale & Pie Tasting board, amb tres panades (steak and ESB; chicken, ham hock and honey dew; sweet potato, spinach and goat's cheese) i tres cervesetes.
redlionwestminster
Les xiques, la panada del dia, carn amb formatge blau. Jo, una cervesa London Pride (Premium Bitter / ESB).

Per a continuar menjant pel món i alhora fer l'especial del viatge, triem un peruà, el Coya (118 Piccadilly. Mayfair).
És un local curiós, amb mescla d'estils, modern, i amb gent molt diversa (des del grup de dones musulmanes que van de negre de cap a peus fins als megafashion londinencs).
El xef és Sanjay Dwivedi, natural de Delhi, que féu que Zaika fóra el primer restaurant de cuina índia a guanyar una estrella Michelin, i fou reclutat per Arjun Waney (l'inversor milionari del japonés Zuma). Coneix a Madrid el cuiner i escriptor peruà Gastón Acurio (Astrid & Gastón, 1994).
Com que parlem espanyol, ens atén Jorge, que fa que ens sentim afortunats d'haver sigut atesos per un peruà autèntic.  Dwivedi afirma que "I am the restaurant", però Jorge diu que ell és l'únic peruà del restaurant, i per això, com que no ens decidim entre triar a la carta o el menú de degustació (80 £), serà ell qui confeccione el nostre menú.

miaminews

El preu dels vins és quasi prohibitiu, però avui no ens l'estalviarem.


Zuccardi Serie A  2014   Salta
Torrontés
14,5 % vol.
Família Zuccardi. Salta, Argentina

Flor, fruita blanca i de pinyol, un poquet cítric i mineral. Molt agradable, elegant.
36 £
-Ensalada de dacsa dolça
-Tiradito de còbia (còbia -bonítol negre-, dashi -brou-, oli de tòfona, cibulet)


-Cebiche de tonyina Chifa (tonyina, soja, sèsam, pa de gamba)
-Cebiche Clàssic de llobarro (llobarro, ceba roja, creïlla dolça i dacsa blanca)

-Anticucho de pollastre
tripadvisor
-Calamar fregit amb ocopa i quinoa
terencenahar

'Johann' Donabaum Gruner Veltliner Federspiel 2014  Wachau, Àustria
Gruner Veltliner
12 % vol.
37 £ [Aprox. 14 £]


Poma, herba, punt cítric i mineral.




-Carn de bou picant
-Creïlles braves
-Cassola d'arròs Nikkei, amb llobarro, llima verda i xili
-Bròquil
Postres:
-Chicha morada
-Copa de gelat amb dacsa
-Xocolate Genache

Total: 70 £ x 4 (Aprox. 100 €)
Lloc recomanable.

grubstance
samstewartetc

I clar, algun dia havíem de menjar fish and chips.
Un, ho fem al St Stephens Tavern. La veritat és que sols volíem una cervesa, però compartim un plat per a acompanyar-la. 2 Peroni, 1 Sol, 1 plat de fish and chips i un de creïlles (amb salsa maionesa). Total: 31,65 £ (Aprox. 11,3 € x 4). Això sí, el got d'aigua és debades. La segona visita ens confirma que és un lloc bastant guiri, amb menjar correntet.


Un altre dia ho fem al The Albert Tavern  (52 Victoria Street), un lloc amb molta història (a Victorian Public House, 1864), envoltat de gratacels; prop del Parlament.

Aquesta vegada, la qualitat és un poquet millor, i el lloc molt agradable. Les cerveses que demanem són 1730, London Glory i IPA (India Pale Ale). Total: 25, 87 £ ( Aprox. 9,25 € x 4)

Fora de Londres, mengem al The York Roast Co. de Salisbury, després de la visita a Stonehenge. A la gent, li agrada molt menjar amb la caixeta pel carrer, però nosaltres preferim la taula: Pork / Beef York Pudding (carn de porc o bou, verdures, creïlles torrades, stuffing balls -mandonguilles- i diverses salses). I com que no tenen cervesa, una Diet Pepsi. Total: 16, 78 £ (Aprox. 11,50 € x 2)


I se m'havien oblidat els desdejunis a l'hotel H10 London Waterloo (amb spanish churros, spanish omelet, iberian ham, Manchego cheese... Hahaha. I també els beans, el bacon, els eggs, les sausages...).