dilluns, 24 d’agost del 2015

L'Ambigú a Sogorb

dimecres, 19 d'agost del 2015
Ambigú. Andernos, 7. Sogorb, Castelló - 964 711 744

[Endarnòs (Andernos-les-Bains, Gironde, Aquitània. Prop de Burdeus) és un municipi francés amb el qual està agermanat Sogorb]

Tant el substantiu ambigú (Àpat fred en què se serveixen tots els plats alhora. /  Apartament d’un teatre on se serveixen aquests àpats.) com l'adjectiu ambigu (Que ofereix diferents sentits, que admet diferents interpretacions) provénen del francés ambigu. El primer és sinònim de bufet, i sembla que al XVII-XVIII  l'àpat no era ni a l'hora de dinar ni a la de sopar; hi havia menjar fred i calent; els entrants, els principals i les postres es presentaven tots alhora...

Aquest lloc s'havia quedat penjat en una altra entrada del blog com a pendent, així que avui és el dia, encara que ara ja fa temps que no n'he sentit a parlar.

Hi ha carta (em sembla massa extensa perquè tinguen de tot) i menú del dia (12 €), pel qual ens decidim.
El menú inclou una copa de riojita, però demanem la carta de vins i triem, l'únic de Castelló que hi apareix:

Masía de La Hoya 2011  IGP Castelló
Syrah
12 mesos en bóta de roure francés, caucàsic i americà
13,5 % vol.
12 € (6,20 € celler)
Masía de La Hoya. Sogorb, Castelló.
[Coneixem l'Orero]

Fruita madura, flors i torrats. Correcte.


Solament hi ha dos plats per a triar. Com a entrant, triem els dos: un rotllet de pernil dolç i formatge (com un sandvitx rotlladet)  i una quiche.


Per al plat principal triem el bacallà, servit amb allioli gratinat i creïlles fregides.


A les postres podem triar més: meló i gelat d'almívar de llet.
Café

Total: 18 € x 2

No s'hi menja malament, ara, anar-hi a posta...
I després uns refrescants i digestius gintònics vora la piscina de Soneja. Gràcies, Amparo.

dimarts, 18 d’agost del 2015

dilluns, 17 d'agost

Tenim molt descuidada la cita del primer dimecres de mes, així que avui farem triplet: pel·li, Guinness i soparet.

Beirut King. Felip Maria Garín, 4. Barri Mestalla  - 96 337 21 64

-Humus de llentilles (7€)
-Fatush (cogombre, pimentó, rave, no-ceba, tomaca, col i pa cruixent. (8,80 €)
-Emtabal (paté d'albergínia amb sèsam, all i llima. 7,90 €)
Pa: 0,60 € x 3
Cervesa Alhambra: 2 € x 3

El menjar no és el més important, però està bo, abellidor i lleugeret.

Total: 10,50 € x3

No parlen valencià

Unes altres paladars...

dimecres, 12 d'agost del 2015

Encara no hem arribat d'un viatge i ja estem pensant en un altre, i per a parlar-ne, damunt, ens conviden i ens preparen un soparet ben casolà: clòtxines al vapor (amb llima, pebre, all i llorer), pimentonets del Padron fregits (que no piquen), truita amb carabasseta i pernil i cassola de fang amb tomaca, botifarra i llonganissa. I un bon meló fresquet. Avui fa olor de fresc, de pi, de gesmil...



Bermejo Malvasía Blanco 2014  DO Lanzarote
Malvasía volcánica
13 % vol.
Bodegas Los Bermejos. La Florida San Bartolomé, Lanzarote
Aprox. 10,50-14,90 €

Fresc, amb fruita, menys dolç que el que esperava, herba, cítrics...





Angosto Los Almendros 2011  DO València
Garnatxa tintera, sirà i marselan.
14 mesos en bóta nova de roure francés
14,5 % vol.
Bodega El Angosto. Fontanars-Ontinyent
Aprox. 13,70 €

Fruita madura, flors, espècies, punt dolç i mineral. Molt saborós.




Tribaut Schloesser Brut Rosé
40 % Pinot Noir, 30 % Chardonnay, 30 % Meunier
La maison Tribaut Schloesser. Romery, Marne-Xampanya-Ardenes
12,4 % vol.
Aprox. 35,90 €

Difícil; maduixa i fruites roges, pell de taronja, cítrics. Probablement molt millor per a aperitiu.




divendres, 14 d'agost
Se'ns deu veure a la cara -o notar en la veu- que estem àvids de menjar casolà de la terreta, perquè avui ens tornen a convidar a sopar. Parlem del nostre viatge i buidem la seua nevera: crema de cogombre i pera, arròs amb pollastre, fals xucrut amb salsitxes i puré de creïlla amb molles de pa i tomaca. Per a les postres, iogurt natural amb melmelada de figa palera; tot fet a casa.





Peique rosado 2014  DO Bierzo
Mencia
12,5 % vol.
Bodegas Peique. Valtuille de Abajo. Villafranca del Bierzo, Lleó.
Enòleg: Jorge Peique

Molta maduixa, meló d'alger, flors. Jove, fresc.

4.50 €



Latria 2012 DO Montsant
Garnatxa i Samsó-Carinyena
Criança en bóta de roure de segon any
14,5 % vol
Celler Malondro. Cornudella de Montsant, Tarragona.
Aprox. 10 €

Fruita madura, móres, torrats, mineral, balsàmic, espècies, punt amarg, tinta. Molt interessant, es fa voler.


Diumenge, 16 d'agost

I encara una altra invitació. Més olor de pi i alguna referència als paladars, aquesta vegada el restaurant Bon Paladar de Nàquera, on encarreguen un arròs del Senyoret, boníssim, per a menjar-se'l a casa. Per a picar, navaixes torrades, cloïsses en salseta, ensalada i polp a la gallega; per a les postres, pinya natural i pastís de poma. Abans de dinar, un banyet a la piscina, tota per a nosaltres, amb l'aigua ben fresqueta. I després, amb el café, repassem l'àlbum de fotos Cuba 2000.


Gran Juvé i Camps Gran Reserva Brut
Xarel·lo, Parellada, Macabeu i Chardonnay
42 mesos en botella
Juvé i Camps. Sant Sadurní d'Anoia
Aprox. 26,60 €

Intens i suau alhora; forn, poma dolça, torrats, fruita seca, flors. Molt bo.


diumenge, 16 d’agost del 2015

-¿A qué huele? - A guayaba, mi amol.

Mi patria es dulce por fuera, 
y muy amarga por dentro;     
(Nicolás Guillén)

El guaiaber és una planta característica de les Antilles. Crec que Cuba quedarà en el meu record, sobretot, a través de l'olor de la seua fruita, la guaiaba (paraula que prové de l'arawak a través de l'espanyol). M'hauré de llegir El olor de la guayaba, una conversa entre Plinio Apuleyo Mendoza i Gabriel García Márquez, encara que siguen colombians...
cubagelois
Primera pregunta que ens farem: l'arròs a la cubana es menja a Cuba? Amb aquesta denominació no s'hi coneix, clar, però és veritat que l'arròs és un aliment bàsic en la dieta del poble cubà. Encara que en tenen plantacions importants, han d'importar quasi la meitat d'arròs que consumeixen (Bolívia, Vietnam, EEUU -2002-); els cubans reben quotes mensuals d'arròs mitjançant la libreta de abastecimiento (1), (2013) (2015) / cartilla de racionament. La majoria de plats que hem menjat tenen una part d'arròs, una altra de carn o peix -torrat, fregit, cuit-, i una de verdures.

Per a parlar de la cuina típica cubana, es parla de la cuina criolla. Què significa crioll? És una paraula d'origen portugués que s'usa en època colonial per a designar a les persones nascudes a Amèrica de pares europeus, fonamentalment espanyols. El menjar crioll mescla ingredients espanyols i americans. Un bon dinar sol consistir en una ensalada de vegetals i fruites del Carib, pa blanc, iuca amb mojo crioll, tamal, porc, arròs blanc amb fesols, plàtan fregit, llesques de pa amb mel, café... I música, clar.
Aquests són alguns dels plats tradicionals cubans:

-Ajiaco : sopa de tasajo (carn de cavall, ase o mula), vegetals (plàtan verd, plàtan pintón, malanga, dacsa tendra, carabassa, moniato, nyam, iuca...), salsa criolla i llima.

saborcamageyano
-Matajíbaro camagüeyano (arròs amb plàtan -vianda verde i pintón- i porc)

caosycosasdecuba
-Congrí: arròs amb fesols rojos (congo) o negres (moros y cristianos, arroz moro)

cubapolitan
-Ropa Vieja
cuchareando
-Picadillo: carn de bou (res) picada, creïlla i sofregit de ceba, pimentó, tomaca, tàperes, panses...

glotoncubano
-Yuca con mojo criollo:
chavetas
-Tamal en cazuela. Nosaltres mengem una massa de dacsa envoltada amb la fulla i feta al vapor (com a "curiositat", ens la serveixen en un plat del Reial Madrid!!!).

El Asturiano
-Camarones enchilados

El peix no arriba al mercat, però hi ha pescadors (amb canya o rall) i és fàcil trobar-ne als restaurants. T'ofereixen llamàntol en tots els llocs, però jo crec que és sols per als turistes.
La carn sol ser de porc (puelco), de pollastre i de vedella.

Fan molt bons els flams (amb o sense coco), no sé si això està relacionat amb el fet que tenen moltes gallines soltes pel camp, el poble i els camins (fins i tot se'n veuen vora la carretera Central, i saben evitar els cotxes)...
Paladar El Holandés, Santiago de Cuba
Destacaré, per motius diversos, alguns dels restaurants en què hem menjat. La diferència entre un restaurant i una paladar és que el primer és estatal i la segona és privada (cuentapropista). Les primeres cases paladars van sorgir, clandestinament, a partir dels noranta (desabastiment per la caiguda del bloc soviètic) i deuen el nom a una sèrie brasilera, Vale Tudo 1988-89, en què la protagonista és una dona lluitadora que aconseguix alçar una cadena de restaurants amb aquest nom. El govern, per la pressió popular, les autoritza cap a meitat dels noranta, encara que amb moltes restriccions en la gestió (com ara la prohibició de gambes, llamàntol i carn de res; màxim 12 cadires; treballadors de la família) -en algunes zones fins i tot les torna a prohibir en el 97-; aquestes restriccions es relaxen a partir de 2010. La paladar més coneguda és La guarida, que apareix a la pel·lícula Fresa y chocolate, 1993.
(un CUC és, més o menys, equivalent a 1€):

- Paladar El Holandés, Santiago de Cuba [mi primera paladar, chispas]: cerveses, plàtan vianda, ensalada, corder al vi, peix, flam i café (12 cuc x 2)


- Restaurant Fuerte La Punta, Baracoa [ubicació]: cerveses (no tenen aigua), peix amb salsa de coco i pollastre (7 cuc x 2)

- Paladar El Solar , Camagüey [atenció i relació qualitat-preu]: matajíbaro, arroz moro, ajiaco camagüeyano, camarón rebozado, filet de pagre, ensalada d'alvocat i tomaca, cervesa i aigua. Em conviden al café. (6,77 cuc x 2. El compte, el fan en moneda nacional, però es pot pagar en cuc i en €)

- El criollito, Cienfuegos [per l'estafa. Una cervesa val 3 €; un café, 2; servei, 4], en una casa cutre: un menú de peix -llamàntol- i un de pollastre, plats combinats de qualitat menys que normaleta; si vols més arròs te'n posen, això sí. (18,50 cuc x 2)

- Casa de Don Tomás, Viñales [casa de 1889, atenció, qualitat]: cerveses, Delicias Don Tomás (una mena d'arròs al forn amb pernil, porc, pollastre, xoriço, llamàntol, verdures i salsa criolla), porc i vedella a la brasa, flam i el còctel Trapiche (pinya, rom, canya de sucre, mel) (14,30 cuc x 2)


Delicias de Don Tomás
- Paladar La Moneda Cubana, L'Havana [vista al centre i la badia; s'escolta la tradicional canonada de les 21 h.]: cervesa, un plat de carn variada i un de peix; mousse de xocolate i pinya. (27,50 cuc x 2!!!)

- El Asturiano, L'Havana [Qualitat. L'última nit a Cuba]: polp a la brasa, cebiche d'emperador, tamales, cuixa de corder, pa -acabadet de fer-, oli d'oliva i cervesa (23 cuc x 2).

 El primer que bevem en aterrar a l'illa és la cervesa que ens acompanyarà al llarg de tot el viatge: Cristal (Pilsener lager, 4,9 % vol) i Bucanero Fuerte (Strong Lager, 5,4 % vol.), ambdues de la cerveseria Bucanero (Holguín). Jo he estat més fidel a la primera. A Espanya la segona s'etiqueta com a Cubanero.

Curiosament, és més fàcil comprar una Cristal fresqueta que una botella d'aigua.
La Mayabe (Pilsener Lager 4 % vol), també de Bucanero, solament la tastem en els carnestoltes de l'Havana, comprada en una parada del carrer per acompanyar un pollastre rostidet i dos entrepans de carn de porc al pes (tot per 100 mn = 4 cuc)

En el món dels refrescos i l'aigua, la reina és Ciego Montero (Cienfuegos): TuKola, taronja, gasosa, aigua amb i sense gas... En algun lloc hem trobat Fanta de taronja i a l'hotel Nacional hem vist Coca-Cola.


No ens hem atrevit a tastar el vi cubà (quan ho hem intentat, ens han fet desistir), tot i això hem comprat una botella de Soroa (n'hi ha blanc, rosat i negre), de San Cristóbal, Artemisa.

Sí que hem vist vi espanyol, sobretot de Torres. També algunes marques amb DO Catalunya sense massa especificacions: Castell de Ribes, Masía Condal, La Terra...




El que sí que es consumeix és molt de rom (als bars, al carrer, a la platja, fins i tot dins l'aigua...). Les marques més conegudes són Havana Club, Caney (antiga Bacardí, Santiago), Arecha, Legendario i Edmundo Dantes; altres, Guayabita del Pinar, Caribbean Club, Mulata, Varadero, Santiago de Cuba... Nosaltres, com a bons guiris, fem el que diu Hemingway

palmaentumano
Mojito a La Bodeguita del Medio (molt bo, amb música en directe i moltíssima gent ent 4 m². 5 cuc):
-2 cullerades de sucre blanc
-el suc de mitja llima verda
-2 branquetes d'herba sana
-9 cl d'aigua amb gas
Amb una mà de morter fina es pica tot i es trau l'essència de l'herba
-4,5 cl de rom Havana 3 anys
-glaçons de gel

(El mojito del Sloppy Joe's -el bar de quasi 20 metres de taulell- no m'ha agradat gens)

Daiquirí La Floridita (aquest local és més gran i tot el món el demana; alguns americans perden un poc els papers. 6 cuc):
-Sucre blanc
-Gel picat
-Suc de llima
-5 gotes marrasquino
-rom Havana Club carta blanca 3 anys
Tot en la batedora.

A l'hotel es poden menjar alguns dolços, però és difícil trobar-ne al carrer. Nosaltres n'hem menjat algun a la pastisseria Francesa de l'Habana com els triangles de guaiaba (que ixen en el conte "La muerte feliz de Alborada Almanza", Aquello estaba deseando ocurrir, de Leonardo Padura), o un cohiba amb formatge. Una altra pastisseria coneguda és Almendrares.

Que si hem menjat bé a Cuba? Sempre ens quedarà l'olor de guaiaba...

dissabte, 15 d’agost del 2015

Els estius de la vila foiera

divendres, 24 de juliol del 2015

Quants sopars, quantes festes, quantes vetlades haurà anat tresorejant aquest corral foier on sopem avui? Una vegada més, encara que amb dolençoses absències, ens reunim al voltant de la taula sota el taronger i la llimera, amb el terra ben arruixadet. I comença l'espectacle.


Baloiro 2013  DO Bierzo
Godello
6 mesos en roure francés
Luzdivina Amigo. Parandones, Lleó
Aprox. 7,60 - 9 €

Fruita i flors blanques. Punt dolç.





10 d'abril Brut Nature Gran Reserva 2011 DO Cava
50% Xarel.lo, 24% Macabeo, 20% Parellada, 6 % moscat Alexandria
Mas Lluet. Castellví de la Marca, Bcn / 10 d'Abril. S.Llorenç d'Hortons. Bcn
Aprox. 10 €

Fresc. Bona combinació dolç-amarg.


Quíbia Falanis 2011  VT Mallorca
50 % callet (negre), 50 % premsal (blanc)
[2013: 60 callet, 30 premsal blanc, 10 muscat-giró]
Criança sobre lies. 4 mesos en bóta de ciment
12,5 º
AN Negra. Felanitx, Mallorca
Aprox. 9,75 €

He llegit que Quibia és un país imaginari on ningú discuteix. El país dels quibers té una Constitució amb un sol Estatut: no tenir fronteres perquè ningú els puga envair.
[Com a curiositat, visiteu terradefalanis]


Crozes-Hermitage 2011   Alain Graillot  AOC Côtes-du-Rhône. Crozes-Hermitage
Syrah
13.5º
Aprox. 21,85 €

Fruita madura, flors, mineral. Molt saborós.




Galia 2012
85 % tempranillo, 15 % garnatxa
15 º
El Regajal. Aranjuez, Madrid.
Jerome Bougnaud
Aprox. 29,60

Primer coneguérem El Regajal SE, després el germà menudet Las retamas del Regajal i ara tenim l'honor de conéixer el germà major. Un luxe.



Gramona Imperial Gran Reserva Brut 2006  DO Cava
Xarel·lo: 50%, Macabeo: 40%, Chardonnay: 10%
36 mesos en botella
Gramona. Sant Sadurní d'Anoia, Bcn
Aprox. 15,90 €





Frisant de Gel  DO Penedès
Vi dolç escumós
Gewürztraminer
Gramona.
Aprox. 12,95 €






La cuinera major ens ha preparat ensalada russa; tomaca, pimentó i tonyina (ja sé que altres hi diuen "titaina", però al meu poble, no; i allò del "pisto", ni pensar-ho); truita de creïlla i ensalada de verdura i marisc.



Amparo-Diego han portat uns caragols amb tomaca i pernil boníssims.

 I Javi ens ha preparat un festival: paté de fetge de vedella casolà,



llom de porc a la sal amb crema agredolça


i sushi

Jj ha comprat formatges del Sólo Queso (Puit Blanc, ovella, Lleida; Gasón, cabra, Albacete; Botàs, vaca, La Cerdanya; El Zamorral Añejo, ovella, Zamora; Cabrales Maín, vaca, Astúries).

Un bon meló, unes coques cristines i moltes rises.