Se n'ha anat un dels restaurants més tradicionals del barri, el Nostre Bar, i ara hi ha El placer azul (comencem malament, no?).
Havíem passat diverses vegades per la porta, però mai ens havíem decidit a entrar-hi, la proposta semblava bastant diferent a la que hi havia abans (ara, del tipus "queso frito con mermelada" i coses així). Però mira, s'hi ha de donar una oportunitat i avui és un dia d'eixos tontos.
No, no estem celebrant Sant Joan, que Juanjo celebra el sant per Sant Josep, com son pare. Ni tampoc estem celebrant Santa Eva, que és demà, però sols per a JJ, que la meua família el celebra el dia de LA patrona (ja coneixeu la història d'Eva la pecadora). Simplement, un dia pesat mereix fer un canvi especial a l'hora de dinar.
El local continua tenint el mateix poc encant que tenia; no sé si han llevat una separació entre la cuina i el menjador, però el cas és que el fum i l'oloreta de fregit viatja ben lliure per la sala.
Hi ha un menú de 7,50 €. Ens costa decidir-nos perquè ens abelleix una ensalada i no està al menú, però el xic no ens acaba d'entendre. Finalment, triarem
un milfulls de creïlla i formatge (la foto és del facebook; el que ens serveixen té la crema de formatge per damunt)
Dues cervesetes Alhambra 1925 i una botelleta d'aigua.
Per al segon plat, unes verduretes a la planxa i un bacallà amb crema d'allioli i porros cruixents.
I per a les postres, una de les coses que més odie, que diguen que són postres casolanes i que el que hagen fet haja estat obrir el sobret a casa!!!: pastís de formatge (no està malament) i tiramusú.
Total: 22,50 € (2 pers.)
El valencià, desaparegué amb el "Nostre".
Potser he estat una miqueta dura, que amb els temps difícils que vivim, prou és intentar obrir-se camí, però és que quan menge fora m'agrada trobar... altres coses.
Ah, encara més, per molt senyora que siga jo, farà falta dir trenta vegades "¿Qué desean los señores?", "¿Todo bien, señores?", "¿Les ha gustado a los señores?"...?
Restaurant Bar Ruiz. Avda. Itàlia, 76 B. Platja de l'Almardà, Sagunt. 962 608 189
És ja un clàssic que quan estem acabant el curs, un dia anem directes de l'institut al Ruiz, en la platja de l'Almardà. Enguany Jj no ha estat amb nosaltres i l'hem trobat moooolt a faltar; ara va i ens abandona per sempre, deixa la fàbrica buscant nous aires... Tot i això, no ha faltat a la cita anual, i no ens fa l'efecte que haja passat ja un any...
A la foto no es veu bé, però el verd turquesa de la mar és hipnotitzador...
Algú té molta set i demana una cerveseta (1,70 €) i aigua (1,70 €), però passem de seguida al vinet
Barbadillo Castillo de San Diego VT Cádiz
Palomino fina
12º Bodegas Barbadillo. Sanlúcar de Barrameda
12 € x 2 (aprox. 4,95 €!)
Fruita blanca, amb un punt salí i amargós al final, però poc. Fresc i agradable
Com sempre, abans del cuscús, alguna picadeta; avui sols una ensaladeta del polp, amb tomaca, olives, i envinagrats (9 €).
Normalment demanem alguna ració de cuscús menys perquè aquestes són ben complides. Avui l'hem demanada per a tres, i en som quatre, però una s'ha dut una cremeta de casa -de la secció Gourmet, clar-, que no pot menjar res, i ens n'ha sobrat la meitat. Cuscús, corder, creïlla, carabassa, nap, carlota, panses, ceba, porro, cigrons... Boníssim. (14 € x 3)
fb Carme
Després, volem meló però no n'hi ha i el canviem per pinya natural (1,50 € x 2) i uns cafenets.
Total: 89,10 € (3/4 pers.)
I per no trencar amb el ritual, a estovar-se a voreta mar i repassar el personal.
Com diu Ester amb aquesta foto al fb, queda inaugurada la temporada.
dissabte, 21 de juny del 2014
Ja ni me'n recorde que vaig fer anys el mes passat, però avui ho celebre amb les germanesamigues (finalment, no amb totes). Bé, també puc dir que celebrem que comença l'estiu.
M'agrada la sonoritat de "solstici d'estiu" (i el significat: "el sol està dret, s'aguanta").
M'agrada que siga el dia més llarg de l'any, encara que em sembla molt més poètic i màgic dir que la nit de Sant Joan és la més curta de l'any.
No m'agrada que a partir d'avui els dies s'escurcen.
M'agrada sentir-me envoltada d'energia de la bona, i diuen que l'aportació d'energia solar d'aquest moment és màxima. Puc assegurar que avui en la nostra terrasseta n'hi havia a cabassos.
M'agraden les celebracions a la mar, amb gent, amb foc, amb lluna -oohhh, ara està minvant!-, amb musiqueta... Qualsevol ritual té sentit: perquè el sol ens acompanye sempre, perquè el foc ens allibere del mal, per estar en equilibri amb la natura, per la fertilitat, per la renovació...
No m'agraden les massificacions gamberres.
Avui no farem cap sortilegi, ni tan sols abaixarem a saltar les ones, però brindarem per l'amistat i per totes les coses bones que han de vindre. El primer element mà vindrà de la mà d'Ali...
Dream Line Fortune. The Magic sparkling drink / wine (segons el que posa a la botella o a dreamlineworld, en anglés)
Gold Effect (també n'hi ha Volcano -bronze- i Glacier -silver-)
Beguda alcohòlica (7-8 % vol.) aromatitzada gasificada
"Champions aren't made in the gyms. Champions are made from something they have deep inside them -a desire, a dream, a vision". Dream Line Fortune is a dream, a desire, a vision.
"Love is sharing a bottle of Dream Line"
(Què t'ha paregut?)
Moscatell
EBESA. Villarrubia de los Ojos, Ciudad Real
Aprox. 7,25 €
foto: Dora
Color realment màgic, daurat, ambre, juganer. Dolcet, fantàstic per a l'aperitiu.
Ars Memoria 2007 DO Navarra
Tempranillo
18 mesos en bóta de roure francés
14 % vol. Compañía Vitivinícola Tandem. Lácar, Navarra
Enòloga: Alicia Eyaralar
Aquest també parla anglés: "The true art of memory is the art of attention", Samuel Johnson
Aprox. 32 € (oferta a La Vinoteca, Pamplona. 8 €)
Fruita madura, un punt mineral i de fusta, xocolate. Bon cos. Personal.
Uva Nocturna 2011 VT Ribera del Gállego - Cinco Villas
Merlot
14 % vol. Bodejas Ejeanas. Ejea de los Caballeros, Saragossa
Enòleg: Balbino Lacosta?
Aprox. 7 €
Fruita, i un toc floral, espècies, balsàmic; menys cos que l'anterior i un punt dolç.
I per a acompanyar tot açò, m'he fet una volteta pel mercat de Russafa i he comprat el que m'ha entrat per l'ull: olives picades, moixama i pasta per a fer mandonguilles d'abadejo (uf, m'he deixat les sardinetes marinades a la nevera!); pernil i embotit; ensalada; clòtxines i tellines; pasta fresca amb crema tartufata; formatges El Bujarito i La Bomba de Sólo Queso... Fruita (les cireres són les reines), i pastís de poma de Paco Roig. Dora ens porta uns Bouchon de Bordeaux, uns dolcets farcits d'ametla, raïm confitat i Fine (eau-de-vie) de Bordeaux Napoléon.
Divertit el moment de bufar el ciris del pastís i el dels regalets, els de veres i els de broma. Gràcies, perles.
Freixenet Reserva Real Brut
80 % macabeu; xarel·lo i parellada
11,5 % Freixenet Cuvées de Prestige. Sant Sadurní d'Anoia, Penedès.
Aprox. 25 €
Fruita blanca, un poc tropical, flor, fruita seca, poc de forn.
Fresc, afruitat, un punt carbònic, mineral; agradable.
El xic tenia el capritx del japonés... doncs au, japonés, i no qualsevol, no, el sushihome a domicili (963 918 299):
- Futomaki gari
-Maki especial
-Pell de salmó temaki
-Nigiri d'anguila
-Nigiri d'alvocat
-Nigiri de shiitake
(+ servei domicili 3,20 ) Total: 34,20 €
Tot molt bo. Però, la veritat, té més encant menjar-t'ho, després d'un passeget pel centre, mentre veus com ho van elaborant con estas manitas y mis abalorios...
Si entreu a Verema-Abreunvinito, no cal que continueu llegint aquesta entrada, perquè teniu el sopar i el restaurant descrits a la perfecció, però bé, jo hi he de deixar constància, que ja he agafat el fil...
Hi arribe l'última i els altres ja han anat fent camí amb unes papes casolanes amb un poc de pernil i unes cervesetes. A la sensació desagradable que t'estiguen esperant, s'uneix la d'entrar a un lloc quasi buit, em fa llàstima, però m'han dit que al migdia sempre ho tenen ple, i a més a més el somriure amb què em reben fa que tot passe i l'univers es reduïsca a l'harmonia de la nostra taula, i ho millorem més encara amb una copeta...
Impromtu 2012 DO Utiel-Requena
Sauvignon blanc
13 % vol. Bodegas Hispano-Suizas. El Pontón, Requena
Enòleg: Pablo Ossorio
(18,50 € Vinissimus)
Fruita blanca, un punt torrat i mineral. Molt elegant i agradable.
Entrants per a compartir:
-Cecina de Lleó. Intensa
-Polp a la barbacoa sobre llit de creïlla bullida. En el seu punt (potser un poc massa blanet i tot) i amb un sabor de la brasa molt bo.
-Carxofes amb tòfona blanca i llesca de pernil cruixent. Destaca la grandària i la textura de les carxofes. Crec que estan farcides de bolets i una beixamel amb formatge fos.
Els panets, d'oli, estan molt saborosos, el mal és que te'ls menjaries a mos redó, sense necessitat d'acompanyar res...
Verema
Plat principal:
Les xiques triem peix, pagre a la planxa. El plat, molt bonic, però el peix para un poc sec.
Els xics trien carn, mitjana (chuletón) de vedella de sis anys. Encara que no és el meu plat, em deixen tastar-la, està en el seu punt, i ben saborosa. Servida amb creïlles fregides i pimentons de Padrón.
Com a homenatge a l'altra vegada que estiguí ací, on vaig riure fins a perdre les formes, demanem
200 Monjes Reserva 2006 DOCa Rioja
85 % tempranillo, 10 % graciano i 5 % garnatxa/mazuelo
20 mesos en bóta de roure francés i americà
13,5 % vol. Bodegas Vinícola Real. Albelda de Iregua, La Rioja
Enòleg: Miguel Ángel Rodríguez
Aprox. 40 € (32,90 € Vinissimus)
Fruita madura, fusta església, espècies, regaléssia, terra. Al principi em falta un poc de gràcia que li vaig trobant a poquet a poquet.
Per si és poc, compartim
-Un plateret de formatge manxego amb melmelada de roses
-Un tiramisú. Bo, però trobe a faltar el xocolate amarg i l'amaretto que tant m'agraden.
-Un sorbet de llima de Gandia i mandarina de Sóller confitada amb espuma de cava.
-Un caneló de taronja cruixent farcit de merengada, salsa de café i teula de xocolate blanc al pebre rosa
I encara un altre detall, que no demanem,
Marina espumante DO Alacant
Moscatell d'Alexandria
7º
Bodegas Bocopa. Petrer, Alacant
"Una deliciosa y sorprendente elección para aquellos aficionados al vino que quieren probar algo diferente, y cómo no, para aquellos no tan avanzados en el mundo del vino que desean iniciarse." Què més es pot dir?
Una altra frase antológica: "¿Qué tienen estos espumantes que gustan tanto a las mujeres?
Floral, dolcet.
Aprox. 5,30 (Alforins)
És un lloc poc alegre, clàssic, però s'hi menja bé, i amb aquesta companyia...
Gràcies, Miguel.
Em sent un poc traïdora quan encete aquesta nota, ja que havia dit a Juana que si ella no volia, no existiria. Però crec que paga la pena compartir les experiències agradables, o no? No obstant això, si fas un xiulidet... el gnom la farà desaparéixer en un tres i no res.
Quant de temps feia que Alfredo ens havia convidat a sa casa! Crec que a alguna cosa que és per als mesos amb "r"; i ja no és el cas, que estem al juny, però l'ocasió la pinten calba, o agafarem l'ocasió pels cabells o...
Fa un dia preciós. Com que és un poc complicat arribar-hi, hem quedat a telefonar en un punt determinat i... hi apareix eixa tonadeta del valencià de la Plana que em transtorna; les indicacions també seran ben divertides, un "Sant Pasqual" únic al món enmig d'un camí ens donarà la benvinguda.
En abaixar del cotxe, advertim que Juana -a qui no coneixíem- i Alfredo han anat distribuint unes fulletes quasi invisibles d'eixe ambientador tan difícil de comprar a les botigues que et fa sentir ràpidament com a casa. Per si fóra poc, han decidit que el dinar serà a la cuina -menuda cuina!-. Quina magia deuen tindre les cuines que eixes cervesetes o vinets previs al dinar o al sopar, sense seure, xarrant... són sempre tan especials?
I toca farolejar o dotorejar la casa. "Tot preciós, Ancarnín" diria el meu cosí. Bromes a banda, és una casa ben madurada i personal. I... sorpresa, com és que hi ha tanta Paula Bonet per ací? Aquesta xica sembla omnipresent, per Russafa i per tot arreu... Resulta que són família! I clar, hi ha unes Bonets que no coneixíem, d'abans de la fama (i que no penjaré, preservant la intimitat...)
I comencem amb el vi (encara que ens havien preparat cerveses ben fresquetes):
Château L'Enclos des Rozes 2008. AC Gaillac. Premières Côtes.
100 % mauzac
13,5 % vol.
Domaine L'Enclos des Rozes. Sainte-Croix (dalt de Tolosa)
Aurélie Balaran
Aprox. 15 €
Molt equilibrat (maduresa i acidesa), llarg, complex...
Enòlegs: Francisco Hutado de Amézaga i Paul Pontallier?
Aprox. 50 €
Molta fruita, espècies, torrats, lactis; acidesa perfecta, llaminer, dolç però amb punt amarg final agradable. Diuen que és un Rioja modern; no sé, un clàssic interessant.
Per a les postres, un altre punt d'originalitat: no hi ha fruita. Allò que els majors, com una gràcia, penjaren cireretes a les orelles dels xiquets degué marcar molt. Quines ocurrències té la gent gran!
No obstant això, hi ha un formatge amb codonyat fantàstics i uns gelats ben abellidors.
Les copes de vi no volen quedar-se buides:
Roda Reserva 2008 DOCa Rioja
90 % tempranillo, 6 % graciano, 4 % garnatxa
16 mesos en bóta de roure francés (noves i d'un vi) i 20 en botella
Com diu abreunvinito, "Siempre bueno. Un cásico que no falla". Fruita roja, espècies i xocolate. Redó.
I continuem la xarrada vora la piscina. Podríem haver-ho fet amb el vi que queda (Juana sí que ho fa), però Alfredo ens tempta amb un gintònic i no ens en podem resistir.
Històries, anècdotes, fotos... s'hi està tan bé! Però ens n'hem d'anar, que Valèria m'espera per bufar el ciri dels cinc anyets. Bé, algú encara arrapa els últims minuts per fer una volteta amb el cotxe dels seus somnis...
Sé que a molta gent, la dificultat a l'hora d'aconseguir taula en un restaurant els fa desistir-ne. A mi, no és que em motive, però quan tinc ganes d'anar a un lloc... I a aquest li'n tenia moltes, de ganes, tot i que sent el número u del món segons la revista Restaurant de Londres, era quasi missió impossible.
Com a anèdota, l'any passat, un grup de gormands anaven a dinar al Noma, que en aquell moment era el millor del món, i aquell mateix dia es publicà la llista en què passava a ser el segon i pujava al podi El Celler. El grup passà a anomenar-se "Perjudicats pel Noma" -no per la pèrdua del primer lloc, sinó per la vivència-. Aquests perjudicats han anat resquitant-se'n al llarg de l'any amb experiències ben sucoses i havia arribat el moment de visitar el més gran. Era difícil, però Jerónimo -allà pel mes de gener- els tirà una maneta i, com un detall d'immensa generositat, ampliaren el grup per a l'ocasió i poguí acompanyar-los. Però ves per on, tampoc aquesta vegada han pogut estar en el millor restaurant, ja que en abril, El Celler passà a ser el segon de la llista, i el Noma, el primer!!!
Circumstàncies diverses han fet que l'experiència haja sigut anar i vindre en el dia, però què hi farem! I com que teníem xofer... (gràcies, Antonio).
Hi arribem a poc més de la una, ens asseiem al pati d'entrada i ens reben amb una copa de benvinguda
Albet i Noya Cava El Celler Brut 2011 D.O. Penedès
Xarel·lo, chardonnay, macabeu i parellada
Albet i Noya.
Enòlegs: Marga Torres, Salvador Olivella i Josep Maria Albet
Aprox. 10.40 €
Quan hi estem tots, comencem l'aperitiu:
Olives caramel·litzades penjant d’una olivera bonsai, amb una presentació ben vistosa.
I passem a taula, una taula redona amb estovalles blanques, perfecta per a vuit persones. Al centre hi ha tres pedres; alguna s'assembla al pa i no en fem massa cas, però quan ens diuen que representen els tres germanas Roca... hahaha, vinga la foto!
He trobat a la xarxa un article graciós titulat "Los 'rocablos' del Celler de can Roca", on resumeix l'experiència en una sèrie de paraules ordenades alfabèticament.
Hi ha dos menús: el Degustació Clàssics (155 €) i el Festival (190 €). Ja vos podeu imaginar quin triem, no? El Festival. I ja posats, amb maridatge (90 €)
Passen amb una safata espectacular amb varietat de pa: d’albercoc amb nous, de vi, brioix de tomaca, d’olives negres, txapata llarga, pa tradicional, focaccia...
Una cosa que no ens ha agradat és que quan n'hem volgut repetir, no s'havia reposat el pa i per tant no hem pogut tastar alguna varietat.
-Coral. Dues culleretes servides en una escultura: escabetx de peus de cabra (percebes) al llorer i albariño. Cebiche de llangosta.
I a l'interior... trobem açò altre. Proposem al cambrer que no ens diga quin és quin, sols ens diu els països que hi ha. Són fàcils, encara que jo confonc Xina i Corea.
Mèxic: burrito de xili de Puebla i guacamole
Turquia: Cassoleta de fulla de parra amb puré de llentilles, albergínia i espècies amb shots de iogurt de cabra i cogombre
Xina: verdures envinagrades amb crema de pruna
Marroc: ametla, rosa, mel, safrà, ras el hanout, iogurt de cabra
Corea: pa fregit amb panco i cansalada cuita amb salsa de soja, tirabecs, kimchi (col) i oli de sèsam
-Consomé primaveral, vegetal, a baixa temperatura, amb pésols del Maresme, brots, flors, fulles i fruita. Bonic, i curiosa textura la del brou. (1)
gastropi
-Comtessa d’espàrracs blancs i tòfona. Amp punta d'espàrrec. (2)
egunekomenua
-Cavalla marinada en sucre i sal amb envinagrats i botarga (ous de llissó, mújol), salsa de cavalla amb vi blanc, llima, tàperes i pebrera en vinagre, tomaca fregida. Infusió de cavalla. Especial. (3)
-Ensalada d’anemones (anemone de mar comuna, fideus de mar, Anemonia viridis, abans A. Sulcata; ortiguillas), navaixes, espardenyes i algues escabetxades. Vull tornar-hi per menjar-ne un plat sencer. Fantàstica. (4)
egunekomenua
RRRRRRRRR moment estel·lar...apareix Josep Roca, seriós, però molt amable. Parla amb nosaltres, però més de l'aventura del restaurant que de vins; m'hauria agradat que ens haguera explicat un poc alguna cosa dels vins que han triat (com fa Pep Ferrer a Ca Pepico, vaja).
-Tota la gamba. Gamba a la brasa, suc del cap amb algues, aigua de mar, quinoa, bescuit de plàncton (5)
egunekomenua
-Escamarlà al vapor de Palo Cortado, sopa cremosa (velouté de bisqué) i caramel de Xerés. Servit amb tota la parafernàlia del vapor i tot (però és que la foto no m'ha eixit molt bonica)
egunekomenua
-Rajada confitada amb oli de mostassa, mantega noisette, mel, vinagre de chardonnay, bergamota, mostassa aromatitzada, tàperes confitades i avellana fumada. Les salses són massa especials perquè n'hi haja tan poqueta quantita, no arribes a assaborir-les. Totes boníssimes, això sí.
-Mar i muntanya. Sardina amb barballera (cansalada del coll), brou de les espines a la brasa, salsa de garrí i oli de cerfull (perifollo). Saps que és cansalada i no sardina, però tanques els ulls, imagines, i ... jo no sabria dir què és. Plat de megaxef.
-Mandala especiat de flor de carxofa, ventresca de corder de llet, lleterola de corder, iogurt de curri, remolatxa, espinacs, nap, llima, mandarina, moniato, fulles i flors. Artesania pura (la flor de la carxofa es munta pètal a pètal)
-Múrgoles (colmenillas) amb jarret de vedella, moll de l'os, tendons, alvocat terrós i favetes. Molt més bo que bonic.
-Trilogia de colomí: Cor i núvol d’arròs. Brou. Botifarra i pit de colomí Tatjé. Tan especial...
-Ensalada verda de pésols, regaléssia i fenoll. No sé molt bé què fa açò ací i servit en aquest plat...
-Gelat de massa mare amb polpa de cacau, litxis saltats i macarrons de vinagre de Xerés. El gelat que respira, i la veritat, no sé per què. M'ha resultat molt desagradable. (Sols es menja la part de dalt, clar; la resta és teatre-ficció). (12)
-Anarkia de xocolate. Vuit xocolates distints amb 7 espècies, seixanta elaboracions. Barrets per l'aire...
3. Matassa 2011 Vin du Pays des Côtes Catalanes
Garnatxa gris i macabeu
Aprox. 36, 45 €
4.Navazos Niepoort 2012 Vino de mesa de Jerez
Palomino
5.Viña Tondonia Blanco Gran reserva 1991 D.O.Ca. Rioja
Viura i malvasia
Bodegas R.López de Heredia Viña Tondonia. Haro
Aprox. 52,50 €
/Tillets Jobard 09 A.O.C Meursault
6.Sarnin-Berrux 11 A.O.C Saint Romain Sarnin-Berrux.
7. Suertes del Marqués El Ciruelo 2011 D.O. Valle de la Orotava
97 % Listán Negro, 3 % listán blanco
12 mesos en bóta de roure francés Bodega Suertes del Marqués. Tenerife
Aprox. 29,50 €
8. Sant Antoni 2010 D.O.Q Priorat
Garnatxa
Scala Dei
Enòleg: Ricard Rofes
Aprox. 50 € La vanguardia
9. Casanova Di Nieri 2006 D.O.CG. Brunello Montalcino
Sangiovese
10. San Vicente 1995 Magnum D.O.Ca. Rioja
Tempranillo peludo
20 mesos en bóta de roure francés i americà? Señorío de San Vicente.
11.Weingut Egon Müller Scharzhof 09 V.D.P. Mosel
12. Sake Katsuyama Gozenshu Gen
Vi d'arròs fermentat. Dolç
Aprox. 162 €
(Jo no havia tastat cosa igual. Suau)
13.Care/Café Nekisse Sidama Etiopía /
Equipo Navazos La Bota Dulce N°33 D.O.
Pastisser Jerez
(most de palomino fino amb arrop) Equiponavazos
Josep Roca (en Pitu) apareixerà diverses vegades per parlar-nos del que és i no és ser el número u del món. Al final ens mostrarà el celler i el xou dels cinc sentits en 5 cubs (vinowine).
En Joan, el cuiner, apareixerà al final per a la foto. Home de poques paraules.
I el que no apareix és el millor pastisser del món, el Jordi.